El manifest de dirigents d’ERC crític amb Junqueras s’acosta a 500 signants

VilaWeb
ACN
17.06.2024 - 00:33
Actualització: 17.06.2024 - 20:40

Ja són més de 450 els militants d’ERC que han signat un manifest en què demanen una “renovació general de la cúpula dirigent“. De primer, l’havien signat 300 militants, però la xifra ha augmentat considerablement. El text, publicat en aquesta web amb la llista dels primers signants, reclama de conduir el partit cap a un model “més coral i col·lectiu, transparent i amb més participació de la base, l’estructura territorial i els actius municipalistes”. Fa una crida a dissenyar un “procés de renovació” per al congrés del 30 de novembre.

El manifest el signen la vice-presidenta del govern, Laura Vilagrà; els consellers en funcions Roger Torrent, Ester Capella, David Mascort, Meritxell Serret i Manel Balcells; la portaveu Marta Vilalta; la vice-presidenta del parlament Raquel Sans; els ex-dirigents Sergi Sabrià; Teresa Jordà, Ernest Maragall; Joan Puigcercós, Ernest Benach, Alba Vergés, Marina Llansana i uns quants diputats, senadors i quadres territorials actuals, com ara Pilar Valluguera i Sara Bailac.

El text es publica just un mes després de l’executiva extraordinària en què el president d’ERC, Oriol Junqueras, va anunciar que dimitiria –temporalment– el càrrec i en què Marta Rovira va explicar que deixaria la secretaria general després del congrés del 30 de novembre. Aleshores tan sols havien passat dos dies des que el president de la Generalitat, Pere Aragonès –ja en funcions– havia anunciat que abandonaria la primera línia política, l’endemà de les eleccions al parlament del 12 de maig.

El manifest també el signen més personalitats d’ERC com ara Xavier Vendrell, Joan Manuel Tresserras, Marta Cid, Oriol Amorós, Joan Ridao i Josep Maria Reniu; batlles com Lluís Puig, Alba Pérez, Marc Aloy, Carlos Brull, Marc Candela, Núria Casanovas, Josep Casasses, Agustí Comas, Enric Forcada, Eloi Hernàndez, Nil Papiol, Sandra Marco, Jordi Parent, Jordi Verdú i Dionís Guiteras. A més del tinent batlle de Girona, Quim Ayats, i el regidor d’ERC a Barcelona Jordi Castellana. També hi consten desenes de regidors i l’ex-batlle Pau Ricomà.

El text, publicat ahir, constata que el país ha canviat i que, per això, la reflexió profunda i l’entrada “d’aire fresc” a ERC són imprescindibles. Els signants consideren que el congrés del 30 de novembre és una oportunitat per culminar la revisió que el partit té la responsabilitat històrica d’entomar per capitanejar el rearmament estratègic de l’independentisme i el catalanisme sobiranista republicà de base popular, tal com defensen.

Tot seguit, el text assenyala un dels conceptes que ja havia utilitzat Marta Rovira quan defensava una “transició tranquil·la”. El manifest defensa que és imperatiu de repensar i modernitzar l’organització per enfortir-la. “Una indefugible transició interna tranquil·la ha de ser la llavor per a un nou impuls per esbossar un futur immediat guanyador. Amb generositat, obertura i voluntat inclusiva i no excloent. Amb unitat interna i comptant amb l’enorme capital polític acumulat els últims anys”, diu.

En el manifest els militants també consideren urgent d’assumir una renovació política que, a partir del testimoni de les “victòries ideològiques” empeses per ERC, condueixi a nous pactes socials amplis per a l’exercici del dret d’autodeterminació. Per això, afegeixen que Esquerra ha d’encapçalar els espais de reflexió estratègica per posar-la al servei del conjunt del moviment independentista i de la resolució democràtica del conflicte polític amb l’estat espanyol mitjançant la negociació i el referèndum.

Caldrà veure a partir d’ara com es pronuncien respecte del manifest figures com Marta Rovira i el president Aragonès.

Pugna interna entre els partidaris de Rovira i de Junqueras

Oriol Junqueras va oficialitzar la dimissió temporal com a president d’ERC dilluns passat. A partir d’aleshores Marta Rovira va assumir les funcions de la presidència del partit, fins al congrés del 30 de novembre, en què ella deixarà el càrrec. Junqueras, al seu torn, diu que es veu amb força de presentar-se a la reelecció a la presidència. De fet, també aspira a ser cap de llista gràcies a l’amnistia, així que hagi tornat a ser habilitat. La pugna per qui encapçalarà ERC a partir del desembre ha originat molts moviments aquestes darreres setmanes, que interfereixen tant en les negociacions per a la investidura del president del govern com en la governabilitat de Barcelona.

D’una banda, Junqueras vol presentar-se a la reelecció al congrés del 30 de novembre. Ara es dedica a cercar “l’aval renovat” de les bases republicanes, diu que no renuncia a res i deixa entendre que es presentarà a la reelecció per presidir ERC. La seva dimissió és, doncs, temporal, perquè diu que està disposat a ajudar el partit tant com sigui possible. Si creu que té un “aval explícit i renovat” de les bases, Junqueras es presentarà a la reelecció al congrés nacional del 30 de novembre.

Junqueras, a més, entén que tant Aragonès com Rovira vulguin apartar-se, i que si ho fan són coherents. D’una banda, pels mals resultats d’Aragonès el 12 de maig i, d’una l’altra, perquè Junqueras sí que veu Rovira corresponsable del desgast d’aquests últims anys, perquè ha donat sempre suport al president de la Generalitat, ara en funcions. En canvi, en aquest context, ell mateix no se sent pas responsable ni dels èxits ni tampoc dels fracassos del mandat d’Aragonès. De fet, considera que no ha format part de cap de les decisions que s’han pres a la Generalitat: ni de l’avançament de les eleccions ni tampoc de decisions internes del partit, com ara els noms de l’executiva actual o de les llistes electorals.

Aquesta visió xoca amb la del sector més afí a Rovira i Aragonès, que desaprova que Junqueras imposés i vetés alguns noms a les llistes del 12 de maig, inclòs el d’algun conseller que Aragonès volia incloure en la seva candidatura. Aquest sector també refusa que Junqueras, fins i tot, critiqués i desautoritzés el cap de llista i president de la Generalitat en algunes reunions aquests darrers mesos, també durant la campanya de les catalanes. O que acusés reiteradament dirigents –i treballadors– del partit de provar d’invisibilitzar-lo als mitjans.

Junqueristes i roviristes

No se sap encara qui encapçalarà la nova etapa d’ERC. Se sap tan sols que Rovira no hi vol tenir cap càrrec. Però els dos equips del tauler d’escacs ja s’han situat.

A l’equip de Junqueras hi ha un nucli reduït, però amb cert pes a l’estructura d’ERC, com ara Pau Morales (secretari d’organització) i Juli Fernàndez (secretari general adjunt). També compta amb el portaveu a Madrid, Gabriel Rufián, i el diputat Joan Capdevila; el negociador Oriol López; el conseller Joan Ignasi Elena; el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó; i càrrecs locals com ara Eva Baró (Barcelona) i Carles Comes Marco (Lleida).

Rovira compta amb noms de confiança com Aragonès –tot i que vol deixar la “primera línia política”– i càrrecs del govern com ara Laura Vilagrà, Ester Capella, Roger Torrent, Tània Verge i Sergi Sabrià. S’hi poden afegir figures més de l’entorn d’Aragonès, com Carles Campuzano, Núria Cuenca, Natàlia Garriga i Natàlia Mas.

A banda el govern, el rovirisme també compta amb figures clau a l’estructura del partit com ara l’adjunta a la secretaria general i portaveu, Marta Vilalta; o la portaveu Raquel Sans. Al parlament es destaca la figura de Josep Maria Jové, president del grup la darrera legislatura. Entre els peons, hi ha noms destacats com Laura Vilaret i la portaveu a Madrid, Teresa Jordà. A més de l’ex-consellera i presa indultada Dolors Bassa, i l’ex-presidenta del Parlament i ex-dirigent de l’ANC Carme Forcadell.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor