Una cadena de confiança

«La cadena de confiances, aquesta cadena emocionant i èpica que ja del bressol estant ens va convertint en un país diferent, és exactament això. Ciutadans, parlament, partits i govern treballant braç a braç»

Vicent Partal
Vicent Partal
01.11.2017 - 08:09
Actualització: 01.11.2017 - 09:09
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Abans de la moció de confiança al Parlament de Catalunya, la CUP va explicitar la necessitat d’establir allò que aleshores es va anomenar una ‘cadena de confiances’. Ho consideraven imprescindible per a poder arribar a la independència. Calia que els protagonistes d’aquesta epopeia col·lectiva que vivim es tinguessen confiança entre ells, que es fessen confiança. Creien que sense això no era possible de fer res. I tenien raó.

La compareixença del president de la Generalitat ahir a Brussel·les va ser, en aquest sentit, una prova definitiva per a entendre fins a quin punt aquesta cadena de confiances era necessària. I ha funcionat. En una intervenció històrica per molts motius, Carles Puigdemont va esvair els dubtes sobre què havia passat arran de la proclamació de la República i sobre què calia fer aquests mesos. I la major part del moviment independentista, la immensa majoria, va reaccionar atorgant-se els uns als altres la confiança necessària per a continuar.

Puigdemont va dir coses molt importants. Els partidaris de la monarquia espanyola poden riure tant com vulguen, cridar tant com vulguen i enutjar-se tant com vulguen. Però els gests i les paraules del president i del govern expliquen ben clar i català unes quantes coses fonamentals: que aquests polítics, aquesta generació de polítics, no són dels habituals i que la República Catalana no serà un país igual que Espanya. Va dir que no hem arribat fins ací per comportar-nos de la manera com es comporta Espanya i això va ser un missatge enormement poderós. La Catalunya republicana vol ser un estat diferent, nou. Un estat amb uns valors ètics i morals compartits i d’una gran altura de mires. Fins al punt de retre momentàniament l’administració per tal d’evitar un conflicte armat, en cerca d’un camí una mica més lent però més adequat als valors que aquest país vol fer preeminents. Aquells qui s’han passat anys dient que la República Catalana seria un país tan miserable i cínic com tots els altres ahir van rebre una lliçó magistral: no, no ho serem.

Rendir l’administració no és rendir el govern i en aquest sentit cal remarcar que el govern de Catalunya no s’ha agenollat: planta cara. I planta cara en el territori més intel·ligent i més convenient per a nosaltres, que no és el de la força sinó el de la raó. Amb això el govern de Catalunya ha respost a la confiança que hi tenen dipositada més de dos milions de persones, aquells que van posar el cos per defensar les urnes avui fa tot just un mes. I ho fa posant ara els seus cossos i només els seus cossos en defensa del nou estat. Salvant els funcionaris i la població de la violència que l’estat espanyol estava disposat a descarregar.

Tots els membres del govern tenen família. Tots són conscients que podrien anar a la presó i tots s’ho juguen tot. Tothom sap que ja hi ha Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a la presó. De manera que sobre això no s’hi val a fer broma. Puigdemont i el govern ens van dir ahir, bàsicament, que ens pagaven el deute que tenien amb nosaltres des del dia 1. Nosaltres els vam fer confiança i ells responen. I responen depositant de nou la confiança en nosaltres i demanant-nos que guanyem unes eleccions convocades d’una manera il·legal, però que han de servir per a demostrar a Espanya i a Europa que la repressió no és el camí. Només els vots compten i els vots són i seran l’única arma que estem disposats a empunyar.

La cadena de confiances, aquesta cadena emocionant i èpica que ja del bressol estant ens va convertint en un país diferent, és exactament això. Ciutadans, parlament, partits i govern treballant braç a braç. Gràcies a aquesta confiança vam arribar a la proclamació de la República i continuarem fent efectiu el nou estat fins que l’obvietat siga indiscutible: aquest conflicte és un conflicte democràtic i la violència i la repressió no el podran aturar mai. Per més barbaritats que vulguen fer i per més pressió a què ens vulguen sotmetre, el cas català es resoldrà finalment a les urnes i no a l’Audiència espanyola. Perquè no es poden empresonar en cap cas els milions de persones que la cadena de confiança ja  abasta avui.

PS. L’arribada del conseller Forn a l’aeroport de Barcelona, aquesta nit, ha deixat veure, precisament, que aquesta cadena de confiança pot fallar si tots ens deixem anar. Ni ell podia arribar sol ni podia ser que ningú no l’esperàs. Mitja dotzena d’ultres, o d’una altra cosa més organitzada, amb tres banderes espanyoles van ser prou per a organitzar un escàndol indigne. No solament per un conseller del govern sinó també per l’home que va dirigir les operacions contra l’atemptat del mes d’agost. No passeu per alt, en aquest sentit, l’extraordinari article que avui signa Pau Vidal.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
31.10.2017  ·  22:13

La cadena de confiança es reforça cada dia més. Ara mateix, els partidaris de la monarquia espanyola estan molt contents: però ho estan, en bona mesura, perquè només s’informen a través dels seus mitjans. I aquests són mitjans de propaganda. Ja hi ha presos polítics com a conseqüència de les actuacions democràtiques tendents a arribar a la República Catalana. Fins i tot en poden haver més. Però no es poden empresonar milions de persones. Ni amagar més temps la repressió i la justícia venjativa i sense gaire fonament davant del món. Especialment, quan es comencen a veure governs interessats per les activitats espanyoles. Dins d’Europa i fora, també. La partida continua. I, al final, els valors del nou país seran molt diferents dels del país on està retinguda. Segurament, aquesta és una de les causes de l’anhel d’independència.

Antoni Oller
Antoni Oller
31.10.2017  ·  22:27

Segon dia que espero amb candeletes l’editorial de Partal a les 10 del vespre. Gràcies una vegada més. M’ha semblat, després de sentir el parlament de Puigdemont en directe per la radio del cotxe, i ara fa una estona amb imatge en un vídeo de youtube i sense traducció, que la única raó per no fer cap, cap! gest d’afiançament de la República proclamada feia poca estona, una decisió de marxa enrere presa en la reunió que va tenir el Govern divendres al vespre, la única raó va ser la informació contrastada d’una imminent repressió agressiva sense precedents, per part de l’estat. Això, si m’ho expliquen a mi, ja m’ho crec, no em cal més, però a un auditori internacional al cor de la UE, això no té cap valor. Espero que hi hagi informació, a més de contrastada, demostrable, que pugui fer entendre que aquesta decebedora inacció que vàrem poder constatar ja des de dissabte al matí tenia aquesta motivació real. Entenc que Partal ens faci arenga de reforçar la cadena de confiances; al respecte d’això, m’ha semblat que la CUP ha demanat només algun gest, algun, que mostri que la República ha efectivament nascut, un gest que reforci la cadena de confiança que crec que efectivament existeix. Fa una estona jo estava abatut, literalment abatut, no em podia treure del cap que hem tingut dos vegades la possibilitat de proclamar efectivament la independència, i les hem desaprofitat totes dues. Si continuem així, potser sí que al final Israel es cansarà d’esperar! Hem d’anar a les eleccions del 21D, ja ha quedat clar, però necessitem un gest, un petit gest, que doni a entendre que aquestes eleccions no les ha convocat Rajoy ell solet, sinó que algú “l’ha ajudat” a convocar-les, i les vigilarà. Si no hi ha cap gest en aquest sentit, a mi se’m torna a dibuixar el rètol Game Over que fa una estona no em podia treure del cap. I el que em pugui quedar de vida se’m farà insuportable portar aquesta espina permanentment clavada.

Ramon Perera
Ramon Perera
31.10.2017  ·  23:23

En un primer moment em vaig posicionar contra la participació a les eleccions 21D. Ara veig una altra possibilitat: com en el judo, aprofitar la força del contrari per a derribar-lo. És a dir, promoure una gran participació de votants favorables a la independència i assolir majoria absoluta (una vegada més).
Nota.- Em sembla que una expressió millor seria ‘confiança solidària’.

Agustí Ribera
Agustí Ribera
31.10.2017  ·  23:26

Gràcies Vicent per la teua editorial de cada dia. Tot i que des de València, estic malalt de veure aquesta enorme onada de burrera i maldat aflorant per tot arreu, cada dia. Potser haurà de ser algun Jutge belga que puga fer-los veure a d’aquests que no poden jutjar res si en són jutge i part, com ho són. Perquè, ja ho diu la dita: Jutge i part s’han barallat.
Ells es pensen que fan bé, que estan salvant la seua pàtria, i que poden saltar-s’ho tot a la torera -mai més ben dit-, perquè tenen al cap l’ensiclopedia Alvares -com tots els aspanyols- i que aspanya ja existia abans de que els deus crearen el mon i totes les galàxies. Confonen geografia amb història i democràcia. Però estan errats: sols han de mirar, per exemple, el seu mapa; allí on retallen un buït, allí està Portugal. Tingam esperança, tot i el mal oratge.

jaume vall
jaume vall
31.10.2017  ·  23:52

“Sr. Partal no es pot imaginar el que significa per mi els seus editorials de les 10 de la nit!
Indescriptibles les emocions de les darreres setmanes. Jo tinc molta por però al mateix temps molta esperança. I si us plau no dubtem confiança en el nostre govern, en tots els partits i associacions independentistes i en tots nosaltres.”
Ahir ho va explicitar la senyora Maria Villarroya. Avui ho dic jo. Gràcies sr. Partal per tractar-nos com adults, donant-nos informació, dades, també opinions i intuicions personals, perquè poguem fer-nos una composició polièdrica de la realitat. I al mateix temps afegint una baula en aquesta cadena de confiança.

Josep Jallé
Josep Jallé
01.11.2017  ·  00:32

Mai l’hem perduda la confiança en aquesta nova generació de polítics sortits de la base, majoritàriament, sorgits, com tots nosaltres, per a fer-nos lliures de tanta supèrbia basada en la prepotència, la mentida i el tracte de l’ordeno y mando. Son uns dies emocionants, plens de sorpreses, joia i ensurts, però únics per a tots i encarant un futur que serà dur per assolir. Però ho farem. És la nostra revolució, personal i col·lectiva. Diferent, al segle XXI i sense atavismes del passat. Tot és possible, tot s’està fent. I, cada dia, exigim llibertat pels Jordis!.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
01.11.2017  ·  00:33

Un cop guanyades les eleccions convocades de forma il·legal, que?
Amb un 50% + 1 dels vots, i després que?
Que haurà canviat per poder continuar?

Crec que cal respondre aquesta pregunta per poder confiar no cegament si no amb alguna lògica a aquests mesos que venen.

Josep Sindreu
Josep Sindreu
01.11.2017  ·  00:34

A mi aixo de la declaracio de la Mesa del Parlament i del nostre Govern davant del Tribunal de Orden Publico em dona molt “mal rotllo”. Encara que les acusacions no s’ajuntin a cap tipus de dret, aquesta gent son uns holigans, actuen de cara a la seva galeria i volen decapitar tot el nostre moviment. Ja no ens calen mes martirs.

Comença a ser hora de tornar al carrer.

Jordi Pascal
Jordi Pascal
01.11.2017  ·  00:35

Sensacional reacció del nostre president clara, directa i gens diafana. Continua descol.locant als seus opositors q no tenen mes remei q inventar i reinventar un falaç argumentari q els hi dona un poder cada cop mes concentrat.

El patiment dels catalans i mes dels independentistes es mes q evident…ens manca saber el quan, pero no sols el quan de gaudir d’una republica consolidada sino el quan s’aturara aquesta impune embestida judicial q els nostres representants electes hauran de patir. Quan els representants politics espanyols exerciran x el q varen estar escollits i afrontaran democraticament els problemes? Potser aquest quan no arrivarà mai…i aixo ens ferà patir mes.

Jaume Terribas
Jaume Terribas
01.11.2017  ·  00:36

No puc deixar de manifestar la coincidència de la editorial recent, sense felicitar-nos pel tractament d’un tema tan important i coincideix plenament amnb la conferència impartida el passat dimecres 25, a l’auditori de l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Va ser una coneguda periodista que va insistir en aquest tema, tot i ampliant la cadena de confiances al nivell d’escoles, barris, ateneus i tota mena d’organitzacions populars, sense distinció de generacions ni d’edats ni d’idiomes. És el gran éxit de la societat catalana i del 1-O; Éxit que no pot digerir cap Govern autoritari com l’actual d’España, ni amb tribunals de justicia (?) al seu servei incondicionalment.

Genís Vendrell
Genís Vendrell
01.11.2017  ·  00:37

El desenllaç de tot això marcarà la manera com més de dos milions de persones veiem el món. Si tot surt bé i es respecta la voluntat de la majoria, el món serà un lloc bonic i la capacitat d’organitzar-se dels col·lectius de persones lliures, una meravella. Si no es respecta la voluntat dels catalans i es permet que se’ls castigui i se’ls forci a viure en una gàbia, el món serà un lloc horrible. Tal i com sembla que funcionen les coses, deu dependre en gran part d’altres països més grans, la seva opinió i els seus interessos.

Més que confiança, potser se’ns demana tenir fe, i històricament la fe ha anat lligada a l’esperança en moments d’incertesa, quan allò desconegut era acaparador. Un motiu d’esperança que tenim en aquests moments d’incertesa és que la CUP demostri tanta confiança, calmant la set d’exigència que la caracteritzava.

Agustí Nicolau
Agustí Nicolau
01.11.2017  ·  00:38

Podria fer molts comentaris i puntualitzacions al seu editorial, algunes que considero molt importants, ja que afirmeu coses que sn més expressió del vostre desig personal que no pas reflex de la realitat. Però comprenc que ara ens hem de concentrar a guanyar les eleccions de la millor manera possible i no desmoralitzar la “tropa”.

Ara bé, si que hi ha un punt que vull exposar que em sembla molt important.

Vos mateix recordeu que la noció de “cadena de complicitats” va ser formulada per la CUP després de les eleccions del 27S. Doncs bé, des de JxS i des del govern aquesta cadena de complicitat amb la CUP, no és que hagi estat feble, sinó que la majoria del temps no ha existit, especialment des de l’estiu quan es va encarar la cursa cap al referèndum.

Reunions en les que s’ha convidat l’ANC i Omnium Cultural, però no a la CUP. No compartir informació essencial amb la CUP, que no ha parat de manifestar el malestar que aquesta actitud excloent per part del govern i JxS els provocava. I malgrat aquest despreci, la CUP hi ha sigut, amb una actitud exemplar i molt digna. Avui tindrien tots els motius del mon per tirar a barraca i denunciar-ho i han preferit callar i empènyer junts.

Ho sento, JxS i el govern han actuat al respecte amb molta mesquinesa i, el que es pitjor, sense adonar-se’n que estaven fragilitzant aquesta cadena de complicitat amb al CUP, que representa una part considerable de l’independentisme.

Espero que a partir d’ara les coses es facin altrament, tot i que si en Santi Vila és el candidat del PDECAT, encara pot ser molt pitjor, vista la tírria que els hi té…

Ramon Perera
Ramon Perera
01.11.2017  ·  01:18

Un apunt sobre la confiança. Abans de jubilar-me jo era cap de laboratori. Els meus subordinats eren analistes i jo m’havia de fiar dels resultats de les anàlisis que ells feien. Hauria estat absurd no fiar-m’en i repetir jo mateix el seu treball. Malgrat la meva categoria laboral superior, jo m’havia de fiar d’ells. És clar que només acceptava tenir sota les meves ordres aquells que havien guanyat la meva confiança.

De manera semblant, també ens hem de fiar dels dirigents electes que hagin guanyat la nostra confiança. Seria absurd, i inviable, posar-nos nosaltres mateixos a fer la seva feina. Nosaltres tenim una categoria ‘superior’ a la seva: els elegim amb els nostres vots. Mentre facin bé la seva feina els hem de mantenir la confiança, especialment si la feina és difícil i complicada.
Confiar en persones que han demostrat mereixer-ho descansa i dóna tranquil·litat. Feu la prova.

eva salas
eva salas
01.11.2017  ·  02:44

Qué dramàtic Antoni Oller, tingui’l vostè el gest, home: senzillament visualitzi el rostre de Rajoy mig minutt i compendrà de seguida que ell solet reuneix entre les seves màximes habilitats la de no pensar, ni tenir inciativa ni pressa. De debò li cal que li expliquin, i ferint així [encara més] l’orgull d’aquests castellans tan ufans?

eva salas
eva salas
01.11.2017  ·  02:52

Jordi Pedemonte: em sembla molt legítima la seva pregunta “i després què”? Però per arribar a poder respondre-la car passar per allí. Això sí, la pregunta seria molt fàcil de respondre en cas que no hi compareguéssim.

eva salas
eva salas
01.11.2017  ·  02:54

Voldria rectificar el que he dit, que “Rajoy no pensa”.
És clar que ho fa, però en termes de “cuanto peor mejor” etcètera.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
01.11.2017  ·  03:18

Jo no entenc que la CUP demani que el govern destituït aprovi decrets. Què volen? que començi la desobediència al govern, i després els funcionaris, i després que surti la ciutadania al carrer, això no es precissament el que s’ha dit avui a Brusel·les, no veig la CUP cosint gaires complicitats. Els veig empenyent a gent a carregar-se de més anys de pressó, com que no els hi cauran a ells.

Si se’ls ha marginat i hem arrivat fins aquí, potser algú tenia algun motiu encertat per fer-ho. Han passat moltes coses en aquests dos anys, ja no ens enrecordem ara.

Em pregunto si ara anirien a una coalició amb tots els independentistes o prefirien anar per lliure per “donar joc” al parlament. A veiam cuanta guerra donaran amb aquest tema. Ja veurem que passa, jo ara mateix penso que tot el que esta passant està teledirigit desde molt amunt, buscant la millor sortida a una situació molt complexe.

Núria Castells
Núria Castells
01.11.2017  ·  03:29

Aquests darrers dies, estava pendent del que feien els nostres representants: si votaven, o no, la independència; si proclamaven la República; si prenien, ja, decisions de govern independent… Sabia que eren ells els que havien d’actuar i que a nosaltres ens tocava tenir confiança i patir l’espera.
Però avui, veient, l’envestida ferotge de l’estat des dels tribunals, sento que torna a ser l’hora del poble, que som nosaltres, altre cop, qui hem d’agafar el torn i sortir altre cop al carrer per protegir els nostres representants i la República. Perquè, us adoneu del perill terrible que corren els nostres electes? I deixarem que s’enfrontin, sols, a la venjança de l’estat?
A ningú amb dos dits de front se li escapa, suposo, que la visita a l’Audiencia Nacional

Núria Castells
Núria Castells
01.11.2017  ·  03:46

… pot acabar amb el “segrest legal” d’aquestes persones, de la mateix manera que va passar amb en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart. Amb l’agreujant que, per a alguns d’ells, hi ha demanades penes duríssimes de presó i fiances enormes o embargaments.
Sento haver de dir dir que no veig la reacció que em sembla que caldria. I he de creure -ja que parlem de cadenes de confiança- que les entitats i els partits estan en alerta permanent, estudiant la millor manera de convocar-nos per donar suport als amenaçats. Espero que avui mateix, i ben d’hora, es faci una crida a la ciutadania perquè puguem expressar el nostre rebuig a aquest estat on no existeix la separació de poders.
Una colla de persones, representants nostres, veuen amenaçada la seva llibertat, els seus béns, la companyia de les seves famílies… No hi ha ni un minut a perdre per demostrar la nostra indignació i la nostra solidaritat.
Som-hi: convoqueu!

Antoni Oller
Antoni Oller
01.11.2017  ·  03:52

Que admirable, Eva Salas, aquesta fe cega que demostres. A més d’admirable, és envejable, perquè segur que et permet dormir millor que jo, que m’he despertat d’angoixa i ja no podré tornar a dormir fins ves a saber quan. El cervell té mecanismes, i el meu es comença a preparar pel pitjor, començo a desconfiar de tot i de tot-hom, inclòs de mi mateix si no he estat capaç d’analitzar correctament la realitat els darrers 6 o 7 anys. Disculpeu el to, però és que torno a estar abatut.

Jordi Planas
Jordi Planas
01.11.2017  ·  04:19

Després de l’1O vaig intuir que faltava organització, en general i em sembla que és així.
Ara cal estar molt ben organitzats. Si guanyem les eleccions, el 22/12 hem de començar la resistència amb la màxima eficàcia i contundència. Ja no s’hi valdrà a dir que hem d’evitar la violència. Haurem d’aguantar el que sigui, però molt ben organitzats.
A partir d’avui, organització o organització.
#seguim

Doloŕes Garcia
Doloŕes Garcia
01.11.2017  ·  05:12

Quereis decir que esperaremos sentados a que lleguen las autonomicas, viendo como mandan a prision a todo el gobierno para demostrar lo dialogantes que somos?
Y si en el mejor de los casos mejoramos la mayoria absoluta,para qu.e nos servira,para volver a la legalidad, a lo de siempre,con todos los líderes separatistas fuera de juego.Si no presionamos ahora a la UE , tocando lo único que les interesa con una vaga indefinida, perderemos lo que hemos conseguido hasta ahora,no es incompatible con ir a las elecciones,después será demasiado tarde!

Roser Giner
Roser Giner
01.11.2017  ·  05:59

Sí, la cadena de confiança, s’ha trencat. No pot ser que els Consellers Forn i Bassa arribéssin sols a l’Aeroport. Un munt ded periodistes esperant i …… ningú. Els descerebrats ultres ho sabíen. Està clar que la premsa que cerca espectacle els va informar. I nosaltres ? On erem ?
Em sembla que cal més acció i protegir més als nostres representants, les nostres institucions i prou de paraules, suports, activitats, manifestos, comentaris.
Sí, confiança, i l’acte a Brussel.les va ser un cant a la dignitat, a fer-nos respectar. Cap decret. El President i el Govern es mantenen ferms. Tot el món ho sap. Les mentides de l’estat del reino de espaÑa continúen i demà i demà passat a declarar a Madrid. I nosaltres què ?
Aquest vespre a l’Aeroport de Barcelona primer toc d’atenció. Ningú a la porta d’arribada per donar suport, no amb paraules i manifestos, personalment, al seu costat. Els Consellers no ténen protecció. I la nostra ?

Jordi Isern
Jordi Isern
01.11.2017  ·  06:00

Jordi Isern
NO ÉS JUST que Jordi Sánchez i Jordi Cuixart estiguin a la presó només per les seves idees.
NO ÉS JUST que en Mas, qui ha estat crucial per arribar on som, hagi de pagar una multa humiliant i ser embargat només per posar unes urnes.
NO ÉS JUST que multin i posin a la presó a tot el nostre govern, qui ens representa a tots els catalans, per posar unes urnes.
No podem continuar ni una passa més com si no passés res. Estem perdent la iniciativa i potser la dignitat. Estimadíssim Vicent, les paraules de confiança ens consolen però és moment d’acció. La justícia venjadora de l’Una Grande y Libre ens està massacrant. Caldrà fer ja una vaga general indefinida. Vàrem deixar passar el moment idoni, ara ja és urgent. Hem d’intentar paralitzar el 155 i protegir als qui han donat la cara per tots nosaltres, no els podem deixar sols. Quin poble som sinó? Sabem que Europa només trucarà Rajoy per aturar aquesta farsa quan no hi arribin camions de subministres uns quants dies. No tenim gaires armes més. A què estem esperant?
I, fins que no sigui així, fins que no estiguin protegits i en llibertat els nostres líders, caldrà doble esforç: proposo iniciar uns quants un procés de vaga de fam. Jo m’hi incloc. NO ÉS JUST!

Victor Serra
Victor Serra
01.11.2017  ·  07:22

Hem de baixar del núvol i tocar de peus a terra. Queda molta feina per fer i l’hem de fer en tots els àmbits. Ara l’arma més potent que tenim a les mans és guanyar amb contundència el 21D i fer respectar els resultats. Ha sigut intel.ligent posar el focus internacional a sobre nostre. Penseu que fins fa quatre dies no erem sobre la taula de les cancelleries prinvipals ni de la premsa internacional. Cal demostrar-los que tenim la legitimitat democràtica que sabem que tenim , i desenmascarar l’autoritarisme de l’adversari, que passa per demòcrata. També haurem de col.laborar a debilitar el règim del 78 i fer caure el PP. No hi ha dreceres cap a aquesta República que tots desitgem, però que no hem tingut prou força per materialitzar. Anims i endavant , pas a pas.

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
01.11.2017  ·  07:34

Alguns heu dit que s’ha de castigar Europa econòmicament i crec que teniu raó. És l’única sortida; posar l’altra galta no ho és. A Europa no mouran ni un dit.

A les televisions estrangeres remarquen que Puigdemont va dir que no era a Brusel.les per demanar asil i, en canvi, no mencionen les seves paraules sobre les mancaces démocràtiques d’Espanya. També han entrevistat algú dels que portaven banderes espanyoles i que cridaven Viva España! fora de la sala de conferències on Puigdemont va parlar. Com és natural, van dir que els independentistes eren una minoria.

Recordeu que Europa va dir ‘no violència’ i sí a respectar la llei i la constitució; és així com ens passaran per l’adreçador. A més a més, ara sembla que ells estan més mobilitzats que nosaltres.

Coia Romeu
Coia Romeu
01.11.2017  ·  08:01

Ara és un moment difícil. La propera cita és guanyar les elecciones del día 21/10, si és així el camí continuarà.
Resistència i força!

pep gaya
pep gaya
01.11.2017  ·  08:10

Avui al matí he canviat l’estelada del meu balcó, ja malmesa pel temps, per una altra estelada nova i llampant, com a símbol de que aquesta cadena de confiança de la gent nostra es manté ferma i ancorada en l’única terra fértil que ens portarà a l’esclat de la República: la democràcia autèntica i la perseverança en la no violència activa. Quan ens volen fer creure que ho anem perdent tot ens apropem a guanyar-ho tot, perquè el que mai perdem és la nostra gent que s’incrementa dia a dia.

Jesús Fernández
Jesús Fernández
01.11.2017  ·  08:14

Excel·lent, moltes gràcies per l’article !

Andreu Fàbregas
Andreu Fàbregas
01.11.2017  ·  08:30

Vicent, la nostra causa, ‘requiescat in pace’, i el teu editorial d’avui també ho indica clarament. Que hem fet malament? Només ignorar que estava fora de les nostres possibilitats! Potser guanyarem el 21D, però serà ja només en clau autonòmica. I tractarem d’aprofitar-ne el que puguem. Per lo demés, potser una romàntica sisena República Catalana amb el seu govern a l’exili i per temps indefinit.

Gràcies, Vicent, per els teus enormes esforços al nostre objectiu d’assolir la independència de Catalunya. I per haver-nos mantingut amb la moral alta.

Marta Sanchis
Marta Sanchis
01.11.2017  ·  08:33

Gràcies, Vicent, pel teu article. Estic d’acord que la cadena de confiança és imprescindible però cal continuar acompanyant-la d’acció, de manera que és retroalimentin. No pot tornar a passar que els Consellers/es estiguin sols …o més ben dit mal acompanytas d’ultres.
ANC, Omnium, En Peu de Pau… continueu ajudant-nos en la resistència pacífica. ARA MÉS QUE MAI.

Florenci Maymó
Florenci Maymó
01.11.2017  ·  08:52

Efectivament Vicent, la confiança és el punt clau en tota relació humana.

I davant d’un repte més gran, aquesta confiança l’hem de fer més forta i més ample.

A les xarxes sona que anirem en llistes dividits i que perdrem.

Això serà si ho volem jugar tot en una sola ronda.

Però podem fer-nos confiança mutua i que totes les llistes que defensen la democràcia limitin el seu programa a l’organització d’un referèndum pactat amb Espanya i a la implementació del seu resultat a continuació.

Cada formació pot mantenir la seva visibilitat i personalitat i, a l’hora, sota el focus de la UE, aconseguir que Catalunya esdevingui allò que tota la seva gent, majoritàriament, decidim

Si tot el poble, i els partits que diuen representar-nos fan aquest exercici de confiança mutu,  podem arrassar en aquesta primera contesa de reivindicació del dret a decidir.

Després cadascú haurà de fer valdre els seus raonaments per convèncer una majoria en un sentit o altre.

I qualsevol resultat serà el millor que ens pugui passar.

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
01.11.2017  ·  08:54

Bon dia.

Sr. Partal, avui tampoc puc compartir la seva opinió. Qui ha trencat primer la cadena de confiança ha estat el propi Govern de la ja extinta República, i ho ha fet no confiant amb nosaltres, el poble o la gent o com ne vulguin dir.

Nosaltres estàvem disposats a fer el calgués, estàvem disposats ha anar més enllar fins i tot de l’01 d’octubre, ja estàvem posats a rebre el que fos.

Abans de fer aquest pas cap a Brusel.les, hi havia moltes altres accions per fer encara, tantes com cadascun dels catalans i catalanes hagi imaginat i que nosaltres al carrer haguéssim dut a terme a ulls clucs i sempre conscients que ens podien fer mal i molt mal, saben com és l’Estat espanyol.

Les paraules de pacifisme, paciència, etc,… són molt boniques però hi ha ocasions que són ineficaces.

No era això, companys, no era això.

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
01.11.2017  ·  08:56

Aquests editorials cada dia han de fer girs més estranys. Dir que el govern ens retorna la confiança que els vam fer l’1 d’octubre fent-nos confiança en què els votem el 21D, és un gir espectacular. Nosaltres som els que hem de votar de nou, però són ells que ens fan confiança a nosaltres? Aquest cop t’has superat, Vicent.
A mi el discurs, saltant d’un idioma a l’altre, no em va semblar que aportés gaire cosa, tampoc a nivell internacional, tret de denunciar la gran violència que segons ell es preparava, i acceptar el repte d’unes eleccions il·legals que, de resultes, va legitimitar.
Sobre les informacions contrastades de la gran violència que preparava l’estat amb què va justificar el pas enrere, em va quedar el dubte de perquè això no es va denunciar amb detalls tan bon punt van tenir aquesta informació. Ahir tampoc en va donar detalls, així que no és possible avaluar el nivell d’encert o no d’aquesta negativa a defensar la república. I aquesta manca d’informació segueix deixant-nos en el terreny d’actes de fe, cadenes de confiança, credulitats compartides, o qualsevol altre eufemisme que vulgueu inventar. Però les confiances són personals i intransferibles. Ningú hi està obligat per molt que hi hagi qui intenti convertir-ho en una obligació moral. Aquells que necessiten arguments, anàlisis, informacions contrastades, estratègies clares i no en tenen prou en confiances cegues per fer canvis de rumb absoluts respecte d’allò a què s’havien compromès, continuen orfes de tots i cadascun d’aquests elements. I en aquest sentit els editorials de Vilaweb ja fa dies que aporten més un component de fe que es va acomodant als esdeveniment com pot, que no pas el pensament estratègic a què ens tenia acostumats.

M. Carme Serrat
M. Carme Serrat
01.11.2017  ·  08:59

Abans d res dir que admiro aqt govern per la seva valentia i sacrifici personal.
Per altra banda dir també que no comprenc la seva decisio d avortar la DI.
Europa va deixar clar : no violència. Per què no varen aprofitar aqta ocasió per tirar endavant?
Si no estaven preparats calia q sortissin i ho expliquessin en comptes de comunicar a tot el món que en 48h després de l escrutini es declararia la independència.
Transparència i honestitat és el que la gent valora en politica. No caiguem en els mateixos errors dels que en volem fugir.
Sempre hem sabut quin adversari tenim i amb quina virulència funciona per tant o hi ha una estratègia o hi ha sinceritat cap als electors.
No es pot portar a un poble a les urnes sense tenir la minima maquinària prevista per l execució dels resultats.
En aquests moments encara estic molt desconcertada.

Maria Àngels Carrera
Maria Àngels Carrera
01.11.2017  ·  09:07

En primer lloc, tota la meva confiança, lleialtat i solidaritat pel President Puigdemont i el Govern
D’acord, ens van voler protegir d’un bany de sang que sembla ser que estava preparat per divendres, i es va convertir amb una festa ciutadana d’aquestes a les que ens estem acostumant.
Dissabte, missatge de la Crida de sortir a gaudir de la vida, instrucció que ha quedat clara a la vista dels esdeveniments posteriors. Ahir el President des de Brussel•les. I prou. Estem anant a remolc en un moment en que les coses corren d’una manera vertiginosa. I Ñ ara corre. I al final hi ha els risc de que davant del món quedi en que ha aconseguit reduir la “rebel•lió” quirúrgicament i sense ni una sola gota de sang (el món oblidarà ràpidament les prèvies i es quedarà amb les mentides).
Bé, i ara què?. on és la mobilització efectiva? On és l’ANC?, On és Omnium? On és la Crida per la Democràcia?. On és l’AMI? La seva presidenta, que vèiem per dinar, per sopar i per l’aperitiu, sembla que s’ha retirat a un discret segon pla. Ni tan sols va parlar el 27-O. Se’ns parla de no-violència, em sembla que ja corren 5 decàlegs. Be, totalment d’acord, però la lluita no violenta té un més components, com són la desobediència civil i la resistència estratègiques. Reviseu-vos el missatge del President. I entre línies, ho ha dit ben clar.
De veritat que la única estratègia són aquestes eleccions? I els partits pro-república catalana, ja ho podran posar, al seu programa, que si guanyen, duran Catalunya a consolidar la seva república independent de Ñ?, perquè a mi em sembla que Ñ ja està avisant que no, que el programa haurà d’estar d’acord a la seva constitució, i que sinó continuaran aplicant el 155 al que surti. Les gestionarà Indra o qualsevol altra empresa de dubtosa fiabilitat? Quines mesures prendrem per evitar el frau?
Amb l’administració fora de control i amb el Govern bastant tocat, la tercera pota és la gent, sinó ens mobilitzem de la manera adient, tocant allà on fa mal, ja, això pinta molt malament i si la única forma de mobilitzar-se són les eleccions, crec que serà una manera de conduir el ramat a la cleda.

Antoni Oller
Antoni Oller
01.11.2017  ·  09:57

Segueixo amb la moral per terra, el rètol Game Over em segueix fent pampallugues al cervell, em trobo íntimament d’acord amb comentaris com els de la Sílvia Fortuño, en Víctor Gonçal i la Maria Àngels Carrera, i cerco desesperadament alguna notícia per la xarxa que m’ajudi una mica a sobreviure anímicament. Només trobo això: http://www.naciodigital.cat/opinio/16507/amiga/desenganyada?appnav=1
Però fins i tot d’això desconfio, perquè per creure-m això d’en Francesc-Marc Alvaro: “Tot això posa nerviosos els més durs del Madrid oficial, que temen que una victòria més rotunda de l’independentisme faci ara ineludible l’escenari a l’escocesa”, reitero que necessito algun gest, petit, que em doni a entendre que aquestes eleccions tan ràpides han sigut forçades per algú extern a l’estat espanyol, i no en trobo cap; no em serveix “visualitzar el rostre de Rajoy mig minut i comprendre de seguida que ell solet reuneix entre les seves màximes habilitats la de no pensar, ni tenir iniciativa ni pressa” com em recomanava una companya de comentaris. Gràcies per deixar-me esbravar en aquesta web.

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
01.11.2017  ·  10:15

Antoni, els meus comentaris no pretenen desmoralitzar o refermar la baixa moral de ningú. Sóc crític amb les confiances cegues en les decisions de qualsevol govern i dels interessos de partit que sempre han estat un llast, però no pas en la gent. Crec que potser haurem d’aprendre que el poble només té el poble i que no es pot jugar a ser independent i autonòmic al mateix temps, per molt que alguns ho vulguin revestir d’estratègia, jugada mestra i altres expressions ad hoc. Potser ens caldrà més temps del que havíem imaginat, també per madurar, però no tinc cap dubte que es tardi més o menys ens en sortirem. L’única confiança que ens cal és en nosaltres mateixos, recordar que això ho va iniciar la gent i, molt probablement, també haurà de ser la gent qui ho acabi.

Pere Hernàndez
Pere Hernàndez
01.11.2017  ·  10:22

Algunes idees (moltes ja llegides més abaix):

RECONEIXEMENT

– Primer de tot, nosaltres RECONEIXEM la República Catalana. Aquest és un primer pas indispensable. Si no nosaltres, quí? El marc mental és fonamental, oblidar l’autonomisme i el regionalisme. Tenir-ho clar, la declaració d’independència ja s’ha fet, i ara cal defensar i consolidar la República.
– Si defensem pacífica i intel·ligentment la República Catalana, vindran els reconeixements internacionals.

INSTRUMENTS per fer avançar la República Catalana

– Eleccions (il·legítimes, cert) el 21D, com a instrument de fer avançar la República
– Treballar per evitar el frau a les eleccions 21D (INDRA, i altres)
– Però 21D no és l’únic instrument, també:
– No-violència
– Desobediència civil pacífica
– Resistència estratègica
– Pensar, què puc fer jo per ajudar la República Catalana? I fer-ho! No esperar que ens ho solucionin tot per art de màgia.
– Combatre intel·ligentment trolls i rumors
– No comprar el 155 (la guerra de desinformació és molt forta)
– Confiar i recolzar el govern legítim de la República Catalana
– Paciència, persistència, i perspectiva.

Josep Albà
Josep Albà
01.11.2017  ·  10:22

Algú em pot explicar què farà aquesta invencible cadena de confiança el dia 22 de desembre? Tornar a acatar el nou 155 que vindrà, anar a Brussel·les a explicar-ho i sant tornem-hi que no ha estat res?

I això suposant que guanyem, o sigui, que anem junts i que pocs independentistes decideixin que Ja estan farts de perdre el temps. Coses, totes dues, bastant improvables.

Albert Miret
Albert Miret
01.11.2017  ·  10:29

Vull dir primer de tot que la meva confiança amb el President i tots els Consellers, així com la Mesa del Parlament, en lloc de refredar-se es va fent cada vegada més ferma i irreductible i tinc la sensació pel que veig i pel que parlo amb la gent, que la violència de la bèstia fa que aquest reforçament sigui multitudinari.
És veritat. La cadena de confiança de la qual ens hem dotat, no es trencarà ni a cops de porra ni a cops d’asta amb la bandereta a la punta. Dels molts aprenentatges del procés la més important és la immensa força d’un poble que es basa en la confiança en comparació d’un que es basa en el contrari: la desconfiança. El segon aprenentatge en importància és per a mi la impossibilitat de tornada a situacions anteriors i la plasmació clara de les immenses diferències en la forma de pensar i de fer d’uns i altres. L’Enorme esvoranc que han obert amb la seva violència, els seus odis i les seves armes, impedeix una hipotètica tornada a estadis anteriors. No és possible fer que un poble amb una cultura pròpia del segle XVII passi de sobte a conviure pacíficament amb un poble del segle XXI. Ha quedat suficientment demostrat. I la única manera de no fer-se mal cap dels dos és que cada un d’ells evolucioni a la seva velocitat i amb els paradigmes que li siguin més còmodes. Tampoc és possible el somni castellà de què la part més petita d’un país mantingui tota la resta per sempre més, perquè és la condemna a l’ostracisme etern d’aquesta part, i això no ho ha acceptat mai cap país.
El tercer aprenentatge és el més amarg de tots. És l’enorme decepció en vers als països europeus. Catalunya es va mantenir fidel a una Europa quan encara només era un mercat comú de quatre països. Érem també per proximitat els grans glosadors de la democràcia dels seus països, admiradors incansables de la seva capacitat d’evolució i de la seva modernitat mentre aquí arrossegats a conviure amb una cultura que sempre s’ha negat a evolucionar ens havíem de limitar a obeir les ordres inútils de quatre ximples.
Ara, com més necessària ens és l’ajuda davant de la brutalitat de sempre, ens tornen a abandonar a les mans d’un poble violent i inculte que només ens vol per a poder-nos espoliar fins a anorrear-nos per sempre més. Maleeixo aquesta Europa desagraïda sense més valors que la usura i el pillatge.

Joan Pujolar
Joan Pujolar
01.11.2017  ·  10:31

Algú m’hauria d’explicar perquè hem abandonat als Consellers del nostre govern. No he pogut mirar les imatges del conseller Forns (nomès l’he vist a ell) arribant al aeroport de Barcelona, he tancat la televisió immediatament. Banderes espanyoles i insults, sense protecció, sense cap del seus. LLàgrimes als ulls i una estrenyor al pit que es repeteix de manera continuada aquests darrers dies. Demano perdó als Consellers per no ser-hi, quí ens ha de convocar?
Ni l’ANC ni ÒMNIUM (soc soci de totes dues entitats), no ens han dit absolutament res de que cal fer. La situació és gravíssima, ens estan passant per sobre com una apiconadora, ells van fent la seva, entren a la nostra cuina i nosaltres no diem res de res. Estic d’acord amb la Dolores Garcia, si no els hi toquem la butxaca fent una vaga indefinida ho tenim molt difícil. Europa es mou a cop de diners i nosaltres només volem llibertat i democràcia, els nostres interessos son contraposats, hem d’espavilar-nos. Les eleccions que ens han preparat poden ser una nova opció per demostrar clarament la nostra majoria. Ens hauríem d’assegurar, però, que no hi ha possibilitat de manipular els resultats, els observadors internacionals son imprescindibles, malgrat guanyar tornarem a la mateixa casella de sortida. On serà el nostre Govern democràticament escollit? Massa preguntes sense resposta.

Pere Hernàndez
Pere Hernàndez
01.11.2017  ·  10:34

Albert M. Compro el teu comentari 100%! 🙂

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
01.11.2017  ·  10:36

D’acord en que Catalunya vol ser un País molt diferent d’Espanya. I el President ho va dir.
Precisament per això vull que consti que Indra la multinacional Espanyola que farià el recompte del 21D forma part de les clavegueres de l’estat.

Està esquitxadíssima de casos de corrupció y denuncies internacionals, per manipulaciió en eleccions de diversos països. ¿Tenim clar que el “gobierno” busca escombrar el independentisme amb un gran frau electoral?
Això s’ha de denunciar en veu alta !!
Denunciar-Indra. Denunciar l’Espanya del PP Cs i PSOE. Denunciar que ens tenen sotmesos per “derecho de conquista”

Altrament mai NO hi haurà una Catalunya lliure.
No tornem a ser ingenus. Sense denúncia SISTEMÀTICA no hi pot haver futur.

Josep Sànchez
Josep Sànchez
01.11.2017  ·  10:36

Paral.lelisme impensat

Se m’acut que hi ha un paral.lelisme entre els gurús unionistes (GU) i els nostres crítics sincers (NCS). Els GU sempre han estat els mateixos, si fa no fa, i, bàsicament, el seu missatge ha consistit a negar el que tothom sabia que, fatalment per a ells, havia de passar. I un cop consumada la realitat, 9-N i 1-O per no fer una llista molt més llarga d’esdeveniments, mirar de ridiculitzar-la, minimitzar-la, falsejar-la etc.

Els NCS no sempre han estat els mateixos. Si la memòria ens falla, podem consultar l’arxiu de l’Editorial de VW, que conserva intactes els comentaris (no sé si es pot fer el mateix a les xarxes). El pensament bàsic dels nostres pessimistes es pot resumir en dos eixos: “això serà un desastre” i “ens han traït els de sempre”. Resumeixo o generalitzo sense ànim de caricaturitzar, que consti. Un bon tast d’això que acabo de dir ho podem trobar en molts comentaris que podem llegir més avall. Alguns, de molt ben escrits i raonats.

Després, la realitat és tan tossuda com l’esperit de rebel.lia dels catalans i com la contumàcia neofranquista d’una part dels nostres veïns, que vull creure en descens. I som on som, davant d’un nou repte, tant o més difícil que els anteriors que hem anat salvant amb més glòria que no pas pena.

Amb encerts i desencerts, anem cremant etapes, ens n’anem sortint en aquesta ginkama infernal com més va més complicada, en què l’unionisme té moltes armes -i molts piolíns- i nosaltres molt poques: la unitat i la constància sobretot. Però les nostres eines són molt més poderoses que les seves, si les conservem. I, a més a més, aquest partit el juguem a casa i tenim molts bons jugadors i un gran planter. No ho oblidem.

Endavant, companys.

GU NC
No hi haurà 9N Traïció!, això serà un desastre
No hi haurà referèndum l’1-O

Joan Begue
Joan Begue
01.11.2017  ·  10:45

Bon dia
Felicitats a tothom, aquest article porta des d’ ahir al vespre entre panellet i castanya omplint-se d’ opinions plurals i ànims en ascensor.
Però si ens adonem en el fons estem activant segur sense haver-ho deixat de fer possiblement des de fa anys.
Jo com tots vosaltres , vosaltres per que en sento en mig de compatriotes, no hem perdut la punta de fletxa que voltant des de no se quan de temps,va ser llançada es dirigeix en busca la nostra Itaca.
Doncs bé existeix Itaca? I si no erro tots direm que si, doncs sinó ens ho creiem amb fe, esperança i el volgués confiança raó de ser.
A les hores el temps ” onamentat en el.meu cas estatus quo” Ens haurà engollit
I comque la nostre lluita.és ben viva, hi som exprimin-nos el cervell per a trobar el camí de la nostra fletxa.
Vull dir que som vius i nosaltres som la República Catalana Lliura Social i Sobirana per a tots els pobles del nostre.món, som i serem alternativa per a un món millor i això és.el que estem fent
Visca I endavant, gràcies Partal.per errar i encertar més vegades la teva lluita personal es un punt de suport
Joan Begue

Josep Sànchez
Josep Sànchez
01.11.2017  ·  10:45

Perdoneu, he oblidat d’esborrar les tres ratlles sobreres.

Núria Menasanch
Núria Menasanch
01.11.2017  ·  10:57

Quina vergonya. I vatros vos dieu independentistes? Esta gent que va reeditar el tripartit dues vegades, que si puguessen estarien fent-se la selfi amb l’Iceta. Estos, ke van fer ben poc per les estructures d’estat ke ara tan posen en dubte… Ara tenen la vergonya que quan lo nostre Cap d’Estat, lo President Puigdemon, arriscant​ patrimoni i vida, i procurant sobretot per la gent d’este país, ke ja va rebre prou l’1 O, estos dic, passant de les garrotades que van rebre los seus veïns, posen pals a les rodes en la construcció de la República Catalana. Total, per què? Per continuar sent súbdits? Què no veuen que en esta Espanya no hi ha res a fer? Que no es creguen les promeses d’amnistia, Roma no paga a traïdors.
Núria Menasanch i Martí. 1 octubre 2017.

Antoni Oller
Antoni Oller
01.11.2017  ·  11:09

A Joan Pujolar: apart de que jo també m’acuso de no ser a l’aeroport a rebre a Forn (com ha pogut ser que no estiguéssim informats!??), estic bastant d’acord amb el teu comentari de que pel 21D els observadors internacionals son imprescindibles, però això només serà possible si pensem que en aquestes eleccions hi ha hagut alguna ma internacional al darrera, per a la qual cosa jo segueixo demanant desesperadament algun petit gest o indici. No m’hi ajuda acabar de llegir que segons Naciódigital, Puigdemont s’inclina per no anar a declarar dijous; això jo ho interpreto com que no hi ha cap mediació per part de cap actor internacional per impedir el seu empresonament, tret que el govern espanyol no tingui cap control (com així hauria d’esser de fet en qualsevol país democràtic, però no a Espanya òbviament) sobre la jutgessa Carmen Lamela i no pugui evitar de cap manera que li dicti presó incondicional, que és el que passaria.
I no puc evitar que em segueixi bullint el cap. Primera possibilitat: Puigdemont tenia abans del dia 26, informació contrastada de la brutalitat de la repressió que l’estat estava preparant en cas de proclamació de la República (molts estàvem previnguts en el mateix sentit), i per això volia convocar eleccions tant sí com no (circula que Puigdemont es va espantar molt), públicament a canvi de l’aturada del 155, que no es va aturar malgrat l’intent de mediació interessada de l’Andoni Ortuzar (el jefe de l’Urkullu) i el Santi Vila; però llavors, gràcies a certa mediació internacional va desistir d’implementar la República, però no de proclamar-la, a canvi de que l’estat mantingués els piolins tancats, malgrat l’aprovació del 155 al senat. Segona possibilitat: igual que la primera, però no existeix cap mediació internacional, i la convocatòria ràpida d’eleccions per part de Rajoy respon a una aparentment intel·ligent jugada tàctica d’en Moragas i els sorayos. Si és això segon, no crec que ja ho haguem perdut tot, però hi estem a prop; i si és lo primer, demano un petit puntet de llum enmig de la desoladora foscor!

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
01.11.2017  ·  11:10

Josep Sànchez: Els que vostè anomena NCS parlen normalment amb una esperança de millora que vostè no demostra.
La crítica no és derrotisme.
Crec que vostè desmoralitza molt més que els NCS. No es pot depreciar la crítica feta amb sinceritat.

Perdoni.

Gemma R.
Gemma R.
01.11.2017  ·  11:31

He llegit a tots els companys, i estic d’ acord amb tots, perquè tant els que com jo pensen que ara mateix ens cal un punt de fe cega, doncs no tenim res més, com els que molt humana i raonablement necessiten fets contrastables i explicacions convincents. Suposo que tots estem desconcertats, doncs els esdeveniments han succeït d’ una manera ben diferent de com ens imaginàvem. Ara, si alguna cosa crec que compartim tots, és que no ens podem deixar vencer pel desanim i la frustració, perquè si ho fem, de ben segur hauran guanyat per sempre. Donem-nos la oportunitat de creure el que ens está dient el nostre President. Concurreguem a aquestes eleccions en massa i amb esperit guanyador. Recuperem dignitat i confiança en nosaltres mateixos, sense pensar què por passar el día després. L’ actitud i l’ autoestima mouen muntanyes. Només sé que no sé res, pero quan no tens res més a perdre tens el millor escenari per guanyar..

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
01.11.2017  ·  11:34

Entenc que ara el govern català estigui molt atabalat parant cops per totes bandes.

Però s’agrairia molt que comencés a governar en nom de la república signant decrets que pugui garantir que es compliran.

Per exmple pot iniciar el procés constituent nomenant una comisió d’organització i ordenant a les autoritats municipals que facilitn locals per organitzar reunions ciutadanes de debat constituent.

Per exemple pot obrir una suscripció púbica per comprar un banc que ja tingui llicència en un país que no comparteixi dades amb Espanya per transformar-lo en el banc central de la república. Hi ha bancs a la venda per pocs milions d’euros i amb petites aportacions dels catalans el govern podria disposar d’un banc desde on els catalans lleials a la república podriem fer les transaccions entre nosaltres lluny de les urpes de l’estat espanyol.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
01.11.2017  ·  11:55

Sembla que tothom accepta el repte del 21 D. Resten sis dies per organitzar la resposta. Per què seguir parlant de si són gànguils o llebrers? Donem alternatives al futur ja, que es fa tard i vol ploure.
El gran enemic d’Espanya és CastaÑa, que li ha impedit quallar. CastaÑa és la contracció i confusió de Castella i EspaÑa. La ideologia que ha dominat la gènesi de l’estat sota Isabel II, la de la Generación del 98 -si no vols brou, dues tasses- que va dur la crisi de la Restauració amb Alfos XIII i la dictadura de Primo de Rivera, va boicotejar la II República fins la guerra incivil i el règim feixista de Su Excremencia, que ho va deixar tot “atado y bien atado” amb la successió i la constitució feta d’aquelles maneres, sota control militar.
L’estat castanyol resultant és una monarquia de majoria demogràfica -ull, demogràfica- on la “unidad de destino en lo universal” sembla seguir per sobre de tot valor democràtic i no és possible qüestionar la supremacia de la “lengua del Imperio, o del Estado” i qui la parla.
Sembla que és això el que ara avala Europa.
Eixa CastaÑa és la que se’ns va imposar, saltant-se les pròpies lleis, als valencians el 1980 -on tot el dial de la ràdio i la tv és monolingüe- i que ara hi ha el perill que ho faja al Principat.
No us dividiu. Vosaltres que podeu, bastiu alternatives sòlides, ja. Això o l’estat de dreta castanyol.

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
01.11.2017  ·  12:06

Paral·lelismes gens pensats

Josep Sánchez, segueix amb el seu dubtós gust habitual, fent llistes d’independentistes segons siguin crítics amb el govern o no, ara ja equiparant-los amb l’unionisme.
La comparació molts la podríem fer més acurada i argumentada entre unionistes i aquells que posen la lleialtat a partits encara espanyols i als seus membres per davant de qualsevol altra consideració. Em venen al cap sigles satíriques i mordaces. Tanmateix no caurem víctimes d’aquestes tàctiques de divisió.
L’agrairia molt que els seus comentaris deixessin de centrar-se en escarnir les opinions discrepants amb la seva manera de veure les coses i es centressin en explicar els seus punts de vista amb arguments lògics que puguem compartir o discrepar de forma sempre constructiva entre republicans convençuts. Gràcies.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
01.11.2017  ·  12:07

Aprofitaré el tema cadena de confiança per a fer un comentari sobre Santi Vila.

Abans vagi per endavant que estic d’acord amb els que demanen que el govern prengui decisions i governi ja.
Encara que no es poguessin executar degut a la força de la repressió, estarien donades i així quedarien. Els que van posar el seu vot i la seva seguretat fisica el 1-O s’ho mereixen.
Si no la sensació és un sentiment de que no tenien res previst.
Els fets actuals demostren que la repressió espanyolista es fa igualment, i davant del món es presenta un pseudogovern català que ni mana ni sap manar, malbaratant molt del capital de credibilitat de que podia fer algo, de que tenia el territori.

Pel que fa Santi Vila i la confiança, espero que els del PDCAT que realment estimen la dignitat de Catalunya, li facin el buit ara que diu que vol liderar les eleccions del 21D.
Tinc una sensació que ha estat un talp de Rajoy al més al nivell dins el govern català, ajudant a les contramesures del nacionalisme espanyol.
En dimitir al darrer minut s’ha tret la careta.
Que s’en vagi amb Duran Lleida, estarà en el seu entorn.

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
01.11.2017  ·  12:36
eva salas
eva salas
01.11.2017  ·  12:52

Antoni Oller: sí, la Fe m’empeny -“cal que neixin flors a cada instant”- i sobretot m’empeny el desig de llibertat. Aquí trobarà cada parula i cada gest per la meva part. I si vol que li digui, no dormo gaire, i he de recordar si he fet una cosa o no l’he fet un moment després, perquè tinc el cap on el tenim tots i en ocasions no em dóna per gaire més. Però és la meva responsabilitat d’intentar-ho, intentar dormir, menjar, ser digne professionalment i estar lúcida perquè em disposo a guanyar.
Vostè no?
Costi el temps que costi. Donec perfidiam.

I perdó però ara insisteixo: Cal controlar el cens.
Quants mesos necessita una persona empadronada abans de poder votar a Catalunya?
Ens la fotran per on puguin, cal tenir-ho tot present. De debò, hem d’impedir que les eleccions del 21D siguin una trampa.

I per cert, ens llegeixen aquí els nostres amics catalans alineats amb la repressió o almenys alineats en contra de la nostra llibertat. Antics traumes que deriven en autoodi col.lectiu? Oh, Fills de la madre patria, benvinguts, passeu, passeu!! Mamà Espanya i papà Estat us estimen tant que fan servir el vostre país fins a trencar-lo per amagar els seus delictes.
I els vostres delictes, a qui els fareu pagar?

Antoni Oller
Antoni Oller
01.11.2017  ·  13:01

Felicitats Eva Salas, que la fe et segueixi acompanyant i empenyent. Per cert, “Donec Perficiam”, no “perfidiam, que això fins i tot sona una mica lleig. Et dono tota la raó pel que fa al cens, i si m’ho permets, voldria encara afegir una altra preocupació que tinc i en la que tampoc no hi aplico gaire fe: els vots per correu. No sé si interventors i apoderats hi tenen la mateixa facilitat per evitar tupinada.

eva salas
eva salas
01.11.2017  ·  13:34

Antoni Oller, és una cosa ben delicada la fe quan tot hi està en contra, per això és que cal especialment en aquestes circumstàncies més que en altres cultivar-la. Ningú ho podrà fer per vostè.
Gràcies en qualsevol cas.

El que depengui de correus és perdut.
Fem un fons comú i convidem als catalans a l’estranger a venir i votar presencialment?

Salut!

Francesc R. LL.
Francesc R. LL.
01.11.2017  ·  13:45

Els meus 5 cèntims:
Crec que fins ara ens ha mogut el cor i els sentiments i hem de passar a moure’ns per el cap i la racionalitat (i no sabeu com em dol escriure això) si és que encara hi estem a temps.

Que perquè això de “si es que encara hi estem a temps”? Se’m ha acudit fer un resum (que sé del cert que és incomplert) cronològic de l’últim mes i mig. Ja no us hi poso més opinió. Només dades.

20-set GC entra a economia.
Preten entrar a la CUP.
Deté 12 càrrecs Gene
21-Set Mani anti cop d’estat d’ahir
1-Oct Referèndum
3-Oct mani anti violència policial
6-Oct Resultats oficials Referèndum. 48h més i Indy.
10-Oct Pseudo-declaració indy i suspensió
16-Oct Jordis a presó
18-Oct PuigDM indy si 155
21-Oct Congrés Diputats aprova aplicació 155. Ara anirá al senat.
25-Oct PuigDM eleccions 20D enlloc de indy.
Explica 12:30, després 13:30, després no explicarà.
Finalment serà indy.
26-Oct PuigDM no eleccions i Parlament votarà indy com a proposta contra efectes 155.
27-Oct Santi Vila dimiteix
15:27 Parlament aprova retirar suspensió declaració indy -> SOM REPUBLICA
28-Oct Rajoy destitueix President i tot el Govern
Dissòl Parlament
Convoca eleccions 21D
Demana Tribunal Constitucional anul·lar resolucions preses per Parlament.
Ministeris espanyols assumiran competències de conselleries de la Generalitat
Tancarà delegacions catalanes a l’exterior excepta Brussel·les
Suprimirà oficines del president
vice-president
Consell Assessor per a la Transició Nacional
Patronat del Diplocat
Destituirà delegats Generalitat a Madrid i Brussel·les
secretari general Dept d’Interior
director general Mossos
Destitució Major de Mossos Josep Lluís Trapero publicada directament al BOE
29-Oct Trapero accepta la destitució i s’acomiada de Mossos.
Rajoy nomena Comisari Ferran Lopez Cap de Mossos
Retirada immediata d’escoltes a diversos consellers
30-Oct Mossos vigilant arribada consellers als seus despatxos
Altafaj dimiteix
Mossos a Rull: ha de copir les lleis Ñ
Maza: querella per rebelió, sedició i malversació
31-Oct Suprem cita PuigDM i Govern a declarar el 2 i 3-Nov
Suprem cita Forcadell i mesa a declarar el 2 i 3-Nov
CG a busca registre comunicacions per a acusar-los de apatia
la seu de Mossos
BCN Nord
BCN Sud
Granollers
Sant Feliu de LLob.
Girona
Manresa
TGN
Tortosa
Conferència de premsa de PuigDM a Brosel.les.

I seguim …

Potser hagi colocat malamen algún esdeveniment i enlloc del dia on el poso hagi d’anar el dia abans o l’endemà, val ? Disculpeu. No és premeditat.

Francesc R. LL.
Francesc R. LL.
01.11.2017  ·  13:46

Ostres … quin desastre de formateig. Això estava indentat i aliniat per a que fós més fàcil de llegir. Ho sento.

Josep Salart
Josep Salart
01.11.2017  ·  13:52

ANC i OMNIUM sembla que estan amputats. Trobo a faltar més informació.
Mai ens farem enrera ni un milímetre, mai. Però algú a Vilaweb ens hauría d’explicar perquè la llei de transitorietat i tot el que s’explicava des de les editorials fins al SR. Cardús, no ha funcionat.
Estava convençut que s’aplicaria aquesta llei, l’Agència Tributària funcionaria (ès potser lo més important) i comenčariem a caminar, pactant de tu a tu tota la resta.
Podeu explicar-ho si us plau.

Francesc R. LL.
Francesc R. LL.
01.11.2017  ·  13:56

Els meus 5 cèntims:
Crec que fins ara ens ha mogut el cor i els sentiments i hem de passar a moure’ns per el cap i la racionalitat (i no sabeu com em dol escriure això) si és que encara hi estem a temps.

Que perquè això de “si es que encara hi estem a temps”? Se’m ha acudit fer un resum (que sé del cert que és incomplert) cronològic de l’últim mes i mig. Ja no us hi poso més opinió. Només dades.

20-set GC entra a economia.
——— Preten entrar a la CUP.
——— Deté 12 càrrecs Gene
21-Set Mani anti cop d’estat d’ahir
1-Oct Referèndu3-Oct mani anti violència policial
6-Oct Resultats oficials Referèndum. 48h més i Indy.
10-Oct Pseudo-declaració indy i suspensió
16-Oct Jordis a presó
18-Oct PuigDM indy si 155
21-Oct Congrés Diputats aprova aplicació 155. Ara anirá al senat.
25-Oct PuigDM eleccions 20D enlloc de indy.
————- Explica 12:30, després 13:30, després no explicarà.
————- Finalment serà indy.
26-Oct PuigDM no eleccions i Parlament votarà indy com a proposta contra efectes 155.
27-Oct Santi Vila dimiteix
——— 15:27 Parlament aprova retirar suspensió declaració indy -> SOM REPUBLICA
28-Oct Rajoy destitueix President i tot el Govern
——— Dissòl Parlament
——— Convoca eleccions 21D
——— Demana Tribunal Constitucional anul·lar resolucions preses per Parlament.
——— Ministeris espanyols assumiran competències de conselleries de la Generalitat
——— Tancarà delegacions catalanes a l’exterior excepta Brussel·les
——— Suprimirà oficines del president
————————————— vice-president
————————————— Consell Assessor per a la Transició Nacional
————————————— Patronat del Diplocat
——— Destituirà delegats Generalitat a Madrid i Brussel·les
———————– secretari general Dept d’Interior
———————– director general Mossos
——— Destitució Major de Mossos Josep Lluís Trapero publicada directament al BOE
29-Oct Trapero accepta la destitució i s’acomiada de Mossos.
——— Rajoy nomena Comisari Ferran Lopez Cap de Mossos
——— Retirada immediata d’escoltes a diversos consellers
30-Oct Mossos vigilant arribada consellers als seus despatxos
——— Altafaj dimiteix
——— Mossos a Rull: ha de copir les lleis Ñ
——— Maza: querella per rebelió, sedició i malversació
31-Oct Suprem cita PuigDM i Govern a declarar el 2 i 3-Nov
——— Suprem cita Forcadell i mesa a declarar el 2 i 3-Nov
——— CG busca registre comunicacions per a acusar-los de apatia a:
————— la seu de Mossos
————— BCN Nord
————— BCN Sud
————— Granollers
————— Sant Feliu de LLob.
————— Girona
————— Manresa
————— TGN
————— Tortosa
——— Conferència de premsa de PuigDM a Brusel.les.

I seguim …

Potser hagi colocat malament algún esdeveniment i enlloc del dia on el poso hagi d’anar el dia abans o l’endemà, val ? Disculpeu. No és premeditat.

@redacció o qui sigui de VilaWeb: hi ha forma d’eliminar els posts de les 13:45 i 13:46 ? Per claredat, més que rès. Gràcies !

Vicenç Mateu
Vicenç Mateu
01.11.2017  ·  14:43

Hi ha una cadena de confiança.
Hi ha una cadena de desgast.

En quina us voleu comprometre?

Tenacitat, tenacitat, tenacitat…

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
01.11.2017  ·  14:48

Sr. Joan F. Ruiz, jo tinc les mateixes sospites que vostè referent a Santi Vila, també penso que ha estat un talp i a més ara que ja sabem que queda exclòs de càrrecs.

Enric Emo
Enric Emo
01.11.2017  ·  17:04

Cadena de confiança? A mi m’és impossible confiar en els polñitics que ens han dut fins aquí. Volien evitar una confrontaciñó directa entre la població i l’exèrcit i la policia espanyols? Ho puc entendre, una estratègia molt pacifista i democràtica, però per què és rtenbuncia a les accions al carrer que no siguin d’enfrontament (manifestacions, marxes lentes, vagues, presentació de denúncies als Mossos, etc)?

Jo votaré el 21D ta`pant-me el nas, malgrat que em sembla que l’actuació del govern ha sigut irresponsable i ens ha enganyat, perquè ara cal la unitat. Però no vulkl veure a les llistes ni a un dp’aquest políitics.

Francesc R. LL.
Francesc R. LL.
01.11.2017  ·  19:03

Suposo que als partidaris dels actes de fè, no els hi agradarà, però també els hi recomano la lectura de “Què s’ha fet malament?” d’en Jordi Graupera al nacional.cat http://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-graupera-malament_208035_102.html

Sergi Guitart
Sergi Guitart
01.11.2017  ·  19:18

Enric Emo 01.11.2017 | 17:04 – Entenc perfectament el que dius, pero tots els que us heu fet una gran ilusio’ i ara teniu una gran decepcio’ recoredu que porteu enganyats des del 27S del 2015 a la nit. Tots sabeu el perque no cal que ho tornia explicar, pero ho fare, la independe’ncia es tirava endavant si suparvem el 50% en vots (La CUP quasi que tenia prevista una DUI pel 28S pero JxS no li ‘va comprar’ a la precampanya). Mireu aquest link del 15 de Setembre del 2015.

https://www.vilaweb.cat/noticies/la-cup-diu-que-no-hi-ha-canals-oberts-amb-junts-pel-si-sobre-una-possible-dui/

L’extracte importat es aquest:

– D’altra banda, Gabriel creu que és evident que el 27-S es farà un ‘recompte de vots’ i ‘si pensem en l’aspecte internacional, no assolir la majoria de vots ens situa en una lògica diferent que si els assolíssim’ –

Al youtube hi ha l’ultim debat electoral fet a tv3, alla s’explica tot amb mes detall, i ves per on ja es parla del 155.

Jo pensava que la CUP eren els honestos, pero es van deixar arrosegar… no se perque. No podien dir que frenaven l’independencia perque no hi havia majoria social oi? Quina contradiccio’ . Amb la gran feina que es podia haver fet amb la primera majoria parlamentaria independentista despres de no se quants anys.

Potser l’independentisme pensava que ens cansariem (gran error) per aixo’ crec que van tirar endavant, o molts altres motius fraudulents que no coneixem..

Dir de pasada que si haguessim acceptat aquell resultat, Rajoy i Rivera serien a l’oposicio a Madrid, cosa que per alguns ‘teorics’ independentistes es bona, i per altres dolenta.

Pero tot aixo ja es aigua passada, a menys que algu surti a rectificar, que mai es tart per fer-ho, o explicar els motius siguin del tot certs o no.

Dius que no vols veure cap d’aquests politics el 21D? Doncs ens haurem d’aguantar, perque son els unics que tenim, si no es que puja gent de les bases o alguna altra opcio, personalment no m’importa massa a mi qui son els politics si tenen les ideies clares i sobretot si son honestos, i estem de sort que ara finalment sembla que comencen a tenir les dues coses, tot i que per a mi, s’arrisquen massa… crec hi haurien altres camins…

Mira que pensar que l’independentisme afluixaria per tenir nomes un 47,8%, acudits de politics… En un parell d’anys potser haguessim estat al 55% amb les histories de les clavagueres i tot aixo’.. Salut!

Jaume Calsapeu
Jaume Calsapeu
01.11.2017  ·  19:20

El 1-Ova quedar claríssim que la gent anava fins el final i havia total confiança entre la gent i els polítics, i el 3-O encara es va engrandir el recolzament. La cadena de confiança es va començar a trencar quan alguns polítics van començar a dubtar d’arribar fins al final, Perquè? Van desconfiar de la gent o d’ells mateixos? Van ferir mortalment la confiança amb la suspensió del dia 10-O, havien de confiar amb el poble no amb les veus de sirena d’Europa, després només han anat fent tombarelles fins a l’agonia heroica final el dia 27.
Sincerement crec que no confiaven amb la determinació de la gent o amb ells mateixos, haguèssim arribat fins al final pacíficament, qui ha fet dubtar? els mateixos que van retardar les eleccions del 22 de Març al 27 de Setembre de 2015?. Els que saben que ja no controlen el procés perquè es massa popular i la base es va ampliant per l’esquerra?.
No vull escriure més.
L’error va ser fer-se enrere el 10-O i no confiar amb la determinació pacífica de la gent a aturar el pais fins que l’Estat epanyol s’hagués assegut a negociar.

Enric Emo
Enric Emo
01.11.2017  ·  19:37

Sergi Guitart,

No acabo d’entendre el que dius, perdona.

Una cosa, l’1O varem guanyar. Ni que tot el cens electoral que no va votar o no pugué votar hagués votat que no, hauriem guanyat. Mira:

• Cens total 5.313.564

• Cens descomptada abstenció
estructural (77,44% participació
segons eleccions 27S) 4.138.671

• Vots en blanc (-) 44.913

• Vots nuls (-) 19.719

• Total vots vàlids potencials 4.074.039

• 50% vots vàlids potencials 2.037.020

• Vots favorables al sí 2.044.038

• Vots favorables al no + no emesos 2.030.001

• Vots a favor del sí (50,17%) > total vots del no + vàlids potencials (49,83%)

La victòria del sí encara és reforça si es té en compte que es varen segrestar paperetes entre les que n’hi hauria del sí i que hi va haver votants del sí que no votaren per por o per no poder traslladar-se a altre col·legi després que el seu fos assaltat per la policia.

Enric Emo
Enric Emo
01.11.2017  ·  19:48

Una vegada més, el trist episodi de l’arrivada del ministre Forn a Barcelona és culpa del govern de Catalunya i potser de les entitats. No han dit res. Per tabnt la gent no podia ser-hi. Ara el govern d’una República independent anirà a sotmetre’s a la jurisdició d’un estat estranger. Caram!!!!

+

Sergi Guitart
Sergi Guitart
01.11.2017  ·  23:28

Enric Emo 01.11.2017 | 19:37 – Jo parlava del 27S2015, si em parles del 1 Oct et diré que va estar molt bé excepte el ball de bastons, però a mi no m’agrada jugar partits on ja sé d’entrada que l’adversari no es presentarà a jugar (votar).

I si guanyo l’adversari al seu camp, amb les seves normes, amb la seva pilota, etc, molt millor, es a dir a un 27S (digue’ls-hi autonòmiques o plesbicitaries o refrendaries o imposades, m’és igual el nóm del torneig). Cal però com sempre un àrbitre imparcial i net, sinó els resultats no mostren la realitat. Podria haver passat, no ho sabem.

El 21D serà un 27S2 retransmès internacionalment. Hem de sortir a guanyar, com sempre, sense joc brut, el que no sé es quan recollirem la copa de campions, però no tinc massa presa per recollir la copa si se que soc el campió i tothom ho ha vist.
I si algú sospita de l’àrbitre no tinc cap problema en tornar a jugar, quan guanyi l’adversari 2 o 3 o 4 vegades si cal, al final es rendirà definitivament, ell no voldrà acceptar que ha perdut, però el públic al camp i a la televisió ho tindran claríssim i ja li explicaran.

I com que el torneig l’organitza l’adversari, quan jo o ell ens fem el repte (boto eleccions), no em costa res ni tinc cap problema d’haver organitzat un torneig no autoritzats (a part que tampoc s’hi presenta, doncs ja veus.. a porteria buida guanyo segur..)

Respecte els càlculs, si un partit polític no es defineix si està amb el SI o amb el NO no contaré mai ni un sol vot seu com a si o com a no, primer treballaré per desemascarar-lo i el faré posicionar.

Vinga! Salut i a posar-se en forma pel 21D, hem de fer una golejada d’aquelles que fins i tot l’adversari t’aplaudeix. 😉

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies