30.05.2026 - 12:36
|
Actualització: 30.05.2026 - 12:49
Les declaracions del primer ministre canadenc, Mark Carney, sobre la majoria necessària per a validar la independència, han provocat una resposta unànime de l’Assemblea del Quebec i han revifat una de les disputes més sensibles.
La polèmica va començar aquesta setmana quan Carney va ser preguntat sobre la possibilitat que Alberta convoqués un referèndum sobre la seva relació amb el Canadà. En aquest context, el primer ministre va recordar que la llei de claredat aprovada pel parlament canadenc no estableix que una victòria per 50% més un vot sigui automàticament prou per a desencadenar un procés de secessió. Segons Carney, la norma exigeix una “majoria clara” i correspon a les institucions federals determinar si el resultat compleix aquest requisit.
Les seves paraules van ser interpretades al Quebec com una impugnació directa d’un principi que forma part del consens polític quebequès d’ençà de fa dècades: que una majoria simple és suficient perquè el poble decideixi democràticament el seu futur.
La reacció va ser immediata. Tots els partits representats a l’Assemblea del Quebec –des dels independentistes del Partit Quebequès fins als liberals, passant per la Coalició Avenir Québec i Québec Solidaire– van condemnar les declaracions del primer ministre canadenc.
La cambra va aprovar per unanimitat una moció que reafirma que només el Quebec té dret a determinar les condicions d’un eventual referèndum sobre la seva sobirania i que la voluntat popular s’expressa amb una majoria de 50% més un dels vots. La moció també recorda que correspon exclusivament al poble quebequès decidir el seu futur polític.
La controvèrsia reobre un debat que es remunta al referèndum del 1995, quan l’opció independentista va perdre per un marge molt estret: el 50,58% dels votants van optar per continuar al Canadà, davant el 49,42% favorables a la independència.
Arran d’aquell resultat, el govern federal de Jean Chrétien va aprovar l’any 2000 la coneguda llei de claredat. La norma estableix que la Cambra dels Comuns canadenca pot determinar si la pregunta d’un referèndum és prou clara i si el resultat constitueix una “majoria clara” abans d’obrir eventuals negociacions.
Aquell mateix any, l’Assemblea del Quebec va respondre amb l’anomenada llei 99, que proclama el dret del poble quebequès a decidir lliurement el seu futur i estableix explícitament que una majoria de 50% més un vot és suficient per a prendre qualsevol decisió democràtica.
Des d’aleshores conviuen dues interpretacions oposades. Ottawa defensa que una eventual secessió no pot dependre automàticament d’una majoria mínima i es reserva la facultat d’avaluar si el resultat és prou clar. El Quebec sosté que imposar qualsevol llindar superior equivaldria a modificar les regles democràtiques i a limitar la capacitat dels ciutadans d’expressar la seva voluntat política.
Les paraules de Carney han estat especialment mal rebudes perquè arriben en un moment en què el Partit Quebequès encapçala moltes enquestes i manté el compromís de convocar un nou referèndum si torna al govern. El Bloc Quebequès també ha aprofitat la polèmica per reclamar novament l’abolició de la llei de claredat i denunciar el que considera una ingerència d’Ottawa en el dret del Quebec a decidir el seu futur.
L’Assemblée nationale du Québec a condamné à l’unanimité la dérive autoritaire du premier ministre Carney selon laquelle 50 % + 1 des voix ne suffiraient pas dans un référendum.
Même si ça déplaît à Ottawa, le Québec est le seul qui peut décider pour le Québec. pic.twitter.com/eb7Pngp0u1— Bloc Québécois (@BlocQuebecois) May 29, 2026
