Un precipici, a Madrid

«A Madrid, de moment, l'entesa ja és cinc vegades més complicada o lenta i encara no es veu si acabarà arribant»

Vicent Partal
Vicent Partal
25.07.2016 - 23:58
Actualització: 26.07.2016 - 01:58
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El divendres 13 de novembre de l’any passat El Periódico va publicar una portada tota en negre que parlava, en un to certament apocalíptic, d’un presumpte precipici català. Després del 27-S la legislatura s’havia blocat arran de la negociació de la presidència, i el diari barceloní assenyalava com una greu irresponsabilitat dels independentistes la incapacitat de formar govern. Fem comptes. El divendres 13 de novembre Catalunya feia 44 dies que no tenia govern.

Quan escric aquest editorial el precipici que s’obre a Espanya sembla més aviat d’una dimensió, aquest sí, colossal. Dues eleccions després, avui el monarca espanyol obre la ronda de converses per a encarregar a algú que forme govern. I, al cap de 219 dies, el cas és que no hi ha ningú en disposició clara de formar-ne. Fent servir unes matemàtiques ben bàsiques, tothom entendrà que si 44 dies era un precipici 219 dies és un precipici cinc vegades més profund. No una vegada ni dues, sinó cinc.

Aquella portada d’El Periódico, com qualsevol portada, volia enviar un missatge. En aquell cas, coherentment amb la seua línia política, pretenien insistir que l’independentisme era un desastre. Jo no crec que ara calga tornar-nos-hi. Ni l’independentisme era el desastre que alguns volien presentar ni Espanya és un desastre impossible d’arreglar. Però, dit això, potser que ens mirem què passa amb una certa perspectiva.

Perquè resulta que en aquell cas al final va haver-hi un acord improbable –’acrobàtic’, en va dir un perspicaç periodista italià– entre partits i grups diametralment oposats, units per la voluntat final de respondre a la demanda majoritària de la nostra societat per tal que s’entenguessen. Per tal que s’entenguessen fos com fos i al preu que fos.

Tanmateix. a Madrid, de moment, l’entesa ja és cinc vegades més complicada o lenta i encara no es veu si acabarà arribant. I això explica molt com són de diferents totes dues societats, com són de diferents els valors de l’una i de l’altra, com treballen diferentment i quines coses es poden fer ací i, segons que sembla, són impossibles de fer allà. Potser sí que ens mereixem un petit somriure còmplice. Malgrat totes les dificultats…

 

[Si ens llegiu des de la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Avui us he de recomanar que llegiu el de Josep Albà, que discrepa dels tot amb mi i, en un altre to, el de Joan Josep Isern.

Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

 

 

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Eduard
Eduard
26.07.2016  ·  08:36

A Catalunya necessitàvem un govern per tirar el projecte endavant. A Castella, en canvi, a tothom li interessa un govern en funcions.

http://blocs.mesvilaweb.cat/drake/quan-a-tothom-interessa-el-govern-en-funcions/2016/07/18/

Jaume
Jaume
26.07.2016  ·  09:48

Ells no tenen pressa! Ja tenen un estat i ara no saben que fer amb aquest estat.
Lo PP només li cal esperar, mentre té govern en funcions. Si els altres se li posen en contra, es limitarà a dir que les terceres eleccions han estat culpa dels altres i així fins que els espanyols votin bé, des del seu punt de vista.
Lo PSOE i Podemos no poden semblar agermanats per por de decepcionar els seus votants.
Ciutadans tampoc està tant molest que PP governi en minoria.
A la resta de partits només els hi deixen l’opció d’acceptar o no la situació actual: el “lo toma o lo deja” que ells coneixen, sense voler adaptar-s’hi ni que en necessitin el seu suport.
Conclusió: no se senten al caire del precipici perquè vergonyosament a tots ja els hi està bé la situació actual.

Francesc
Francesc
26.07.2016  ·  10:27

Ja sabem, fa massa anys, el peu que calça “El Periódico” . Els seus articles, editorials, inclús els titulars i la pròpia redacció de les notícies, son de una mala fe i sectarisme pro PSC, que ja no cal ni llegir-ho, son absolutament previsibles. Ningú, o casi, no en fa cas,i ens podem estalviar els comentaris, que es facin ells la seva propaganda.

Josep M.
Josep M.
26.07.2016  ·  14:48

Estic molt d’acord amb Josep Albà, a Catalunya la lluita partidària (en general) sempre ha estat per sobre de qualsevol projecte de país. Primer el principis i després agafem la realitat i la deformem perquè entri en el sac pur de les idees polítiques (tot al contari de la realpolitik). A Espanya passa al revés. Encara ha de néixer un partit que qüestioni la unitat de la pàtria. Per tant l’Estat no pateix per res. No hi ha precipici. Espanya eterna. Fins quan?

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies