‘Todo por la patria’: De Alfonso no és Vidal

  • «Només hi ha una explicació possible a una actitud tan il·lògica, i aquesta explicació la sabem tots: De Alfonso fa allò que fa al servei d'Espanya i Vidal no»

Vicent Partal
21.07.2016 - 22:00
Actualització: 22.07.2016 - 07:27
VilaWeb

La comissió permanent del Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ) va donar ahir el vist-i-plau perquè Daniel de Alfonso es puga reincorporar com a magistrat de la secció setena de l’Audiència de Barcelona. De Alfonso va demanar el reingrés a la carrera judicial tan bon punt el ple del parlament l’hagué destituït del càrrec de director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, pel conegut escàndol de la seua conspiració amb el ministre Jorge Fernández Díaz contra polítics catalans.

Tots deveu recordar que aquest mateix organisme, el mes de febrer de l’any passat, va suspendre per tres anys el jutge Santiago Vidal, després de saber-se que treballava en la redacció d’un avantprojecte de constitució catalana. Llavors el CGPJ va considerar que la participació de Vidal en actes, completament legals, a favor de la independència de Catalunya era una ‘vulneració flagrant’ dels seus deures com a jutge.

Amb els famosos enregistraments de les converses entre De Alfonso i Fernández Díaz, tots els ciutadans han pogut saber directament quina era l’actuació de l’ex-cap de l’Oficina Antifrau. Ja vaig deixar escrit que em semblava poc raonable que aquest home, fent allò que havia fet, no rebés cap sanció. I ara he d’expressar encara una sorpresa més grossa pel fet que el CGPJ considere una ‘vulneració flagrant’ de la capacitat per a ser jutge l’actuació de Vidal i no la de De Alfonso.

Només hi ha una explicació possible a una actitud tan il·lògica, i aquesta explicació la sabem tots: De Alfonso fa allò que fa al servei d’Espanya i Vidal no. Cosa que ens confirma, altra volta, una cosa que –per bé que ja la sabíem– indigna d’allò més: que a l’estat espanyol el ‘todo por la patria’ que senyorejava fa dècades les sinistres casernes de la guàrdia civil encara té plena vigència. Que tot s’hi val, àdhuc la il·legalitat més flagrant, si t’emboliques amb la bandera. O, per a dir-ho més clarament encara, que a Espanya el ‘todo por la patria’ té més vigència que no pas la separació de poders i que la democràcia i tot.

 

 

[Si ens llegiu des de la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Avui també podeu veure el vídeo amb les preguntes que els subscriptors van fer ahir a Neus Munté i Artur Mas.

Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una de les maneres amb què els subscriptors de VilaWeb participen en la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us podeu fer subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep M.
Josep M.
22.07.2016  ·  08:01

L’Estat franquista (que ha sobreviscut per “ben lligat”) mai ha deixat de funcionar amb l’esperit guerracivilista de anorrear l’enemic. El que ens salva de que a Vidal no li facin un judici militar per traidor i condecorin de Alfonso amb tot els honors pels serveis a la pàtria, a l’estil Erdogan, és estar a Europa i haver de guardar les formes democràtiques, que sinó…

Victor
Victor
22.07.2016  ·  10:16

Es per sortir corrents. El que trobo estrany és que aquesta contradicció tant flagrant , que demostra tan clarament com és l’Estado Español, no sigui més comentada i aprofitada per l’independentisme per deixar encara més en evidència el que tenim si ens quedem a Espanya. Que el màxim de gent entengui això és més important que RUI sí RUI no.

jaume
jaume
22.07.2016  ·  13:20

“Nosaltres” som molt honestos, transparents, regeneradors, democràtics.

“Ells” són molt deshonestos, foscos, reaccionaris, autoritaris.

SEGUR?

Vull creure que bàsicament és així. Hi ha evidències que la “nostra” classe mitjana és més formada, informada, autocrítica, també gràcies a uns mitjans de comunicació millors. Ara bé, no tenim estat, i per tant no tenim raó d’estat.

Quan el tinguem, ¿serem amb tota probabilitat tan impecablement democràtics com puguin ser-ho a Canadà, Nova Zelanda, Noruega, Dinamarca, Finlàndia, per posar uns dels pocs estats mundials que de veritat posen la raó del ciutadà , ja no per damunt, però al mateix nivell que la raó d’estat?
O bé senzillament serem un estat amb les “nostres” clavagueres, com un dels molts que s’organitzen en el món, i el nostre dèficit de transparència i regeneració no serà tan greu, perquè serà el nostre?

Ull viu !!

jaume
jaume
22.07.2016  ·  13:28

Repeteixo, veig moltes robes esquinçades per les males pràctiques democràtiques espanyoles. Perfecte.
Però, quan tinguem la República Catalana, -que la tindrem, en un escenari optimista cap a 2018/2020 ; en un escenari “francescpujolià” cap a 2026/2028- , aleshores serem tan autocrítics, tan autoexigents respecte a la separació de poders, la transparència, la limitació de mandats, la honestedat i la honorabilitat dels dirigents, l’actuació impecable dels governants, com sembla que ara som?
O quan les pràctiques dubtoses siguin les “nostres”, serem més indulgents, com ara són els espanyols envers les seves? ( i com els francesos envers les seves, i tutti quanti)
Serem una de les poques excepcions mundials, com puguin ser-ho Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Canadà , Nova Zelanda, en què la raó d’estat no trepitja la raó de ciutadania, o aleshores justificarem com la majoria d’estats, que cal vetllar per la pròpia essència?

Està bé criticar el que els altres fan malament, però….

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes