El rotet innoble del senyor Carnero
El sindicalista Matías Carnero és insensible a la repressió, contravenint un principi sagrat en la història sencera del moviment sindical mundial d’ençà de la seua fundació
"Que tornin els exiliats, que la gent els rebi a milers arreu on vagin, que el país sigui festivament ocupat per l’independentisme a peu de carrer i que l’estat gosi agafar-los i el govern de la Generalitat gosi aclucar-se d'ulls quan té l’“embat” que tant pregona davant els nassos"
"Aquesta nova capa d'emblanquinament del règim del 78 significaria una nova humiliació dels lluitadors de l'1-O i no un aprofitament de les contradiccions al si del règim"
Ravergent, o el Rave català de soca-rel i manual
"Com sigui que el Comurave, igual que tot Rave rosat, és de bon conformar, quan obre la boca per agrair als seus incondicionals que li riguin les gràcies, ensenya les fulles escadusseres del penúltim disseny d’Estatut del Rave hispànic federal que li pengen dels ullals"
Oferim en rigorosa primícia l’esborrany d’Estatut del Rave Autoconreat
"Resolent els problemes de Catalunya, resolem els nostres propis problemes..." · Segona i última part de la taula rodona feta el març de 1977 amb treballadors immigrats
"M'estimo molt la meva terra, però no me'n podria anar encara que volgués..." · Taula rodona feta amb treballadors immigrats el març del 1977 a Barcelona (primera part)
"Catalunya no pot influir en l’escena política espanyola per dictar-li com i quan ha de decidir el seu futur, mentre que Espanya creu que pot decidir el de Catalunya sense traves"
"I ara que el tenen a la sala de màquines, s’inventen una 'democràcia en perill' perquè els oficials de la nau dita progressista saben que les seves instruccions no seran ateses des de les infrastructures del vaixell"
"A casa nostra, els vicis privats, les mancances ideològiques o les polítiques errònies no computen com a vicissituds o atzars de la història, sinó que són un 'defecte de fabricació nacional'"
Ressenya de Julià de Jòdar sobre 'Tríptic de la terra' (Anagrama), de Mercè Ibarz
"El repartiment de tasques exigeix un estat major que estudiï les condicions de la cursa, la velocitat i la resistència dels corsers"
"I encara pretendria, ingènuament, la CUP, no ja fertilitzar de nou el tros en decadència, sinó ajudar a refer l'aliança de propietaris i rabassaires divorciats donant preferència als inferiors"
"El prestigi del català va decaient entre els adolescents: és una llengua que sembla que no serveixi per a res"
Cada part del pacte pot ser vàlida sobre el paper, però el neoautonomisme no permet de defensar la part socialdemocràta i la part socialdemocràta no aborda la base nacional de l’emancipació
"Una bèstia literària és cicló natural i alhora màquina centrifugadora: ho arrabassa tot i en separa i sedimenta les partícules en benefici propi –i de la literatura, naturalment"
"Queda clar que la independència de la Catalunya estricta significaria un canvi d’estructures a l’estat espanyol i a Europa"
Un Xècspir tempestuós per a provar de retratar l'actualitat
"L’Ordre ens convida a preguntar-nos, capciosament, què hauria passat si el guàrdia urbà hagués cremat amb la furgoneta per evitar que ens preguntem quants ulls s’haurien pogut perdre amb les 400 bales de foam i escaig disparades pels Mossos quan només cremaven les noves icones de l’Ord(r)e de la Brossa"
"L'eix nacional ha de ser el revulsiu contra unes relacions socials injustes i l'eix social ha de ser la base on es fonamenti l'alliberament nacional"
"Per obrir pas a la independència, el nou govern haurà de practicar moltes desobediències. I ja sabem on van a parar les desobediències a l’estat espanyol"
"Cal recuperar l’aliança entre la Generalitat i el poble, mitjançant la formació d’un govern de concentració nacional-popular i el suport d’una majoria independentista al parlament"
"D’aquest antagonisme, Espanya en té una consciència molt més clara que els partits independentistes, cosa que explica, a banda del conegut recurs a la repressió, que el seu estat encara no s’hagi esfondrat"
En el primer capítol dels tres que componen aquesta sèrie, la pròspera Comunitat de la Creu Nord-oriental patia una paorosa catàstrofe arran d'una epidèmia –‘mania contradicens'–que afectava els seus habitants. En aquest segon lliurament, en donem informació detallada a partir de testimonis presencials i de cròniques procedents del mitjans de comunicació i de les xarxes socials contemporànies
"Nascuda fa cent cinquanta anys i escaig d’un restrenyiment de la Regió Oriental de l’Estat, guarit amb una resecció de ferro contra natura, la Comunitat de la Creu del Nord-est havia arribat a uns nivells de confort impensables després de les successives pandèmies de l’últim segle"