La tesi del carril central

«A En Comú Podem, aquesta campanya d'ara se li fa costeruda. Només cal veure que malament que s'ho va passar Xavier Domènech al debat de diumenge»

Vicent Partal
Vicent Partal
20.06.2016 - 23:24
Actualització: 21.06.2016 - 01:24
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La manera com va avançant la campanya electoral i la crisi oberta dins la CUP fa dies que són motiu de comentaris apassionats en els cercles polítics. Ningú no s’atreveix a fer grans pronòstics, però hi ha molta gent que mira amb curiositat l’aparició d’alguns indicis que apunten a allò que es podria definir com una recuperació, no sé si dir-ne l’emergència, del carril central de l’independentisme.

A aquesta percepció, hi contribueixen factors molt diversos. La manera com va la campanya n’és un, i d’un valor molt especial. A diferència de les eleccions del desembre, a En Comú Podem aquesta campanya d’ara se li fa costeruda. Només cal veure que malament que s’ho va passar Xavier Domènech al debat de diumenge. Potser és perquè van arrencar d’unes previsions massa altes i van demostrar una confiança excessiva, una certa suficiència i tot. Però potser hi ha alguna cosa més. En aquest context d’entusiasme i de pujada clara de Podem a la resta de l’estat espanyol, és indiscutible que un resultat d’En Comú Podem igual que el del desembre, dotze diputats, seria llegit com un estancament clar i no pas com una victòria clara. Sobretot si ERC s’hi acosta molt en vots o fins i tot en escons, com unes quantes enquestes ja comencen a indicar.

Alerta, però. Som a les portes de les eleccions i, per tant, parlar d’enquestes és menys sensat que mai. A partir d’aquesta reserva, doncs, cal mirar molt prudentment les dues que La Vanguardia ha fet aquest cap de setmana i que no tenen relació directa amb el 26-J. El retrat que fan totes dues és que la força de l’independentisme es mantindria intacta si es fes un referèndum i que es comencen a observar canvis clars en el cas de les eleccions. El grup Godó ho ha editorialitzat i ha remarcat la pèrdua de la majoria absoluta de l’independentisme. Però n’hi hauria una altra interpretació possible, basada a contrastar que en el moment del procés cap a la independència en què els partits independentistes es troben en la situació més dolenta, resulta que els dos integrants de Junts pel Sí, presentant-se separats, encara guanyen dos escons i la pèrdua anunciada de la majoria independentista acaba essent només per un escó i només a causa d’una caiguda excepcional, enorme, del vot a la CUP.

Hi insistesc: tot això s’ha d’agafar amb pinces. Però constate que, més enllà de les dades concretes, la tendència que s’hi dibuixa és fàcil d’observar també al carrer. Que la CUP ha perdut bona part de la credibilitat que tenia, que ERC consolida una posició molt central en el mapa polític i que Carles Puigdemont emergeix amb molta força i és un actiu molt important per a una CDC en procés de renovació i, més enllà, per al conjunt del moviment independentista. Amb aquests elements, la impressió és que l’independentisme, lluny d’enfonsar-se, pot més aviat recuperar amb una certa facilitat el terreny perdut aquest darrer mig any.

De moment, diumenge hi haurà una primera ocasió d’observar si aquesta sensació és real. Per això haurem d’analitzar bé el resultat electoral, haurem de comparar-lo assenyadament amb el del desembre i haurem de mirar-lo a la llum del canvi que pareix que hi haurà al conjunt de l’estat. I la clau, com tantes voltes aquests darrers anys, serà el vot dels independentistes de peu. Més concretament encara, saber si els independentistes finalment s’espolsaran la mandra i la decepció acumulada i decidiran de deixar unes quantes coses clares amb el seu vot.

 

 

[Si ens llegiu des de la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Marcel·lí
Marcel·lí
21.06.2016  ·  11:33

S’ha dimonitzat la CUP i s’ha furgat fins extrems de sadisme polític les seves diferències internes. Podem parlar d’elles i de les seves intensitats perquè la CUP és d’ una transparència anòmala en la nostra democràcia. Res sabem dels seus oponents polítics, perquè res expliquen als ciutadans de les seves contradiccions internes, quelcom imprescindible per estar ben informats. ERC ha dit en aquestes eleccions que el 9N havia de ser una RUI. Però no va denunciar-ho quan Artur Mas va trencar el Pacte per la Llibertat del 12D2013 i va provocar l’exclusió de l’esquerra que avui conforma En Comú, iniciant el Procés cap a la confrontació ideològica que avui vivim. Un tema molt més greu que les diferències internes de la CUP i que no va comportar cap crítica ferotges contra la dreta catalana, aleshores CiU, pels mitjans més propers al Procés. Un referèndum mai es guanyarà sense l’esquerra sociològica que no vol ser còmplice de polítiques neoliberals camuflades en un Procés cada dia més dèbil.
La crítica a En Comú Podem, l’únic grup que contempla el dret a l’autodeterminació, és la prova de la confrontació interessada de qui, des del 9N, tenen com objectiu torpedinar la majoria d’esquerres de la futura República Catalana.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU
21.06.2016  ·  21:00

MARCEL·LI:
Mos la sua si EN COMÚ-PODEM, contempla el dret d’autodeterminació o no.
Damunt li hauràs d’agaair a l’Artur Mas la creació d’un front d’españolistes, quan ell ha estat un dels polítics més revolucionaris en trair la seua classe social.
Per això rep tant de menyspreu tant des de Madrid com de la part alta de BCN.
A l’esquerra principatina li perd l’estètica i el petit angular. Molt de bull dialètic i poca eficàcia.

El teu prec irrealista envers CDC ens recorda aquella persona que després d’haver vist una pel·li porno manifesta “QUÈ BÉ HEM CARDAT, EH!”

Si En Garcia Oliver alçara el cap es descollonava de tots vosaltres.

Antoni
Antoni
21.06.2016  ·  23:08

La Cup, a sobre, ineptes.

Canvien el secretariat i no tenen res preparat, ni reglament, ni terminis, ni òrgans de treball, ni res de res.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies