El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

La campanya del Brexit ha estat amargament interrompuda per l’assassinat de la diputada laborista Jo Cox. És un acció que ens desconcerta a tots i que provoca una repulsa unànime. No sé si canviarà el curs de la campanya, però sens dubte que des d’ahir res no és igual, res no pot ser igual al Regne Unit.

Siga com siga, dijous de la setmana entrant els britànics prendran una decisió que canviarà completament la fesomia i la realitat de la Unió Europea, sobretot si la decisió final és d’abandonar la UE. Les conseqüències del Brexit, si arriba, amenacen de remoure tot el continent. Però encara que guanye la permanència la Unió, res no tornarà a ser com era. El projecte europeu sempre creixia i s’eixamplava, i que un país sospese de retirar-se’n, simplement això, ja és un colp dur.

Un colp dur, però, que conté ensenyaments notables. Sobretot respecte de quina manera s’han de resoldre els problemes en el món occidental. Igual com va passar entre el Quebec i el Canadà o entre el Regne Unit i Escòcia, davant un problema polític s’articula una solució legal basada en un referèndum. La democràcia és la regla bàsica per a resoldre els problemes i és el vot que acaba decidint si una cosa es pot fer o no. En aquest sentit, és molt remarcable, i això s’ha dit molt poc, què significa el Brexit per a Espanya.

Perquè, li agrade o no, ho vulga dissimular o no, aquests dies Espanya accepta sense posar-hi entrebancs que una part de l”estat europeu’ del qual també forma part debata si fa una secessió. Lliurement. Espanya accepta el dret de secessió del Regne Unit respecte de la Unió Europea. I ni tan sols exigeix de poder votar. Jo, si més no, no he sentit dir a Rajoy en cap moment que en una decisió com aquesta hem de votar tots els europeus i no tan solament els britànics.

Els puristes, i l’unionisme coral, argumentaran que la Unió Europea, ara mateix, no és ben bé un estat i que la comparació no és exacta. La discussió tècnica sobre què és en realitat la UE fa anys que és sobre la taula. És clar que no és cap estat tal com enteníem els estats tradicionalment, però també és evident que no és cap organisme internacional del qual formen part estats. I, en qualsevol cas, Espanya no pot negar que la secessió britànica tindrà, si és el cas, conseqüències legals, jurídiques i polítiques per als ciutadans espanyols. I per aquesta raó, i com a precedent, tot això té un gran valor.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.