La guerra txetxena que s’amaga en els combats entre les tropes ucraïneses i russes

  • L'exèrcit rus té el suport de les tropes de Razman Kadírov, mentre que dos batallons de voluntaris txetxens lluiten amb els militars ucraïnesos

VilaWeb
Redacció
05.03.2022 - 20:31

La Segona Guerra de Txetxènia, que va començar el 1999, va catapultar la carrera política d’un jove Vladímir Putin, que va demostrar que no tenia cap mena d’escrúpol per a imposar el seu poder i esmicolar els anhels independentistes i islamistes de l’anomenada República d’Itxkèria. L’exèrcit rus, amb ús indiscriminat d’artilleria i bombardaments aeris, va entrar a Grozni el febrer del 2000.

La superioritat militar russa va ser palesa durant el setge de la capital que, en poc més de dos mesos, va ser reduïda a pedres i pols. Ara, els soldats russos també van tenir el suport intern d’antics referents de la lluita independentista, com ara Akhmat Kadírov, que es va transformar de muftí d’Itxkèria a aliat granític del Kremlin.

Amb aquest canvi d’aliances, Kadírov es va guanyar l’odi de tota la insurgència txetxena, començant pel president Aslan Maskhàdov, però amb les tropes russes ocupant i controlant el territori, va ser designat president de la República de Txetxènia. Un càrrec que va exercir fins el 9 de maig de 2004, quan va ser assassinat durant una desfilada militar per ordre d’un dels seus antics companys d’armes, Xamil Bassàiev.

D’aleshores ençà, el Kremlin ha mantingut la política de destrucció total de la dissidència txetxena i ha procurat que Ramzan Kadírov, fill del president assassinat, disposi de tots els mitjans per a consolidar el poder. Txetxènia és de facto una dictadura autònoma dins de Rússia, on s’han documentat tota mena de crims i vulneració dels drets humans.

La internacionalització de les guerres txetxenes

Amb l’oposició arraconada, i amb armes gairebé a cada cantonada, Razman Kadírov ha imposat un règim del terror que ha arraconat i ha deixat gairebé sense maniobra qualsevol forma dissidència a Txetxènia. Tanmateix, els odis i les ferides continuen latents i els antics milicians d’Itxkèria no desaprofiten cap ocasió per desmarcar-se del putinisme i de la submissió a Moscou.

El 2014, amb l’esclat del conflicte d’Ucraïna, milicians anti-Kadírov van crear l’anomenat batalló Djokhar Dudàiev, en honor del primer president d’Itxkèria, que va ser assassinat per míssils russos el 1996. Aquest batalló s’ha alimentat sobretot de voluntaris del Caucas, però també de fills de la diàspora txetxena, d’ucraïnesos i de tàrtars de Crimea.

D’ençà del 2015, el batalló és dirigit per Adam Osmàiev, que va substituir el fundador Isa Munàiev, que fou comandant de Grozni durant la Segona Guerra de Txetxènia, i es va morir a la batalla de Debàltseve (Donbass), contra els exèrcits pro-russos de Donetsk i Lugansk.

En una entrevista al diari The Sun, Osmàiev, que és nascut a Grozni i té nacionalitat britànica, explicava que havia sobreviscut uns quants intents d’assassinat i va acusar Putin d’haver ordenat l’atemptat que va matar la seva muller, Amina Okuieva, a Kíiv el 2017. “Crec que som al costat correcte. Ucraïna no ha atacat ningú. Tan sols intenta de defensar-se, de la mateixa manera que a Txetxènia defensàvem la nostra pàtria. Defensar la pàtria és una de les coses més nobles que pot fer un ésser humà”, va dir.

Actualment, el batalló Dudàiev s’ha desplegat a la rodalia de Kíiv, on combat les tropes russes que intenten d’endinsar-se cap al centre de la capital pel nord. En aquest front és previsible que es topin amb els kadirovites, els soldats txetxens lleials a Razman Kadírov i que acompanyen les tropes russes d’ençà que van travessar la frontera de Bielorússia.

Es desconeix quants kadirovites han entrat a Ucraïna, però són lluny dels 70.000 soldats que el president de Txetxènia ha dit que té llestos per a enviar a la guerra. “La nostra posició és garantir la seguretat del nostre estat i del nostre poble. No volem que s’utilitzi Ucraïna per atacar Rússia”, ha dit Kadírov.

L’historial d’aquest grup paramilitar, que tan sols respon al dirigent txetxè, és ple de taques sanguinolentes i macabres. Organitzacions internacionals en defensa dels drets humans han acusat els kadirovites de ser una màquina del terror que executa assassinats, tortures, desaparicions i segrests. Abans de desplegar-se a Ucraïna, ja van fer costat a l’exèrcit rus a la guerra de Síria, on van actuar com a policia quan el règim de Baixar al-Àssad va recuperar la ciutat d’Alep, l’antiga capital econòmica del país.

El cap del Consell de Seguretat i Defensa ucraïnès, Oleksiy Danilov, ha dit que les seves tropes havien eliminat un grup d’elit dels kadirovites que tenien la intenció d’infiltrar-se a Kíiv i assassinar el president, Volodímir Zelenski. Així mateix, diverses informacions han donat per mort Magomed Tushàiev, mà dreta de Razman Kadírov, tot i que Grozni ho ha negat.

Ara per ara, és molt difícil de saber quants kadirovites s’han mort a Ucraïna. El Ministeri de Defensa rus ha admès unes cinc-centes baixes, però sense fer més concrecions, mentre que Kadírov mateix tan sols ha comunicat la mort de dos soldats txetxens.

El xeic Mansur i la crida a lluitar a Ucraïna

De totes maneres, la guerra txetxena dins Ucraïna no s’acaba amb el batlló Dudàiev i els kadirovites. Hi ha un tercer actor, el batalló xeic Mansur, en honor al rebel txetxè que va dirigir la lluita contra l’exèrcit de Caterina II de Rússia a final del segle XVIII. Aquest batalló, que es va formar a Dinamarca el 2014, ja va participar en la guerra del Donbass i en la defensa de Mariúpol.

El 2019 el batalló es va desarticular, però un grup de voluntaris, entre els quals el comandant Muslim Txeberloievski, l’han reactivat arran de la invasió russa i sembla que s’han desplegat també a la rodalia de Kíiv.

D’una altra banda, el veterà de les guerres de Txetxènia i ex-primer ministre de la República d’Itxkèria a l’exili, Akhmed Zakàiev, ha fet una crida des de Brussel·les perquè més voluntaris txetxens s’enrolin a les files de l’exèrcit ucraïnès i plantin cara a les ànsies imperialistes de Vladímir Putin. En aquest sentit, ha assenyalat que la diàspora txetxena a Europa, que s’estima en unes 300.000 persones, és disposada a defensar la independència i integritat d’Ucraïna.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any