L’espectacle sobre qui serà finalment el president del congrés espanyol és significatiu. En el moment que escric aquest article, sembla que Pablo Iglesias ha ofert al PSOE de votar Patxi López per tal d’impedir que ho siga Ana Pastor, com ha proposat el PP. Però, hores abans, ell mateix havia anunciat que volia enfrontar contra López el seu candidat, Xavier Domènech –una decisió que supose que també era una manera pública d’assumir que Podem no formaria part de cap govern i que, per tant, no hi hauria aquell hipotètic ministeri de la plurinacionalitat.

Sincerament, m’he perdut amb tanta ziga-zaga i tanta velocitat. La manera de fer política de Pablo Iglesias és ben estranya. Com espasmòdica. Ara ho solte per Twitter un diumenge, sense avisar ningú. Ara ho negue. Ara ho canvie i ho presente com una oportunitat única. Ara m’exclame que CDC no em vol, després d’haver-la bescantada una vegada i una altra dient que era màfia. Ara ataque ERC perquè no em fa cas. Ara dic que el català serà oficial al congrés sense explicar com. Ara afirme que deixaré el PSOE a la cuneta. I de sobte ara m’abrace al PSOE. Uf! Segons alguns diaris de Madrid, Iglesias fins i tot ha arribat a afirmar que si López posa per condició que no hi haja grup d’En Comú Podem o A la Valenciana, i en canvi sí que hi ha el de CDC, no passaria res. En fi…

El contrast amb tanta frenesia –i açò és molt reconfortant–, de moment l’ofereixen ERC i CDC, que resulta que tenen la clau i la fan servir amb molta calma. No sé si hi haurà res que els faça canviar d’idea ben aviat, però ara com ara sembla que estan tranquils i que saben què volen. Que ja és molt. I a més sembla que van a l’una. Que és encara més. Els dos grups independentistes catalans saben que no hi ha cap pacte possible per a desallotjar d’enlloc el PP que puga prescindir del seu vot. Però sembla que han decidit de ser seriosos i no jugar amb els valors dels seus electors. Si els altres volen res, ja saben quines condicions hi ha.

Com ha canviat aquest país, tu…

(Després d’escriure l’editorial Francesc Homs ha anunciat que ell també es presenta a president de les Corts. Psicològicament em sembla molt interessant. Per què no? Per quina raó els partits catalans sempre haurien de ser crossa d’altri, especialment de la sucursal de torn?)

 

 

[Si ens llegiu des de la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb