El temps suspès
La funció antropològica de les festes avui es torna encara més necessària. No pas com a evasió, sinó com a restauració de les forces que fan possible l'acció. Ningú no pot viure en un estat permanent de mobilització
NOMÉS PER A SUBSCRIPTORS
Tina Vallès
Arxiu
Tina Vallès
06.02.2025
El dol del no
I és veritat, Joana, si és impossible escriure les dues versions (si només n’hi ha dues) d’una història d’amor, com escrivim tota la resta?
30.01.2025
Rufus Wainwright i l’any sense estiu
Semblarà que parlem del clima però serà música i literatura, llum i foscor
23.01.2025
Aquella Amèrica
Samarretes d’universitats americanes? No, aquí no en teníem, però és que tampoc teníem universitats americanes, per què n’havíem de tenir samarretes?
16.01.2025
Dir noms
Ho escric sense noms, i sé que sense noms també fa servei, perquè ens ha passat a totes
09.01.2025
La Rodoreda que ja era
Llegir la Rodoreda periodista és descobrir la Rodoreda abans de la Rodoreda que tots coneixem i alhora confirmar la Rodoreda que va ser
26.12.2024
Llegiu dones!
Sis dones catalanes i que escriuen en català
19.12.2024
Contes de Nadal
D’allà no el treus, que vol veure arribar el tió i que està convençut que vindrà pel balcó, com l’any passat, que va trucar al vidre, diu
12.12.2024
Papers grocs
Dones atrapades, dones que embogeixen, la paret i la flor grogues que lluiten per alliberar-se. La flor rodorediana es recargola, la dona de Perkins s’arrossega
05.12.2024
Un temps espatllat
Pots esperar que un dia arribi per fi el dinou de novembre? I mentrestant, com has de viure el dia divuit? Com una repetició? Com un convit a no repetir-se?
28.11.2024
Quantes llengües parleu?
Es parla sovint dels avantatges de parlar més d’una llengua des de petits, però últimament penso en els inconvenients
21.11.2024
Jo també me’n recordo
Me’n recordo que l’àvia un dia va sortir de la cuina amb el dit ensangonat per una mossegada. Aquell dia vam dinar conill a la cassola
14.11.2024
Literatura d’ambició
El Festival 42, comissariat per Ricard Ruiz Garzón, va acollir una infinitat d’autors nacionals i internacionals i un públic nombrós i entusiasta
07.11.2024
Educar per a la catàstrofe
Tenim unes 40.000 criatures afectades per la DANA que fa més d’una setmana que no solament no van a escola, sinó que viuen una situació dramàtica i incerta
31.10.2024
L’infern de la literatura infantil
Si escrius pensant en el missatge, el fracàs literari és estrepitós. El problema és que hi ha qui compra aquests fracassos
24.10.2024
El paradís de la literatura infantil
Estem parlant del 65% d’autoria femenina i estem parlant d’un premi amb nom de dona, Astrid Lindgren, que es considera el premi Nobel de literatura infantil
17.10.2024
Pedres de memòria
Estem tan envoltats de pedres simbòliques que comencem a no veure-les, a viure vacunats de pedra i símbol i passar-hi pel costat sense immutar-nos
10.10.2024
Ilse Weber: musicar l’horror
«Les cançons d’Ilse Weber van ajudar a molts reclusos a conservar les ganes de viure malgrat l’horror del camp.»
03.10.2024
El mite de la immersió lingüística (El desgavell educatiu, 2)
Ara mateix la immersió lingüística és una mentida. Es pot viure en castellà, es pot aprovar i anar passant de curs sense haver après català
26.09.2024
El desgavell educatiu, 1
Fer-se càrrec del que és l’ensenyament, de la feina d’ensenyar, hauria de ser una prioritat dels qui ens governen, i el desgavell que és ara el sistema educatiu és conseqüència d’aquesta mala manera de no fer-se’n càrrec durant tants anys
19.09.2024
Protegir és informar
El fotoperiodisme salva vides, de vegades literalment, perquè algú que es posa en risc per entrar en zones de conflicte i recollir-ne el testimoni és algú implicat, compromès, sensibilitzat. Però també en salva perquè provoca reaccions
12.09.2024
Equilibri de poders
Neige Sinno ho escriu perquè pot, i treu profit d’aquest privilegi no per donar veu als que no en tenen, sinó perquè té la paraula. I la paraula, la literatura, no li fa de teràpia
05.09.2024
Acumulació de bellesa a Vilafamés
El visitant s’hi perd i s’hi troba, pel MACVAC, topa amb una obra de Basquiat, poc després ensopega amb Barceló, amb Tàpies, amb Warhol...
25.07.2024
El silenci podia ser tan bonic
La realitat ja la tenen, no l’han d’anar a cercar a l’altra punta del planeta o en mons imaginaris, el que busquen és com mirar-la i com explicar-la
18.07.2024
Ser dona i escriure per a infants
He començat a posar ordre a les meves lectures i a prendre consciència de gènere en dos sentits del terme: ser dona i escriure literatura infantil i juvenil
11.07.2024
És incòmode, ja ho sé
L’ecologisme, i sobretot l’ecofeminisme, és incòmode perquè ens obliga a canviar, no és una eina per tranquil·litzar consciències sinó per sacsejar-les i empènyer-les a canviar
04.07.2024
El comiat de les glaceres
Les dones encapçalen les lluites contra les causes del canvi climàtic i de vegades posen en risc les seves pròpies vides. Se’n diu ecofeminisme
27.06.2024
Fer la feina somrient
Que del seu art en digui ‘feina’ o en digui ‘entreteniment’ ens ha de fer rumiar, a tots els que potser conjuguem massa sovint el verb ‘crear’
13.06.2024
Un llibre et pot ofendre
I si ens quedava algun dubte sobre si ens interessaria llegir el diari de Manguso o no, amb això ja queda clar que no el volem llegir, ara sí que ja no. Ha arribat la maternitat i ve disposada a obrir-nos els ulls, com si fins ara fóssim cegues
06.06.2024
L’obrera i el pèsol
La Mary era diferent, ella duia pèsols secs i una sarbatana i, zzzzip!, bufava fort i t’enviava aquell llegum diminut directe contra el vidre, plinc!
30.05.2024
Què pensa l’autor de nosaltres
Sala des de l’assaig i Tavares des d’una mena de ficció inclassificable que parteix de l’observació de l’obra d’art ens carreguen de municions per no entendre el món i no acceptar-lo tal com és
23.05.2024
Escriure contra el temps
Escriure és fer equilibris entre la vulnerabilitat i la vanitat, ho ha estat sempre, però ara amb menys temps, menys espai i més sobreexposició
16.05.2024
Els riures
Les Feres és una tragicomèdia, tragicomèdia tel·lúrica, escrita seriosament perquè no es pot escriure d’una altra manera si es volen sentir riures
09.05.2024
La lletera que no deia res de nosaltres
I el que no deia la lletera de nosaltres ho dèiem nosaltres..., ho dèiem mirant-nos-la amb ulls nous després de dues classes d’història
02.05.2024
Defensa de l’adolescència
L’adolescència és inclassificable, és tot d’excepcions que confirmen la norma, per molt que la vulguis atrapar, definir, delimitar, sempre et cal un etcètera
25.04.2024
Dibuixaria
Si cada dia dibuixes un drac no és sempre el mateix drac, no ho ha de ser, no ho pot ser
18.04.2024
Un cometa
No és un escriptor explicant com escriu, és un escriptor escrivint. És un amic que és escriptor i escriu
11.04.2024
Tot el que escric és veritat
Enlloc em sento tant de plastilina com en una aula plena de criatures o joves pendents del que diré
04.04.2024
L’edat dels altres
Només en té quaranta i com sempre que llegeixo Maier tinc la sensació de llegir les paraules mesurades d’un savi atemporal que si va néixer el 1981 és perquè ningú pot triar en quin any neix
21.03.2024
Les contistes i l’hàbitat
Sabeu què no ens agrada a les contistes? Que ens diguin “això pot ser un conte”. Nosaltres ho podem dir, vosaltres no
14.03.2024
He conegut un anyell mut
Ollikainen crea espais de llum i ombra per aïllar els seus personatges i donar-los tot el protagonisme en cada escena, són natures vives!
