09.05.2026 - 01:08
Per primera vegada en la història contemporània del Regne Unit, els tres governs retornats —el d’Escòcia, el de Gal·les i el d’Irlanda del Nord— quedaran en mans de partits independentistes. La primera ministra nord-irlandesa i vicepresidenta del Sinn Féin, Michelle O’Neill, ha donat la benvinguda a aquesta conjuntura inèdita i ha assegurat que cada vegada més gent mira “cap a un futur més enllà de les restriccions del Regne Unit”. O’Neill, que va felicitar John Swinney i Rhun ap Iorwerth tan bon punt es van conèixer els resultats, ha celebrat la possibilitat que les illes Britàniques tinguin tres primers ministres independentistes simultanis.
A Gal·les el sotrac ha estat sísmic. El Plaid Cymru, encapçalat per Rhun ap Iorwerth, ha guanyat les eleccions al Senedd amb 43 escons sobre 96 i ha posat fi a un segle d’hegemonia laborista, justament quan es complien cent anys de la fundació del partit. El Reform UK de Nigel Farage ha quedat segon, amb 34 escons; els laboristes han caigut a la tercera plaça amb tan sols nou diputats; els conservadors n’han obtingut set, els Verds dos i els liberaldemòcrates un. La participació, per primera vegada en unes eleccions al parlament gal·lès, ha superat el 50%.
La derrota laborista ha tingut un component personal especialment dur: la primera ministra gal·lesa, Eluned Morgan, ha perdut l’escó i s’ha convertit en la primera líder d’un govern del Regne Unit a quedar fora del parlament estant en exercici del càrrec. Morgan ha presentat la dimissió com a líder del laborisme gal·lès i ha admès que l’època del bipartidisme s’ha acabat. Ap Iorwerth, antic periodista de la BBC i diputat per Ynys Môn des del 2013, encapçalarà el primer govern independentista de la història de Gal·les. No tindrà majoria absoluta —que està fixada en 49 escons— però disposa d’un marge ampli per a formar un executiu en minoria amb suports puntuals especialment dels laboristes. A diferència de l’SNP, el Plaid Cymru no proposa de convocar un referèndum d’independència durant la legislatura, però anuncia un treball preparatori que ha de desembocar en un llibre blanc sobre la independència gal·lesa.
A Escòcia, l’SNP de John Swinney ha tornat a guanyar les eleccions al parlament de Holyrood, tot i que es quedarà lluny de la majoria absoluta. Amb una previsió d’una cinquantena llarga d’escons sobre 129, els independentistes escocesos hauran de cercar aliances per a governar. El bon resultat dels Verds escocesos, també independentistes, eixampla la majoria parlamentària favorable a la independència, però no fins al llindar dels 65 escons que Swinney havia fixat com a mandat per a un nou referèndum. Els laboristes d’Anas Sarwar han tingut un resultat decebedor, ben lluny de les expectatives que ells mateixos havien creat fa dos anys, mentre que el Reform UK ha entrat per primera vegada a Holyrood sense els resultats espectaculars que vaticinaven alguns sondejos.
El cas del nord d’Irlanda té, però, una naturalesa diferent que cal matisar. L’autonomia nord-irlandesa funciona, d’ençà dels Acords del Divendres Sant del 1998, amb un sistema de cogovern obligatori entre la comunitat nacionalista —catòlica i partidària de la reunificació amb la República d’Irlanda— i la unionista —protestant i partidària del manteniment al Regne Unit. El Sinn Féin va esdevenir el primer partit de l’assemblea de Stormont l’any 2022, però el bloqueig del DUP unionista, contrari al protocol post-Brexit, va impedir d’aplicar aquell resultat fins al febrer del 2024. Aleshores, O’Neill va prendre possessió com a primera ministra, la primera independentista irlandesa a ocupar el càrrec en més de cent anys d’existència d’Irlanda del Nord. La viceprimera ministra, però, és Emma Little-Pengelly, del DUP. L’executiu, doncs, és compartit, però la titular del càrrec màxim és independentista i obertament partidària de la reunificació de l’illa.
L’escenari obre la porta a una cooperació més estreta entre els tres governs, una possibilitat que alguns analistes ja anomenen el “bloc cèltic”. Swinney s’ha mostrat partidari de coordinar accions amb Plaid Cymru i Sinn Féin per a pressionar Londres en qüestions com ara la fiscalitat, l’estat del benestar o el retorn a la Unió Europea. Westminster, però, manté que la potestat per a convocar referèndums d’autodeterminació és exclusiva del parlament britànic, una interpretació ratificada pel Tribunal Suprem el 2022 contra l’SNP. Així i tot, l’aritmètica simbòlica que dibuixen els resultats d’aquestes eleccions—tres primers ministres independentistes al mateix temps a les nacions perifèriques de l’estat— planteja un repte polític inèdit al govern de Londres.
