Puig

Tots sabeu que la ruleta russa és un joc, diguem-ne, macabre que consisteix a disparar-se a un mateix confiant en la sort. Els historiadors no es posen d’acord en el seu origen, però sembla força demostrat que era una pràctica coneguda entre els soldats russos a començament del segle XX. Per jugar-hi, cal un revòlver en el cilindre del qual es fica una sola bala abans de fer-lo rodar. I es dispara. Si el cilindre és de sis bales, com sol passar, la possibilitat de morir pel tret és d’una entre sis o d’una entre 3,5, segons si fas rodar el cilindre cada volta que dispares o no. Siga com siga, aquesta és una porfídia insensata, de les menys recomanables que conec.

Explique això perquè s’entenga l’impacte que em va causar ahir el comentari que em va fer un alt càrrec de la Generalitat Valenciana quan li vaig comentar, abans de saber-se la notícia, que tot indicava que el president Ximo Puig es disposava a fer coincidir les eleccions valencianes amb les espanyoles. ‘El president juga a la ruleta russa’, em va dir, abans d’afegir que considerava que aquella decisió era especialment desafortunada. Una decisió que és prerrogativa només del president de la Generalitat, cosa que ningú no discuteix.

I el president ha decidit que les eleccions a les Corts Valencianes coincidesquen amb les de les corts espanyoles. Per a aprofitar, clarament, l’avantatge partidista que els socialistes consideren que tindran el 28 d’abril. El PSOE està convençut que rebrà el vot de molts ciutadans que temen Vox i un tripartit de la dreta i que aquests darrers anys han votat partits de l’esquerra o nacionalistes. I per tant, està convençut que, jugant a ‘que ve el Butoni’, consolidarà la seua primacia electoral. Sap que no quedarà en disposició de governar tot sol, però aspira a ser la primera força en disposició de governar i, si això és possible, a tenir oberts els diversos fronts en què va pensant. Això, en el cas del País Valencià, significa continuar amb el Pacte del Botànic amb Compromís o bé pactar un bipartit PSOE-Ciutadans. El president Puig ha decidit de jugar fort aquesta carta, intentar que les sotes i els bastos li quadren i que la bala no isca del cilindre, tot a la vegada. I això vol dir, necessàriament, que el PSOE ha de quedar davant de Compromís, que el tripartit de la dreta no sume i –encara que això ja seria molt secundari si es donen les dues primeres condicions– que el PSOE i Ciutadans puguen sumar la majoria absoluta. Aquesta seria la seua situació ideal i per això, i només pensant en això, convoca les eleccions.

El problema és que la volatilitat política del moment és tan gran que ningú no pot assegurar que la decisió siga encertada. I, de fet, hi ha enquestes contradictòries i alguna no descarta que la suma dels diputats del PP, Ciutadans i Vox siga suficient a les Corts per a formar un govern valencià que seria –d’això, sí que no ningú no en té cap dubte– un autèntic malson.

És en aquest sentit, d’imprudència i risc innecessari, que van les queixes, més o menys soterrades, dels aliats. A Compromís no li agrada gens fer coincidir les espanyoles amb les valencianes. Ni per motius ideològics obvis ni per la pèrdua de l’efecte arrossegament que tenen per a ells les eleccions municipals. Al PSOE li convé el públic de les espanyoles, si es pot dir així, mentre que a Compromís li convé el públic de les municipals. I és evident que una volta sabut el resultat del 28 d’abril, tothom encararà les eleccions del 26 de maig amb un coneixement de causa molt més notable. Tenint en compte que entre les unes i les altres hi ha un mes, no arriba, la tria del president no és gens anecdòtica.

Sobretot, perquè la decisió de Puig sembla més imprudent, més oberta i amb més risc. Però també perquè deixa clar que els seus interessos de partit passen davant dels del Pacte del Botànic, cosa que no és cap bona notícia. Ni tan sols confiant que passades les votacions els uns i els altres potser hauran de tornar a aguantar-se, com fins ara. I no tenim cap més remei que confiar-hi, tot esperant que la ruleta no ens jugue una mala passada deixant la bala just en el canó del cilindre que apunta el cap dels valencians.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb