Per què Veneçuela vol annexionar-se una part de la Guaiana?

  • El petroli és un factor clau, però no pas l'únic, rere les aspiracions del govern de Maduro d'annexionar-se la Guaiana Essequiba

VilaWeb
El president de l'Assemblea Nacional de Veneçuela ensenya un mapa amb l'Essequeibo incorporat al seu país. (Fotografia de Miguel Gutíerrez)
The Washington Post
07.12.2023 - 21:40
Actualització: 08.12.2023 - 11:29
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

The Washington Post · Andrew Jeong

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha fet revifar l’ambició del seu país d’annexionar-se gairebé tres quarts de la veïna Guaiana, un país ric en petroli, després de presentar un mapa a la televisió veneçolana en què apareixia la regió guaianesa d’Essequibo sota la jurisdicció de Caracas.

Davant una multitud de seguidors, Maduro va prometre que crearia un estat veneçolà sota el nom de Guaiana Essequiba, que donaria la ciutadania veneçolana als residents, concediria llicències a la companyia petroliera veneçolana PDVSA i al conglomerat de metalls veneçolà CVG per a cercar petroli a la zona i exigiria que les empreses energètiques que ja operen al territori, com ara ExxonMobil, se n’anessin en un termini de tres mesos.

“El món ha de saber, la República de Guaiana ha de saber… l’Essequibo és nostre”, digué Maduro dimarts en una reunió de funcionaris del govern i partidaris del seu règim, mentre sostenia el mapa en una mà.

Veneçuela fa temps que reclama la regió, d’uns 160.000 quilòmetres quadrats. Tanmateix, la Guaiana ha rebutjat repetidament aquestes pretensions i s’ha limitat a assenyalar que la disputa es va resoldre el 1899 després d’un procés diplomàtic. Veneçuela, al seu torn, qüestiona la validesa d’aquest procés. La setmana passada, el Tribunal Internacional de Justícia va instar totes dues parts a abstenir-se de “qualsevol acció que pogués agreujar o ampliar la disputa”.

De moment, la retòrica de Maduro continua essent, en gran part, simbòlica i política. Però els seus comentaris han inquietat el president de la Guaiana i han desencadenat els pronunciaments tant dels Estats Units com del Brasil, que han instat Veneçuela a abstenir-se d’emprar la força militar per dur a terme la reivindicació territorial.

El president de la Guaiana, Irfaan Ali, va dir en una entrevista a la cadena nord-americana CNN aquesta setmana que la declaració de Maduro havia estat un “intent desesperat” per part de Veneçuela d’apoderar-se dels territoris del seu país. “Prenem totes les mesures preventives que calguin”, va dir –incloent-hi les crides als Estats Units, el Brasil i les Nacions Unides perquè ofereixin suport diplomàtic i militar per a provar de dissuadir Veneçuela d’una hipotètica invasió.

“El secretari d’Estat, Anthony J. Blinken, va parlar amb el president de la Guaiana, el Dr. Mohamed Irfaan Ali, per reafirmar el suport indestructible dels Estats Units a la seva sobirania”, digué el Departament d’Estat dels Estats Units en un comunicat de premsa emès abans-d’ahir a la nit. El portaveu del departament, Matthew Miller, explicà als periodistes que Washington donava suport a una resolució pacífica.

Al Brasil, el govern ha reforçat la frontera nord de l’estat de Roraima amb vehicles blindats i més tropes, segons que ha informat Reuters. La connexió principal entre Veneçuela i la Guaiana passa, precisament, pel Brasil, atès que l’orografia d’Essequibo el converteix un territori d’accés molt difícil.

Maduro ha justificat les seves intencions amb la referència a un referèndum, dut a terme diumenge, en què diu que més d’un 95% dels votants veneçolans van donar suport a l’annexió d’Essequibo, un territori ric en petroli prop del qual es van trobar reserves en massa de petroli al fons oceànic l’any 2015. La troballa va fer que la Guaiana tingués un creixement meteòric del PIB d’un 62% l’any passat, segons el Fons Monetari Internacional.

L’afirmació de Maduro que més de deu milions de veneçolans van participar en el referèndum no té sentit, segons que explica Enderson Sequera, director estratègic de Politiks, una empresa d’anàlisi política amb seu a Veneçuela. Aquesta xifra representaria una participació inusualment alta de votants per a un procés participatiu a Veneçuela. Però afegeix que el fet que molts col·legis electorals fossin buits diumenge suggereix justament el contrari.

Tanmateix, el petroli no és l’únic factor rere les ambicions territorials de Maduro, segons Sequera. La fixació del president veneçolà amb Essequibo exemplifica la sensació d’inseguretat política del règim arran de la victòria rotunda de María Corina Machado a les primàries presidencials de l’oposició aquest octubre.

Machado, coneguda de fa temps a Veneçuela per les seves crítiques al govern, podria competir amb Maduro a les eleccions de l’any vinent.

Ara, apunta Sequera, “les úniques opcions que té el govern són provar d’atiar el fervor nacionalista amb el cas de la Guaiana i per fer escalar la situació gradualment i poder augmentar la repressió i la persecució política”.

María Luisa Paúl ha contribuït en aquest article.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any