24.06.2016 - 06:35
D’ací uns anys la nit del Brexit serà recordada en els llibres d’història a l’alçada d’aquella vesprada de novembre en que es va ensorrar el mur de Berlín o d’aquell matí de setembre en que dos avions van tombar les Torres Bessones. El xoc polític, econòmic i social que representa l’abandó de la Unió Europea pel Regne Unit és d’una dimensió insòlita i divideix, de nou, la història d’Europa en un abans i un després.
Tindrem temps els pròxims dies de parlar de les conseqüències d’aquest vot i de com s’implementarà aquesta decisió que les quatre nacions del Regne Unit han pres. Res no serà senzill i entrarem, segur, en una època de turbulències enormes que ningú no sap com es pilotaran des de Londres i Brussel·les. Més enllà dels aspectes tècnics, però, hi ha unes quantes evidències polítiques que emergeixen de forma cristal·lina d’aquest vot i que cal posar urgentment sobre la taula al Regne Unit i arreu d’Europa.
Primer. Quan tu maltractes de forma continuada a la població, la població acaba per reaccionar i aleshores sí que tens un problema enorme. Per mi el Brexit és una forma equivocada de reaccionar i hi ha gent molt fosca entre els seus promotors, però no li trauré ni un gram d’importància com a reacció social i política a una forma de globalització que és evident que no funciona. Simplement no es pot maltractar a la classe mitjana i treballadora com se l’està maltractant arreu de la Unió Europea i amb els governs aprofitant-se de la Unió Europea. No pots tractar als bancs i a les grans companyies, a les elits, amb els privilegis insultants que se’ls han atorgat aquests darrers anys i després esperar que la gent a la qual has empobrit no es gire furiosa contra teu amb la primera excusa que puga aprofitar. Les polítiques extremistes i cegues d’austeritat que han aplicat els estats de la Unió Europea són profundament equivocades perquè trenquen la cohesió social, més enllà del que la comptabilitat puga dir. La cohesió social és la clau. I quan es trenca la cohesió social qualsevol cosa pot passar, pots esperar qualsevol reacció. Els govern europeus han optat per ensorrar l’estabilitat social i ací tenen un exemple ben clar del preu que pagaran per això. No tothom votava només ni principalment anit per abandonar la Unió Europea però tothom que va votar contra la Unió Europea votava per canviar la seua vida. Simplement perquè el sistema no funciona.
Segon. No és tolerable governar de manera antidemocràtica la Unió Europea. No pot ser que les principals decisions de la nostra vida les prenguen institucions que no resisteixen el més mínim test democràtic i que no tenen cap intenció de canviar això. I encara és menys acceptable que aquestes institucions menystinguen de manera continuada la voluntat popular. Les institucions europees necessiten ser repensades de forma urgent. El Consell Europeu ha prostituït la raó de ser del projecte europeu. La comissió (com de nefast ha estat José Manuel Barroso!!) ha destruït la seua pròpia raó de ser, convertint-se en una servil secretaria del Consell i dels estats. I el parlament no ha pogut imposar el seu valor de ser l’única institució amb control democràtic. Els 28 estats han segrestat el projecte i han intentat impedir per tots els mitjans que la Unió Europea fos alguna cosa més que una organització multilateral. I el resultat els acaba d’esclatar a la cara. La prepotència insultant de les institucions europees les ha convertit en un objecte massa fàcil de descrèdit. Qui, per exemple des de Catalunya, pot creure en la bona fe de Brussel·les després que, contravenint els més elementals principis democràtics, les institucions europees s’hagen prestat a col·laborar amb Espanya per impedir el procés d’independència de Catalunya? Són tant poc perspicaços, a més, tant, que es van prestar com autèntics xais a la guerra bruta del Regne Unit contra Escòcia i ara mira amb que es troben.
I tercer. La política té un problema de credibilitat indiscutible i que cal resoldre amb contundència. Pràcticament tots els polítics britànics van demanar a la població que votara a favor de quedar-se a la Unió Europea. Totes les institucions ho van fer, activant també una de les demencials campanyes de la por a les quals ens tenen acostumats. Els partits van cridar de manera gairebé unànime contra el Brexit i malgrat tot això el resultat ha estat el que és. No és una qüestió només del Regne Unit, com és obvi, però poques vegades un argument s’han defensat ell sol amb tanta claredat.
El Brexit, per tot això, és una bomba política d’una dimensió vista poques vegades i una revolta evident, equivocada en la forma potser però absolutament legítima, contra un sistema que no funciona. És evident que cal admirar que el Regne Unit haja fet ús del seu dret a decidir i és clar que aquesta és la lliçó més positiva de totes, especialment en referència al nostre país. Però, més enllà d’això, és una evidència també que el que ha passat avui canvia completament el nostre món. Tant de bo que siga, com a mínim, un crit d’alerta que les nostres societats puguen aprofitar per canviar tot allò que estem fent malament.
