Verdures d’estiu i altres cultius

VilaWeb
Redacció
07.08.2018 - 05:00

L’Hort de Roselló és una de les seccions clàssiques de la revista Mètode: tres cops a l’any, el tècnic agrícola Josep Roselló ens descobreix informació fonamental i dades curioses sobre el cultiu de les verdures i hortalisses més típiques de les terres valencianes. Amb ell, qui no s’ha embrutat mai les mans de terra pot aprendre nocions bàsiques de com iniciar un cultiu hortolà en les millors condicions i que aquest perdure en el temps. Per a aquest estiu, hem preparat una selecció dels seus articles de dedicats a cultius relacionats amb l’estiu i també amb variants valencianes en perill de perdre’s o ser substituïdes per d’altres.

Les fruites i verdures de l’estiu

Tomaques, carabassetes, albergines, meló d’alger… Són les verdures més esperades i apreciades de la temporada d’estiu. Josep Roselló ens n’ha parlat a diversos articles, com per exemple a «Albergines dissenyades per a l’estiu», «Les carabassetes d’estiu» o «Els pebres de l’estiu». En aquests textos trobareu informació sobre les varietats valencianes, com aconseguir i conservar-ne les llavors i com procedir a plantar-les al vostre hort. I tot i que l’estiu no és època de menjar cols, tal com ens recorda Roselló: «qui fa cols pel juliol, en menja quan vol». En aquest article, descobrireu com ocupar les hores mortes d’aquest estiu amb un projecte que us regalarà cols per a Nadal. I si encara teniu temps, abans de tornar de les vacances, podeu provar de sembrar alls tendres cama llarga i cama curta, un cultiu típic de la comarca de la Safor i que ja a la tardor pot collir-se.

La importància de les variants valencianes

A través de l’Hort de Roselló, hem descobert també varietats tradicionals d’hortalisses i fruits el cultiu de les quals ha descendit fortament els últims anys, fins al punt que corren perill de desaparéixer. És el cas del cacau valencià, una planta provinent d’Amèrica i que va ser cultivada per primera vegada a València. La producció d’aquesta lleguminosa va adquirir gran importància a terres valencianes fins a arribar al segle XX, en què l’augment de les exportacions va suposar un descens del cultiu autòcton. Una situació similar és la que pateix el cèlebre garrofó de la paella, una varietat diferent en color i textura dels fesols estrangers, i que com alerta Josep Roselló, només és cultivat per «unes poques dotzenes de professionals […] fins al punt que un grup de cuiners i persones preocupades estan intentant protegir-lo amb una denominació d’origen».

Sobre la protecció de les varietats tradicions valencianes, aprofitem per a recomanar-vos un dels últims articles de l’Hort de Roselló, en què el tècnic agrícola ens parla del nou Pla de diversitat agrària valenciana de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, orientat a la protecció de «varietats antigues d’hortalisses, fruiters i races ramaderes que formen part de la nostra història i tradició». Una lectura ben interessant per a reflexionar sobre els aspectes negatius de l’agricultura moderna i com pal·liar-los a través d’accions conjuntes de gestors, agricultors i consumidors.

Descobreix la resta d’articles de l’Hort de Roselló al nostre web

Josep Lluís Barona és catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València.

QUÈ ÉS MÈTODE?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any