‘No se puede’: reformar Espanya és una missió impossible

A parer meu, uns resultats molt tristos, tristíssims:

1. Conec votants d’ECP furibundament antiindependentistes i també en conec que són antiindependentistes sense el “furibundament”. Per tant, no tots els votants d’ECP pensen en la fraternitat dels pobles d’Espanya, perquè no creuen que nosaltres, els catalans, siguem un poble diferenciat amb drets nacionals. Desenganyem-nos: ECP és una variant més de l’espanyolisme per a molts votants.

2. Malgrat el robatori sense escrúpols que han comès molts polítics del PP valencià, el PP ha crescut en nombre absolut de vots, en percentatge de vots i, doncs, en escons al País Valencià. Ho trobo colpidor. I a les Balears, igual.

3. I al Principat, malgrat haver-se fet ben palès el pre-feixisme descarnat del PP, aquest partit hi ha tret un percentatge de vots similar, si fa no fa, al de fa uns quants mesos.

Sincerament, no sé pas què hi podem fer.

Per una vegada discreparé del senyor director de Vilaweb. Sí que es pot reformar Espanya. I tant que es pot. I la manera és que els catalans marxem, que Espanya es trobi amb ella mateixa, que es miri al mirall i, en veure’s tal com és, decideixi com vol ser en el futur. Aquesta és la fraternitat veritable. Els catalans que sincerament volen el millor per a Espanya han de deixar el paternalisme i no voler salvar-la. Marxem, construïm un país millor per a nosaltres i segur que els espanyols sabran construir un país millor per a ells.

Amb el 99% escrutat, apareix un altre possible pacte viable: PP 137, C’s 32 (= 169 diputats). I alguna cosa em diu que només un atac d’ego dins de les respectives cúpules el pot impedir. És horrorós. Sobre ECP, diria que el pla de diluir l’independentisme ha funcionat, aquest cop almenys. I tot el que ha fet la CUP des del 27S també ha fet molt de mal, junt amb certa mentalitat “indepe” que no cal anar a votar a les espanyoles perquè a Madrid no hi hem d’anar a fer res. I sí que hi hem de fer almenys una cosa: blocar-los. Ara ja no serà possible en quatre anys. Tristíssim. Almenys puc dir que he anat a votar i que he votat independentista, però ara mateix és un pobre consol. I potser hauríem d’anar pensant en una RUI o una DUI, perquè a Espanya no la canvia ningú. Remedial Only.

Mirant el nombre total de vots, qui ha castigat més l’abstenció a Catalunya es l’unionisme (i dins d’aquest grup incloc a ECP)

ERC+ CIU: – 66.222
ECP+PSC+CS+PP: -290.043

Els números son molt importants i no fan més que demostrar que hi ha una part de l’electorat que veu que les coses no van be i que de ser nacionalista espanyol no es menja.

L’altre aspecte important es que les eleccions al PARLAMENT van ser fa només 9 mesos (amb gaire-be 2 milions de vots) Si els 2 principals actors del procés es posen les piles i la CUP baixa a la terra, tot juga al nostre favor. L’únic que hem de fer es concentrar-nos amb la força que tenim, 2 milions de vots i 72 diputats. Jo encara tinc guardada l’editorial de la nit electoral del 27 S d’en Vicent Partal i penso que fora bo tornar-la a llegir (també en Vicent), doncs a vegades sembla que nosaltres mateixos no sabem on som quan la solució es al nostre davant.

Junts pel sí es pot seguir equivocant anat de de veritables i no mirar als referendistes com complementaris en una acció. Atribuint el que no surt tant bé als altres no ajuda a que el que fan ells surti bé. Voler rivals en aquest sentit és excloure col·laboració. I com que els medis sembla que volen aquesta divisió les coses no es pinten tant bé a Catalunya. Encara hi són a temps, però no sembla que els que van de veritables estiguin disposats a valorar. No és nou que passi això a Catalunya. les classes sempre volen classisme a tots nivells.

Mentre Junts pels sí segueixi coment l’error de considerar-se els autèntics i no valorar les accions d’altres grups, com els referendistes, en una taula d’acció conjunta sense favorits ni menystinguts, i mentre els medis de comunicació promulguin aquest exclusionisme, que obre la porta a afegir-se a ells com arrepentits, Catalunya tindrà poques possibilitats de trobar una sortida. Mentre es vulguin rivals a vencer s’exclouen col·laboradors en una acció en la que hi fa falta tothom: I aquest tothom és versió tranversal. No va d’anfitrions i forasters.

Crec que el que no es va fer el 27/S, ni el 20/D, ni el 26/J, caldrà fer-ho aviat.

Em refereixo a visitar els barris de Barcelona i les ciutats on ha guanyat En Comú Podem, i donar-los-hi quatre dades.

En la línia de la giga enquesta , en la línia de les parades festives. Però amb més contundència. Cal explicar la veritat: El futur de les classes més desafavorides el tenen pitjor dins l’estat espanyol que en la futura república catalana. Un bon dossier de dades econòmiques, i que almenys no puguin justificar ignorància.
Si malgrat tot volen sentir-se espanyols, tot i que els suposi menys benestar, que ho decideixin lliurement amb la seva espanyolitat. Però que no puguin al·legar “fraternitat”.

Cal una acció ANC menys bonista, i més crua.