“És absolutament impossible de derrotar Ucraïna”: creixen les veus crítiques amb Putin dins de Rússia

L’èxit de la contraofensiva ucraïnesa ha fet que molts analistes qüestionessin, per primera vegada, l’estratègia militar del règim rus

VilaWeb
Redacció
12.09.2022 - 21:40
Actualització: 13.09.2022 - 10:03

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La contraofensiva ucraïnesa a les regions de Khàrkiv i Kherson ha fet trontollar el tauler de la guerra. Més enllà de les victòries militars sobre l’exèrcit ocupant, que s’ha trobat obligat a replegar-se, l’avanç de les tropes de Kíiv també ha menat a una situació inèdita: personalitats destacades russes han criticat obertament l’estratègia militar del Kremlin.

Un dels primers d’alçar la veu ha estat un dels aliats més estrets de Vladímir Putin, el president de la República de Txetxènia, Ramzan Kadírov. “Si avui o demà no hi ha canvis en l’estratègia, em veuré obligat a parlar amb la cúpula del Ministeri de Defensa i del país per a explicar-los la situació real sobre el terreny”, ha dit en el seu canal de Telegram.

Kadírov, que governa Txetxènia amb mà de ferro amb el vist-i-plau del Kremlin, ha nodrit les files de l’exèrcit rus amb milers d’homes, que han estat acusats de tota mena d’atrocitats, entre les quals la matança de Butxa. En el mateix missatge, el mandatari txetxè precisa que les crítiques van adreçades al comandament militar, però en cap cas a Putin.

“Putin malmet el futur de Rússia”

Qui sí que ha assenyalat directament el president rus són més d’una vuitantena de regidors de divuit districtes de Moscou, Sant Petersburg i Kolpino, que han signat una carta oberta exigint-ne la dimissió. “Nosaltres, els diputats municipals de Rússia, creiem que les accions del president Vladímir Putin malmeten el futur de Rússia i els seus ciutadans”, diu el text, que ha difós una signant, Ksenia Torstrem.

La setmana passada ja van aparèixer les primeres crítiques en l’àmbit municipal. Dmitri Paliuga, regidor del districte de Smòlninskoie (Sant Petersburg), va reclamar a la Duma que processés Putin per un delicte de traïció arran de la invasió d’Ucraïna. De resultes d’aquestes declaracions, el regidor va ser interrogat per la policia per un presumpte delicte de “falta de respecte” a l’exèrcit.

L’aparició d’aquestes veus dissidents ha anat precedida d’una duríssima campanya de repressió i censura del Kremlin –els mitjans, per exemple, han de referir-se a la invasió com a “operació militar especial”–, que ha aconseguit d’emmanillar la poca oposició política i mediàtica organitzada. Per exemple, ara fa una setmana, un tribunal de Moscou va revocar la llicència al diari Novaia Gazeta, símbol del periodisme independent a Rússia.

Les crítiques arriben al prime time televisiu

Si bé les prediccions originals dels analistes russos –que pronosticaven un conflicte llampec amb una victòria contundent de Rússia– foren ràpidament desacreditades pels esdeveniments, fins ara la línia oficialista no s’havia mogut pas gaire del missatge original: l’operació especial, contratemps a banda, avançava tal com s’havia previst, i la victòria era a tocar.

Però la desfeta militar d’aquests darrers dies ha fet aparèixer les primeres esquerdes en aquest consens rocallós entre els experts: i si el desenllaç del conflicte –si més no d’una manera que satisfaci els interessos de Rússia– no és una realitat imminent sinó una possibilitat com més va més remota? I si, en compte de preparar-hi referèndums d’annexió, Rússia s’ha de centrar a no perdre els territoris que controla a Ucraïna, tant els que ha ocupat enguany com els que ocupa del 2014 ençà?

Aquesta sembla, si més no, l’opinió predominant entre els experts que aquest cap de setmana han aparegut en programes de màxima audiència de cadenes poc sospitoses de dissidència o de subversió, com ara l’oficialista NTV.

“La gent que va convèncer el president Putin que l’operació especial seria ràpida efectiva, que no atacaríem la població civil, […] aquesta gent ens ha entabanat a tots“, va dir un analista polític abans-d’ahir en un programa d’NTV. “Al president –continuà– no se li va acudir de començar una operació especial del no-res. Algú, per força, li va dir: ‘Els ucraïnesos fugiran, voldran unir-se a Rússia.’ Algú li va haver de dir això.” I afegí: “Ens trobem en un moment [del conflicte] en què és important que entenguem que és absolutament impossible de derrotar Ucraïna amb aquests recursos i aquests mètodes de guerra colonial.” Finalment, quan el presentador li va demanar si veia necessari de decretar l’allistament obligatori, respongué: “Proposo negociacions de pau.”

La resta de contertulians tampoc no es mostraren pas gaire més comprensius amb el govern rus. “Dius que tot va segons que es preveia –digué un altre en al·lusió al presentador–, però realment hi havia algú que esperés que, quan fa sis mesos que va començar el conflicte, ens trobaríem a prop de Khàrkiv repel·lint una contraofensiva?” I recordà: “Ens trobem davant d’un exèrcit seriós, amb armament seriós. La nostra intel·ligència havia d’haver estat capaç de predir-ho.”

Fins i tot els portaveus del Kremlin admeten que la situació ha canviat aquests darrers dies, que ha empitjorat. El locutor Vladímir Soloviov, una de les veus més recognoscibles del règim, va admetre la setmana passada que estava preocupat pels esdeveniments sobre el terreny de batalla: “Naturalment, volem que els nostres soldats els facin miques [els ucraïnesos] i continuïn guanyant terreny, però la vida no sempre funciona així.”

El seu convidat, l’oficial militar Andrei Guruliov, exhibí un desànim similar. “Caldrà una mica de temps per a tornar a posar la situació a lloc. Sí, no és pas fàcil. S’han comès errors? Sí, segurament. Els errors no es poden evitar, ni a la vida ni a la guerra.”

Els blocaires de la guerra es giren d’esquena a Putin

Qui tampoc no ha encaixat bé la desfeta militar al front oriental han estat els anomenats blocaires de la guerra, un col·lectiu difús d’analistes i personalitats mediàtiques que d’ençà del febrer es dediquen a examinar a les xarxes socials l’avenç del conflicte.

Per a aquests usuaris, una mena d’influenciadors bèl·lics, l’origen de la indignació no solament està en els darrers revessos militars de Rússia sinó també en la gestió que el règim ha fet de la retirada posterior, que ha deixat milers de ciutadans pro-russos a mercè de les tropes ucraïneses. El fet que el govern s’abstingués d’informar sobre l’evolució del conflicte els primers dies de la contraofensiva ucraïnesa és una altra crítica recurrent entre els blocaires de la guerra, alguns dels quals tenen gran popularitat a les xarxes socials.

N’és un l’analista polític Aleksei Txadàiev, que en una publicació recent resumí d’aquesta manera el sentiment predominant entre els experts: “Actualment, l’exèrcit rus està poc preparat –per dir-ho suaument– per als conflictes moderns.” I afegí: “El problema de base no té a veure amb la quantitat d’efectius, ni amb els subministraments i les armes; ni tan sols té a veure amb la comandància. El problema de base té a veure amb el seu pensament estratègic, amb la comprensió dels ritmes i les lògiques de la confrontació.”

Ara com ara, no sembla que entre el gruix de la població russa imperi el mateix desencís que sembla amarar molt polítics i experts militars –i que milers de ciutadans van fer públic al carrer al principi del conflicte, amb protestes multitudinàries que foren brutalment silenciades pel règim. Però no hi ha dubte que una derrota militar a Ucraïna, o si més no un allargament del conflicte, faria trontollar la imatge de jerarca infal·lible que Putin s’ha anat bastint, pas a pas, durant aquestes dues darreres dècades.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes