Són temps convulsos a les escoles públiques catalanes. El calendari de mobilitzacions previst en defensa de l’ensenyament públic de qualitat abraça tots els cicles formatius: de les llars d’infants a la secundària. El torcebraç amb el Departament d’Educació ha entrat en una fase ben complexa. En aquest context, continuen les commemoracions del centenari del naixement de la pedagoga Marta Mata i Garriga (1926-2006). La Universitat de Vic ha estat un dels epicentres –i ho continuarà essent, encara– de les commemoracions de les reivindicacions de la seva figura del punt de vista acadèmic. Ahir les professores Maria Carme Bernal i Isabel Muntañà, amb la conducció de Vanesa Amat, redescobriren Marta Mata en la conferència “El llegir i l’escriure”. Partint d’alguns dels seus texts, van reivindicar l’ensenyament de la lectura i l’escriptura a l’aula.

Però qui era Marta Mata i per què el seu llegat encara és tan important a l’escola catalana contemporània? Mata va ser sobretot pedagoga i mestra, tot i que la seva biografia és plena d’accions fonamentals sense les quals seria difícil d’entendre la renovació pedagògica a casa nostra. Va ser una de les fundadores de l’Escola de Mestres Rosa Sensat, que, d’ençà del 1965, en plena clandestinitat, ha estat un dels pals de paller de la construcció de les noves maneres d’ensenyar al nostre país.

Mata va exercir també una intensa activitat política a partir de la transició. Ocupà càrrecs tant a les institucions espanyoles com a les catalanes, centrada en l’educació, l’escola, la llengua i la cultura. Figura vinculada d’ençà del 1976 al PSC, va exercir de diputada i senadora a Madrid, de diputada al Parlament de Catalunya i de regidora a l’Ajuntament de Barcelona, on va ser responsable de l’àrea d’Educació del 1987 al 1995; i també diputada a la Diputació de Barcelona, del 1987 al 1991. Entre els nombrosos projectes educatius i lleis que va impulsar, hi ha tots els que tenen relació amb la normalització lingüística.

Per si tot això no bastés, va obtenir guardons i reconeixements importants com ara la Medalla d’Or de Barcelona al Mèrit Científic, el 1997; la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, també el 1997; el doctorat honoris causa de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1999; i el premi Ramon Fuster el 2002; a més de la Medalla d’Alfons X el Savi el 1990. 

Marta Mata va ser també una escriptora molt prolífica. Va publicar centenars de texts i articles en revistes generalistes, especialitzades i a la premsa; va adaptar obres literàries i contes; va preparar materials per a mestres, sobretot de didàctica de la llengua i la literatura, i va publicar assaigs pedagògics de primer ordre. Potser el més conegut és Per avançar en l’educació, publicat per Eumo, en què va reelaborar alguns dels seus pensaments i treballs anteriors i va refermar els eixos de la seva proposta pedagògica, que, tal com explica la seva fundació, són: educació i escola pública com a motor de justícia social; una escola centrada en l’infant que fomenti la participació i la lectura; formació dels mestres com a clau per a una bona educació; drets de l’infant i relació entre educació i ciutadania; i finalment la llengua i els llenguatges com a eix educatiu.

Per avançar en l’educació va ser un dels punts de partida de la conversa entre Maria Carme Bernal i Isabel Muntañà, perquè la professora Vanesa Amat partia de fragments d’aquell text per guiar les intervencions. La intenció era que tot plegat servís de baula entre l’experiència de Marta Mata, la de Bernal i Muntañá i els futurs mestres que s’han d’incorporar a les aules i que tindran l’envit d’ensenyar a llegir i escriure ben aviat. L’acte anava adreçat al públic general, però molt especialment als alumnes d’educació infantil i primària.

Impulsar la literatura infantil i juvenil

I quines lliçons principals se’n poden extreure? Doncs la primera és la voluntat de Marta Mata i de bona part dels mestres que optaren per la renovació pedagògica de fer país i situar l’educació al centre de la vida dels infants, una educació que, segons Muntañà, tenia tres eixos: l’escola, les extraescolars i la vida pública, això que actualment s’anomena “educació 360°”.  A l’hora de fer país –o, més ben dit, salvar el país–, era fonamental d’impulsar la literatura per a infants i joves en la nostra llengua després de l’ensulsiada de la guerra de 1936-1939. Abans de la contesa, la literatura infantil (sobretot) i la juvenil a casa nostra havia tingut una època d’esplendor que va costar força de recuperar. Un dels elements clau, en què també es va implicar Marta Mata, va ser la creació de Cavall Fort, que va significar poder començar a substituir els productes infantils exclusivament en castellà per materials fets en la nostra llengua i, a més, amb un fort assessorament pedagògic. Les dues ponents remarcaren també la importància per a la represa de la literatura infantil i juvenil en català d’autors que també varen ser mestres, com és el cas d’Emili Teixidor. Precisament, la Universitat de Vic és la dipositària del fons de Teixidor.

La segona lliçó clau és el paper de l’escola en la formació lectora, d’una banda, i en l’extensió de l’hàbit lector, d’una altra. Tant Muntañà com Bernal recordaren que a casa seva hi havia hagut molt pocs llibres, però en canvi una gran tradició d’explicar històries oralment. Les mares, sobretot, varen ser les transmissores de tota una tradició narrativa oral que les va influir de manera decisiva. “Ara mateix l’escola és un factor clau, una força compensatòria per a combatre les desigualtats dels nuclis familiars i, per tant, el mestre ha d’entendre que és un factor motivador decisiu per a la construcció del futur lector.” Bernal també va insistir en el fet que l’aprenentatge de la llengua ultrapassa l’aspecte instrumental i arriba a l’aspecte antropològic: “És allò que ens fa com a persones i incideix en la personalitat dels nens.”

Dedicar-hi hores i conèixer els materials

Muntañà també recordà la responsabilitat dels mestres en l’aprenentatge de la lectoscriptura. “Aprendre a llegir i a escriure implica tot un seguit de tècniques i passos que els infants no fan per si sols. Els mestres han de dominar la tècnica i buscar bons materials. Han de saber quins textos triar i han d’estar disposats a dominar les tècniques, des de la lectura en veu alta fins als jocs lingüístics.” Les dues ponents recordaren el paper de Mata com a creadora d’aquests materials de qualitat en un moment en què calia fer-ho tot pràcticament partint de zero. I, és clar, practicaren amb l’exemple, llegiren en veu alta versions diverses de La caputxeta vermella. “Perquè nosaltres no creiem en les cancel·lacions –van dir–, els textos literaris són textos i prou.” Així mateix, remarcaren que els mestres havien de tenir habilitats en la selecció, en la lectura i en la formació lectora, perquè no basta fer que les criatures llegeixin, sinó que han d’aprendre a llegir bé. I la clau ja l’havia donada Marta Mata: “Això són hores de dedicació, conèixer els materials i estar al dia”, precisament en un moment en què la literatura infantil i juvenil del país viu un excel·lent moment de forma, amb propostes molt originals i molt bona edició –tot i que, de vegades, amb texts massa supeditats a les imatges.

Evidentment, la biblioteca escolar hi té un paper primordial, en tot plegat. Muntañà va dir que s’ha de concebre d’una manera diferent: ha de ser un agent dinamitzador de lectura que també ha de dinamitzar l’escola. Recordem que el Pla Nacional de la Lectura determina que tots els centres públics han de tenir una biblioteca escolar, i això en aquest moment tan sols ho compleix el 40%. Això implicaria també que els 2.700 centres escolars públics haurien de tenir un bibliotecari o professor alliberat fent-ne les funcions, però la realitat és que moltes biblioteques escolars tenen personal durant poques hores, majoritàriament pagat per les AFA. Per tant, som a una distància abismal d’allò que el pla determina.

Tot plegat serà important per a aconseguir bons lectors, “que són els que es concentren, els que rellegeixen i els que comparteixen allò que han llegit”. Bernal va remarcar la fórmula màgica que ja expressava Mata: “Cal que els mestres es preparin, que coneguin la feina i els materials, o que els preparin, que tinguin la biblioteca del mestre. També la de l’infant és important, però sobretot la del mestre. I que siguin ben conscients que els infants són uns grans detectors de literatura, uns bons escoltadors als quals agraden molt els jocs de paraules. I cal anar a buscar els elements motivadors per ensenyar-los a llegir i escriure.”

Sembla tot molt obvi, però caldrà demanar-se també quants futurs mestres gaudeixen de la lectura i estan disposats a encomanar aquesta passió que tenien Marta Mata i les seves deixebles.