Com a tancament de la secció, no ens podíem fixar sinó en una de les salutacions més esteses del món: ciao! I ho farem amb les paraules de John Bemelmans Marciano, autor del llibre Toponymity: An Atlas of Words (2010): ‘Per donar una idea de la importància dels eslaus en la primera edat mitjana, cal tenir en compte que el seu nom es va convertir en la paraula per a designar els esclaus en moltes llengües del món mediterrani. Com a pagans que eren, els eslaus no tenien drets en terres cristianes i, per tant, podien ésser venuts com a esclaus. Les coses només van canviar quan es van convertir al cristianisme. La paraula sklabos, en grec bizantí, tant significava eslau com esclau, i va ésser adoptada pel llatí medieval en la forma sclavus. Sclavus va substituir servus, el mot del llatí clàssic per a referir-se als esclaus i també una manera de dir hola, a partir de la frase servus sum, “sóc el teu servidor”. El costum va sobreviure fins a Venècia en l’expressió veneciana s’ciavo o s’ciao, l’origen del ciao universal.’ Un bon colofó, oi? Doncs ara sí, moltes gràcies per haver seguit la secció aquest agost… i siau!

Paraules viatgeres d’avui:
esclau: d’eslau
colofó: Colofó, antiga ciutat grega de la Jònia, Àsia Menor

—Què és Viatjar de paraula?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat