Un grup de turistes en un parc temàtic de Wuhan (fotografia: govern local de Wuhan).

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Una festa multitudinària d’aquest cap de setmana a Wuhan ha tornat a posar la mirada internacional sobre l’indret on va començar la pandèmia de la covid-19. Milers de persones saltant i ballant en una piscina, sense màscara ni distància de seguretat, contrasten amb les estrictes mesures de contenció del coronavirus que hi ha arreu del món. Això fou al parc aquàtic Maya Beach, un establiment que va reobrir el juny amb la capacitat reduïda al 50%.

Les imatges, difoses per l’agència France-Presse, han suscitat comentaris de tota mena per l’impacte simbòlic de veure una escena que, si bé podia ser normal l’estiu passat, ara sembla impossible. El fet és que, segons dades del govern local, fa setmanes que a tota la província de Hubei –on viuen 58,5 milions de persones– els únics casos de covid-19 que s’hi detecten són provinents de fora. No hi ha ingressats als hospitals ni tampoc casos sospitosos ni asimptomàtics que hagin d’estar aïllats. Dimarts, dia 18 d’agost, tan sols hi havia ingressada per covid-19 una persona, vinguda de fora la regió, i 114 d’aïllades perquè són contactes d’un cas confirmat o d’un possible cas.

Com és possible que Wuhan hagi aconseguit de recuperar la normalitat d’una manera tan eficaç? Una de les claus és la contundència amb què el govern xinès va actuar per eradicar el virus, i que va fer que Occident observés amb molta suspicàcia l’autoritarisme d’algunes mesures. El 23 de gener, quan hi havia 571 casos confirmats i 18 morts, el govern xinès va reaccionar confinant els més de vint milions d’habitants de Wuhan, Huanggang, Zhijiang, Chibi, Xiantao i Ezhou. La preocupació del govern era evitar una mobilitat multitudinària per l’Any Nou xinès (25 de gener), atès que la població acostuma a desplaçar-se per tot el territori.

[VÍDEOS] Els vuit vídeos més impressionants sobre el coronavirus a la Xina

El confinament va ser total: suspensió del transport públic, tancament de tots els negocis tret dels essencials i obligació de restar a casa. Les mesures es van fer més estrictes progressivament, fins al punt que es va arribar a no permetre de passejar el gos ni de sortir a comprar. El proveïment de queviures va passar a fer-se amb comandes en línia que transportaven els treballadors essencials. La mesura va durar 76 dies i el 8 d’abril Wuhan va començar a recuperar la normalitat que tenia abans del coronavirus. El dia de la reobertura encara hi havia 448 ingressats, dels quals 158 greus, però les darreres dues setmanes només s’havien detectat dos casos nous a la província de Hubei. El còmput total fins aquell dia era de 3.213 morts i 67.803 casos confirmats a tota la regió.

La importància de no aïllar-se a casa

Segons Wang Xinghuan, cap de l’hospital de Wuhan Leishenshan, una altra de les claus per a aturar la pandèmia és l’obligació, a tota la Xina, de dur màscara. Aquest metge també posa molt d’èmfasi que els malalts amb símptomes lleus que no necessiten hospitalització no es poden aïllar al seu domicili. ‘Els primers dies hi va haver molts casos en què un pacient havia infectat tota la família de tres membres, cinc o sis. Va ser una lliçó dolorosa’, va dir.

Després d’haver constatat aquest problema, Wuhan va convertir els equipaments públics com ara gimnasos o fires en setze hospitals temporals per a allotjar-hi pacients amb símptomes lleus. ‘Si no es talla la transmissió, el fet natural és que les infeccions creixin –va dir–. Per a contenir una epidèmia, s’ha de controlar completament, pel cap baix, un d’aquests tres factors: l’origen de la infecció, la ruta de la transmissió i la població susceptible.’

L’aixecament del confinament total de Wuhan va ser el primer pas per a retornar a la normalitat, però encara se n’havien de fer molts més. El 29 d’abril es va reobrir la torre Yellow Crane, un dels principals atractius de la ciutat, i el 7 de maig els estudiants del darrer any d’institut van poder tornar a classe. Però no fou fins el 10 de juliol que hi van poder tornar la resta d’alumnes d’institut. Les classes presencials es van reprendre amb estrictes mesures de separació d’un metre i mig, control de la temperatura dues vegades el dia i obligació de dur màscara. El 9 de juny es va reprendre la connexió aèria entre Wuhan i Pequín i el 18 de juliol es va tornar a obrir el gran teatre Qintai, amb un 30% de la capacitat.

Contundència contra el rebrot: 6,5 milions de PCR en deu dies

La rotunditat de les autoritats es va reprendre quan, el 10 de maig, es van detectar 6 casos nous de covid-19 en un mateix un edifici, fet que trencava la tendència de 0 casos d’ençà del 4 d’abril. La reacció va ser una campanya a gran escala: 6,5 milions de proves PCR en deu dies. I el resultat: la detecció de 300 casos asimptomàtics que foren aïllats, com també els 1.174 contactes estrets. El 15 de juny el govern local va declarar la ciutat lliure de casos confirmats o sospitosos de covid-19.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.