Vint-i-nou anys amb Guillem Agulló

  • Diversos actes recorden l'assassinat de Guillem, l'11 d'abril de 1993 a mans del nazi Pedro Cuevas

VilaWeb
Redacció
08.04.2022 - 19:31
Actualització: 08.04.2022 - 20:24

L’11 d’abril farà vint-i-nou anys que el neonazi Pedro Cuevas va anar de cacera i va matar Guillem Agulló a Montanejos. Era la setmana santa del 1993. Una acampada amb amics va acabar amb un bany de sang i va capgirar la història de la lluita antifeixista al País Valencià. Les hores que van seguir a l’assassinat van ser esgarrifoses. El tractament que tant la família com els amics de Guillem van rebre per part de la policia i els jutges, i també per part d’alguns mitjans de comunicació encara són recordats com a part de la infàmia d’aquells dies.

Una petjada fonda i llarga

Guillem ha transcendit més enllà del jove que era quan el van matar, més enllà del fill, del germà, de l’amic. Guillem és la figura que va marcar la seua generació, però també les que han vingut darrere.

Es pot llegir al llibre de Núria Cadenes, o al de Jaume Fuster. Es pot veure al film de Carlos Marqués-Marcet. Es pot escoltar a les cançons d’Obrint Pas, de Feliu Ventura, de Xavi Sarrià i de tots aquells que han vingut darrere. O davant, perquè Al Tall va dedicar la cançó que havien fet per Miquel Grau, també mort a mans del feixisme, a Guillem.

“Els anys noranta van ser una època molt dura, amb molta violència explícita, amb assalts, amb l’assassinat de Guillem. Ens sentíem poca gent, però sentíem que podíem canviar les coses. Érem molt joves i vam veure que de veritat ens jugàvem la vida”, ha dit a VilaWeb Xavi Sarrià, que acaba de traure un disc que naix a partir del tema “No s’apaguen les estreles”, dedicat a Guillem.

L’assassinat de Guillem va causar l’eclosió de milers de Guillems que han agafat la seua bandera i se’n declaren hereus. I cada any, passe el que passe, es troben a Burjassot per a retre-li homenatge. Memòria permanent de cada any.

La biblioteca Guillem Agulló

El col·lectiu Ca Bassot ha aconseguit un dels objectius que feia mesos que perseguia: obrir una biblioteca amb el nom de Guillem a la seua seu. Es tracta de llibres de temàtica antifeixista, antiracista o antihomòfoba. Alguns s’han pogut adquirir gràcies als diners d’un Verkami organitzat l’any passat, i uns altres provenen de donacions. En el futur s’establirà un sistema de préstecs i de subscripció simbòlica per a poder dinamitzar els fons literaris i fomentar la lectura i l’estudi. També s’hi faran presentacions de llibres i s’intentarà de dinamitzar un club de lectura.

La inauguració de la biblioteca va ser el 30 de març, el dia de la terra palestina. El pare de Guillem Agulló hi va participar plantant-hi simbòlicament una olivera.

Qui ho explica és Alberto Bordes, coordinador de la biblioteca. Té vint-i-sis anys. Ell no havia nascut quan van matar Guillem. Conta que arriba a la seua figura per mitjà dels actes de memòria que s’han fet ininterrompudament al Bassot. “Sempre he crescut al voltant de les activitats del Bassot i em van transmetre les idees de Guillem. Va ser el germen per a voler militar en diferents associacions, entre les quals el Bassot.”

Activitats

Les activitats d’homenatge, aplegades sota el lema “Hereus de la teua lluita” s’allargaran tot el cap de setmana. Diumenge es farà una taula redona titulada “Com combatre el feixisme i vèncer”. Hi participaran els encausats de Pego, Eulàlia Reguant, Arran, Antifeixisme entre Totes, Casa Nostra i Jap. Després de la paella popular, The 2 Skins farà una sessió de punxada musical.

La concentració i l’acte polític es farà a Burjassot dilluns, dia 11, la data de l’assassinat de Guillem.

“Concert per la vida” al Teatre Principal

Els homenatges a Guillem continuaran amb un gran concert el dia 12 de maig al Teatre Principal de València. Hi participen Xavi Sarrià, el Diluvi, Smoking Souls, Miquel Gil, Feliu Ventura, Auxili, Mafalda, el Cor de l’Eliana, entre molts artistes més.

Aquest concert fa part de la campanya “La lluita continua”, que va ser interrompuda per la pandèmia i que tenia l’objectiu de recaptar fons per a subvencionar la producció del film La mort de Guillem, de Carlos Marqués-Marcet. Finalment, la Generalitat, mitjançant l’Institut Valencià de Cultura, va subvencionar el film i ara participa econòmicament en aquest concert.

Resta pendent de recuperar un concert semblant a aquest que s’havia de fer a Barcelona i que també es va ajornar.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any