L’última dècada, les guerres ens han fet molt familiars, per desgràcia, uns quants topònims del Llevant que, si no fos pels conflictes armats que s’hi desenvolupen, probablement no ens sonarien tant o, simplement, no ens apareixerien tan sovint en el nostre dia a dia. Parlem de llocs com ara Bagdad i Damasc, les capitals de l’Irac i de Síria, respectivament, però també de Mossul, l’antiga capital dels assirians –arrasada per l’Estat Islàmic– i situada a la mateixa distància de les dues ciutats esmentades. Malgrat aquest lligam amb l’actualitat, algunes paraules corrents en la nostra llengua ens demostren que la relació amb el Llevant és molt més antiga, de segles enrere, quan la Ruta de la Seda era en ple apogeu. Potser no deveu tenir cap baldaquí per casa, és veritat, però sí que és probable que en algun armari guardeu una finíssima mussolina de seda. I, en una època de tantes reivindicacions com l’actual, segur que al balcó o finestra teniu un domàs en favor de causes locals i universals. Sense damasquinar, és clar.

Paraules viatgeres d’avui:
baldaquí: de Baldac, antic Bagdad, Irac
mussolina: de Mossul, Irac
domàs i damasquí: de Domàs, antic Damasc, Síria