[VÍDEO] La imatge desoladora de la castellanització d’À Punt: “Puc parlar en valencià?”

VilaWeb
23.10.2025 - 17:37
Actualització: 23.10.2025 - 20:25

El magazín matinal d’À Punt, Connexió Comunitat Valenciana, és el paradigma de la castellanització de la televisió pública. Ahir, en una connexió amb la ciutat d’Elx, es va produir una imatge desoladora. Una entrevistada va demanar permís en directe a una periodista per a parlar amb la seva llengua: “Puc parlar en valencià?”. “Clar, clar. Només faltaria”, li va respondre en castellà.

El programa, presentat per Clara Castelló i Juanma Melero, acosta l’actualitat d’arreu del País Valencià amb connexions en directe i té la particularitat que col·labora amb una trentena de televisions locals i comarcals, que aporten els seus professionals per a fer les connexions, de manera que hi ha periodistes que parlen en castellà perquè no dominen el català.

Això és el que va passar ahir en la connexió amb Elx, en què la periodista relatava en castellà la celebració del centenari d’una veïna, l’Angelita.

obres
actors
  • À Punt
  • Connexió Comunitat Valenciana
  • Clara Castelló
  • Juanma Melero
  • Angelita
llocs
  • Elx
  • Comunitat Valenciana
esdeveniments
  • Connexió Comunitat Valenciana – incident lingüístic a Elx (22 d'octubre de 2025)
temes
  • Mitjans de comunicació
  • Llengua
  • Llengua
subtemes
  • Moció de censura
  • Drets lingüístics de l'alumnat
  • Externalització de cobertures locals
  • Política valenciana
VilaWeb ja ha explicat com la televisió pública valenciana s’ha anat allunyant de la seva funció de motor de normalització, amb episodis com les denúncies de manipulació i deriva política a la cadena (“Vergonya, vergonya, vergonya”: Rosa M. Álvarez denuncia a À Punt la deriva de la cadena) . En aquest context de retrocés, la imatge d’una entrevistada a Elx demanant “Puc parlar en valencià?” en directe, davant una reportera que s’expressava en castellà en un magazín externalitzat a televisions locals, s’afegeix a un panorama marcat també per la pressió institucional contra la llengua pròpia a l’escola, com ha evidenciat el conseller José Antonio Rovira amb la nova llei i la consulta sobre la llengua base .

Per comprendre millor el rerefons, cal situar aquesta escena d’Elx dins d’un país on conviuen agressions i resistències: des de la mobilització multitudinària a Alacant en defensa del català i contra el supremacisme lingüístic fins a l’alegria i la fermesa de les famílies que han fet guanyar el valencià a la consulta de Rovira . Alhora, iniciatives com els premis el Tempir, que enguany reconeixen figures i projectes compromesos amb la llengua a Elx i al sud del país , mostren que, mentre À Punt es castellanitza, una part de la societat valenciana continua organitzant-se per mantenir viu l’espai públic en català.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor