Imatge del moment en què Luís Garcia Berlanga va dipositar el llegat en 2008

S’havia especulat molt sobre el contingut del llegat que Luís García Berlanga va deixar a la Caixa de les Lletres de l’Institut Cervantes ara fa tretze anys. Era un sobre marró, gruixut i sense gaires guarniments. L’única condició que va posar el director de cinema valencià era que s’obrira el dia que complira cent anys. Eixe dia serà dissabte vinent, dia 12 de juny. Avui, dos dies abans, s’ha organitzat una comitiva pretesament berlanguiana amb autoritats, familiars, actors, i la banda de música de la Societat Musical Eslava d’Albuixec que tocava la banda sonora de Bienvenido Mr Mashall, per a entrar a la cambra secreta.

Fidel, un dels néts de Berlanga, ha obert la caixa 1034 i n’ha tret el sobre. A dins, l’estudi d’una publicació francesa sobre El Verdugo; un exemplar de la biografia que l’any 1990 li va fer Antonio Gómez Rufo; i un exemplar mecanoscrit i enquadernat amb cuquet, de Viva Rusia, el guió que va escriure amb Rafael Azcona per a la que havia de ser la quarta entrega de la sèrie nacional.

Aquest film no es va arribar a rodar perquè es va morir Luis Escobar, l’actor que interpretava el paper del marqués de Leguineche, i no li van buscar substitut mai. Així, el que havia de ser una quadrilogia es va quedar amb tres de les peces més recordades del Luís Garcia Berlanga del postfranquisme: La escopeta nacional (1978), Patrimonio nacional (1981) i Nacional III (1982).

Rosana Pastor: “Berlanguià es l’esperpent passat pel mediterrani”

L’acte d’avui a Madrid s’emmarca dins les diferents celebracions que es fan per a commemorar el naixement de Luís García Berlanga.

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.