Sallent: “Era impensable que Puigdemont no anés al ple d’investidura”

L’ex-cap dels Mossos d’Esquadra Eduard Sallent creu que “era impensable” que Carles Puigdemont no anés al ple d’investidura de Salvador Illa quan va tornar a Barcelona, i que ni ell ni cap dels comandaments que van participar en el dispositiu de recerca pensava que podia aparèixer i després desaparèixer. Per això, ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio, els Mossos d’Esquadra no el van poder detenir, sumat a la confusió del moment i a “un punt de sort”. Sallent treballa ara a la consultora SIMA Consulting, fundada per ell mateix i Raül Múrcia, home de la màxima confiança d’Oriol Junqueras durant anys.

Ha dit que el dia de la tornada de Puigdemont a Barcelona no havia estat el seu moment més complicat al capdavant dels Mossos d’Esquadra i ha esmentat com a pitjors els atemptats de l’agost del 2017, la gestió de les protestes contra la sentència del 2019, el tancament de la conca d’Òdena per la covid i les posteriors restriccions generals per la pandèmia. Tot i això, ha reconegut que Puigdemont els va deixar amb el pas canviat i ha justificat la conferència de premsa irada que va fer amb el conseller Ignasi Elena perquè diu que havia de defensar el cos: “Hi havia un desànim general i hi podia haver derivades judicials serioses. Crec que vaig fer allò que tocava.”

En aquella conferència de premsa, Sallent va acusar Puigdemont de manca de lleialtat amb els Mossos d’Esquadra i el va comparar amb Jimmy Jump, l’home que es va fer conegut per esquivar controls de seguretat i entrar en actes multitudinaris, com ara partits de futbol. Ha dit que va haver de donar la cara pels Mossos d’Esquadra en un moment de traspàs de govern, en el qual diu que l’executiu sortint se n’hauria desentès i l’entrant no l’hauria defensat. Aquesta explicació omet el fet que la conferència de premsa la va fer, justament, al costat del conseller d’Interior sortint.

En aquella conferència també va atacar molt radicalment els agents dels Mossos d’Esquadra detinguts per haver col·laborat suposadament amb Puigdemont i va dir que, més enllà de les responsabilitats penals, en condemnava el comportament, que veia “reprovable i inacceptable”. “No mereixen vestir el nostre uniforme”, va arribar a dir. Avui hi ha tres agents dels Mossos investigats i Sallent ha ratificat aquelles paraules: “Em va doldre, ho reconec, i sé que vaig ser dur amb aquelles paraules. Em va doldre que contribuïssin a deixar en una posició difícil una organització que ha costat tant d’aixecar.”

Pensava detenir Puigdemont al parlament

Sallent ha explicat que abans del 8 d’agost de 2024 no es va posar en contacte amb l’entorn de Puigdemont per saber quina intenció tenia: “No hi havia cap mena d’indici que pogués no participar en la presa de possessió.” I considerava que si s’arriscava a anar a Barcelona era perquè participaria en el ple, tal com havia dit: “Si ve aquí, s’espera un sentit polític de les seves accions.”

Els Mossos d’Esquadra van pensar que detenir-lo just quan va aparèixer a l’Arc de Triomf o en la intervenció a l’escenari era arriscat per la gran mobilització que s’hi esperava, i que fer-ho a la part baixa del passeig de Lluís Companys o a l’entrada del parlament era més segur. Fins i tot, preveien que pogués arribar a entrar-hi d’alguna manera i participar en el ple, però no que en pogués sortir. En aquest cas, ha dit, haurien esperat que s’acabés l’acte d’investidura: “No hauríem entrat enmig de l’hemicicle; hauríem esperat que en sortís, sense cap estirabot.”

Protestes contra la sentència

Malgrat tot, Sallent ha defensat que va ser molt més difícil la gestió de les protestes contra la sentència de la tardor del 2019. Un cúmul de manifestacions i aldarulls que ha definit com “un moment tràgic, una situació extrema de desordre públic com no hi havia hagut segurament d’ençà de la República”. Tot plegat, per la tensió entre “una part important de la població, que vivia amb una enorme frustració i crispació la situació política”, i “una altra part que ho vivia diferent”.

Ha defensat que els Mossos havien de fer conciliar el dret de protesta amb el manteniment de l’ordre públic, tot plegat amb neutralitat. “Tal com els metges salven vides i no miren si el pacient té un llaç groc o una bandera d’Espanya”, ha posat d’exemple.

Així mateix, ha dit que Quim Torra, president de la Generalitat llavors, “a vegades va originar situacions complicades” per haver fet costat a les protestes.

Augment de la delinqüència organitzada

Més enllà d’aquests episodis tan políticament marcats, Sallent també ha parlat de seguretat i ha dit que la màxima prioritat dels Mossos d’Esquadra actualment havia de ser prevenir “la proliferació de la delinqüència organitzada”. Considera que hi ha hagut un canvi qualitatiu en els delictes que es cometen a Catalunya, amb un augment de la violència, els delictes contra les persones, el tràfic de drogues i la presència d’armes a la via pública.

Ha esmentat l’entrada del crim organitzat a Catalunya a través de les plantacions de marihuana i ha qualificat de “cavall de Troia” l’aparició de clubs cannàbics, on els associats poden consumir marihuana.

A banda la xifra concreta de delictes comesos, ha defensat que la percepció de seguretat era una preocupació en si mateixa: “La por és independent de si és fonamentada o no.” I ho ha situat en un context de canvi social: “El teixit comunitari es deteriora, creix l’individualisme, tenim degradació de l’espai públic, substitució simbòlica…” Tot plegat, afegit a la pèrdua d’influència de l’estat en uns altres àmbits, fa créixer la idea, creu, que la feina de l’estat és mantenir la seguretat. Per això, el debat públic sobre la seguretat té la preeminència actual.

Com es combat la multireincidència?

Ha defensat que calia combatre la multireincidència, però ha dit que era més efectiu fer més curts els procediments judicials entre la detenció i la condemna que no pas augmentar penes. “L’estratègia de ser més punitius amb les penes es va provar durant els anys 1990 als EUA. No dissuadeix quant a la pràctica delictiva. No crec realment que hi tingui un impacte elevat.”

Tot i això, ha dit que si la comissió d’un delicte era “una activitat econòmica que calcula els costs” que té tornar-lo a cometre, “el delicte és multireincident” per definició. Ara, això no s’aplica de manera general: “Si algú es dedica a robar mòbils, en tornarà a robar. No tenim gent que fa un robatori un dia i mai més no hi torna; sí que tenim aquell qui beu un dia, té un accident i mata algú.”

La nova llei contra la multireincidència proposa penes d’entre 1 any i 3 de presó per furts de menys de 400 euros si l’acusat suma no pas menys de tres condemnes anteriors pel mateix delicte, un dels quals com a mínim qualificat de lleu. Això implicarà que aquests fets deixin de tenir només una sanció de multa. A més, s’hi introdueixen agreujants que permetran de doblar o d’ampliar els terminis de pena, per exemple en casos de robatori de telèfons mòbils o dispositius electrònics que emmagatzemen dades personals. També es considera agreujant si l’autor té antecedents per delictes menys greus o greus del mateix títol del codi penal, sempre que la reincidència sigui de la mateixa naturalesa.