La manera com va avançant la campanya electoral i la crisi oberta dins la CUP fa dies que són motiu de comentaris apassionats en els cercles polítics. Ningú no s’atreveix a fer grans pronòstics, però hi ha molta gent que mira amb curiositat l’aparició d’alguns indicis que apunten a allò que es podria definir com una recuperació, no sé si dir-ne l’emergència, del carril central de l’independentisme.

A aquesta percepció, hi contribueixen factors molt diversos. La manera com va la campanya n’és un, i d’un valor molt especial. A diferència de les eleccions del desembre, a En Comú Podem aquesta campanya d’ara se li fa costeruda. Només cal veure que malament que s’ho va passar Xavier Domènech al debat de diumenge. Potser és perquè van arrencar d’unes previsions massa altes i van demostrar una confiança excessiva, una certa suficiència i tot. Però potser hi ha alguna cosa més. En aquest context d’entusiasme i de pujada clara de Podem a la resta de l’estat espanyol, és indiscutible que un resultat d’En Comú Podem igual que el del desembre, dotze diputats, seria llegit com un estancament clar i no pas com una victòria clara. Sobretot si ERC s’hi acosta molt en vots o fins i tot en escons, com unes quantes enquestes ja comencen a indicar.

Alerta, però. Som a les portes de les eleccions i, per tant, parlar d’enquestes és menys sensat que mai. A partir d’aquesta reserva, doncs, cal mirar molt prudentment les dues que La Vanguardia ha fet aquest cap de setmana i que no tenen relació directa amb el 26-J. El retrat que fan totes dues és que la força de l’independentisme es mantindria intacta si es fes un referèndum i que es comencen a observar canvis clars en el cas de les eleccions. El grup Godó ho ha editorialitzat i ha remarcat la pèrdua de la majoria absoluta de l’independentisme. Però n’hi hauria una altra interpretació possible, basada a contrastar que en el moment del procés cap a la independència en què els partits independentistes es troben en la situació més dolenta, resulta que els dos integrants de Junts pel Sí, presentant-se separats, encara guanyen dos escons i la pèrdua anunciada de la majoria independentista acaba essent només per un escó i només a causa d’una caiguda excepcional, enorme, del vot a la CUP.

Hi insistesc: tot això s’ha d’agafar amb pinces. Però constate que, més enllà de les dades concretes, la tendència que s’hi dibuixa és fàcil d’observar també al carrer. Que la CUP ha perdut bona part de la credibilitat que tenia, que ERC consolida una posició molt central en el mapa polític i que Carles Puigdemont emergeix amb molta força i és un actiu molt important per a una CDC en procés de renovació i, més enllà, per al conjunt del moviment independentista. Amb aquests elements, la impressió és que l’independentisme, lluny d’enfonsar-se, pot més aviat recuperar amb una certa facilitat el terreny perdut aquest darrer mig any.

De moment, diumenge hi haurà una primera ocasió d’observar si aquesta sensació és real. Per això haurem d’analitzar bé el resultat electoral, haurem de comparar-lo assenyadament amb el del desembre i haurem de mirar-lo a la llum del canvi que pareix que hi haurà al conjunt de l’estat. I la clau, com tantes voltes aquests darrers anys, serà el vot dels independentistes de peu. Més concretament encara, saber si els independentistes finalment s’espolsaran la mandra i la decepció acumulada i decidiran de deixar unes quantes coses clares amb el seu vot.

 

 

[Si ens llegiu des de la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb