Al carrer del Peu de la Creu de Barcelona, l’ambient és mogut com qualsevol tarda entre setmana: d’un costat de la vorera en surt un grup de nens que ja han plegat de les extraescolars i desfilen cap a casa, cansats de tot el dia. A l’altra banda de carrer, els cambrers de la Grangeta del Raval serveixen els darrers plats del dia.

Però al número quatre del carrer s’hi apleguen desenes de persones: és on hi ha la Casa Abacus, que aquest vespre ha acollit el lliurament del 6è premi Emili Teixidor que atorga l’editorial la Galera, que enguany també commemora el 60è aniversari de la col·lecció els Grumets, la més emblemàtica de la casa, primer ideada per a publicar els llibres guanyadors del premi Folch i Torres. El premi, dotat amb 2.500 euros, reconeix obres destinades als primers lectors, entre cinc anys i set. Enguany, ha recollit el premi l’autora i il·lustradora Lirios Bou per El senyor Rutineli i el vent huracanat, que es publicarà a l’octubre.

És el primer any que la cerimònia es fa a la Casa Abacus, que fa un any que també és la casa de la Galera. I no deixa de ser divertida la coincidència que, l’espai on es lliura el premi dins l’edifici es digui Espai “El zoo d’en Pitus”, llibre que va inaugurar la col·lecció els Grumets, ara fa seixanta anys. Però és que aquest vespre ha estat una acumulació de coincidències o, si més no, de dades curioses a tenir en compte. Per exemple, que Anna Fité, escriptora, guionista i periodista que es va morir el mes de gener passat i que avui ha estat recordada amb un petit –però molt emotiu– homenatge amb unes paraules de Maite Carranza, hagués estat la primera a guanyar el premi Emili Teixidor per El concert més animal, un llibre en què explica la història de la gallina Fina i dels seus tres ouets acabats de pondre, i que va presentar per a tot l’estat espanyol.

O que Marta Mata, figura clau per a entendre l’evolució de l’educació del segle XX al país, sigui un punt d’unió indiscutible entre la Galera i Abacus, perquè fou peça fonamental tant per a la creació de la cooperativa com per a la dels Grumets: el primer projecte, pensat per a dotar de material de renovació pedagògica escoles i famílies; i el segon, per a aconseguir una col·lecció que impulsés l’hàbit de lectura entre els petits de casa mentre viatjaven i imaginaven mons fantàstics en català en plena dictadura franquista. Això ho va aconseguir El Zoo d’en Pitus de Sebastià Sorribas en aquell moment i ha continuat generació rere generació. I encara un altre detall: el llibre emblemàtic de Sorribas és el llibre d’infantesa preferit de l’humorista Maria Rovira, Oye Sherman, que per això ha estat la pregonera d’honor de l’acte, que l’ha farcit amb un monòleg força divertit sobre l’obra –i que enguany ha publicat el seu primer llibre, Garlanda.

Rovira ha explicat que la primera vegada que el va llegir era el 1999 i feia tercer de primària. “Ens el feien llegir a l’escola. M’ho passava tan bé, llegint-lo, que per dins pensava si és que ells no ho sabien, que ens feien fer una cosa divertida en lloc d’aprendre”, ha recordat. Amb el seu estil d’humor, Oye Sherman ha comparat el llibre de Sorribas amb la coneguda sèrie d’Albert Espinosa. Ha dit: “El zoo d’en Pitus és com Polseres Vermelles, però sense sanitat pública perquè, és clar, tot això ho fan perquè la família d’en Pitus no es pot pagar un tractament a Suècia i, si hi hagués sanitat pública, no hi hauria història.” Tot seguit ha analitzat cadascun dels personatges que hi apareixen i ha arrencat més d’un somriure al centenar d’assistents a l’acte.

El lema de la festa era “Els llibres són la memòria del món”, una frase d’Emili Teixidor que enguany era especialment escaient, tenint en compte que també s’ha aprofitat per homenatjar els més de 250 autors i il·lustradors que han format part dels Grumets tots aquests anys. A la cerimònia només n’hi han pogut venir cinquanta, que han estat obsequiats amb una insígnia que constata “que formen part de la família dels Grumets”, tal com ha dit Pema Maymó, directora editorial i conductora de la cerimònia. “Avui volem reconèixer a tots els que, a través d’aquestes sis dècades, heu contribuït a fer créixer i a fer possible la col·lecció i la família dels Grumets”, ha dit.

N’hi havia prou de mirar a banda i banda de la sala, amb les parets farcides de llibres de la col·lecció, per a adonar-se que tot un país ha après a llegir i ha crescut amb les històries publicades als Grumets. D’El zoo d’en Pitus i Viatge al país dels Lacets de Sorribas fins a Hachiko, el que gos que esperava, de Lluís Prats, passant per La revolta dels lactants, de Maite Carranza, La meva família i altres monstres, de Francesc Gisbert, o Els amics del vent, de Josep Vallverdú. De fet, si no deixem de parlar de dades curioses, cal esmentar també que, d’aquest darrer autor, aquest curs encara s’ha publicat un nou volum de Rovelló, el gos de pagès més famós i estimat dels nens nascuts la segona meitat del segle passat a Catalunya. Coincidint amb la reedició número trenta del títol original i per a celebrar el nou disseny de la col·lecció els Grumets, la Galera va publicar el novembre el manuscrit El retorn de Rovelló. Publicat per primera vegada el 1969, Rovelló va guanyar el premi Folch i Torres l’any anterior i d’ençà d’aleshores ha format part de l’imaginari col·lectiu de moltes generacions d’infants.

Totes aquestes històries són d’una gran qualitat i, en molts casos, han estat els primers viatges d’aventures d’infants que tot just comencen a descobrir el poder de les paraules. Llibres que, per a alguns, han estat els primers sense necessitar l’acompanyament d’un adult. I, per tant, són llibres que marquen un abans i un després en la vida lectora d’un infant. Potser per això, Lirios Bou, quan ha pujat a recollir el premi, ha volgut emfasitzar: “Fa temps que a la literatura infantil i juvenil se li demana massa: que hi hagi un missatge, que s’expliquin coses molt profundes. Amb El senyor Rutineli i el vent huracanat, només vaig voler parlar sobre la diversió de la lectura.”

P.D: Ah!, me’n descuidava: l’adaptació d’El zoo d’en Pitus en format còmic que ha publicat enguany la Galera per celebrar-ne el seixantè aniversari, va ser un dels llibres de literatura infantil i juvenil més venuts per Sant Jordi. Una notícia molt bona per a la literatura infantil del país, i per a tots infants que comencen a llegir. Quina sort poder-se submergir per primera vegada en aquesta aventura de Sorribas!