La definició de colp d’estat inclou diverses variants possibles. N’és una, un model, allò que en ciència política s’anomena soft coup. Hi ha un ‘colp suau’ quan un grup de servidors de l’estat aconsegueix de subvertir el control polític i desencadena una operació per a la qual no està autoritzat. Però ho fan sense decapitar el poder de iure, és a dir, el president, el govern, el parlament. Els colpistes simplement els menystenen perquè amb les atribucions que els dóna la llei, només passant per alt la prohibició explícita de fer política, poden controlar i manipular la situació del país per obtenir els seus fins. Bàsicament és això que l’advocat Ben Emerson ens ha explicat repetidament que passa al nostre país, i que ell assegura que hauríem de fer servir com a causa justa per al nostre alliberament.

A l’estat espanyol hi ha un seguit d’estaments que tenen prohibit de fer política, és a dir, de prendre partit. El rei. Els membres de les forces armades. Els policies. Els jutges, fiscals i magistrats. En el cas del rei, és evident. L’article 56 de la seua constitució diu que ‘arbitra i modera el funcionament regular de les institucions’, cosa que l’obliga, per tant, a no prendre mai partit. Quina mena d’àrbitre seria, si no? En el cas de les forces armades cal recordar que l’article 70 de la seua constitució fins i tot els prohibeix de presentar-se a les eleccions, car considera incompatible la tasca política amb el fet de ser-ne membres. També l’article 127 de la seua constitució diu que els jutges i magistrats, com els fiscals, mentre es mantinguen en actiu, no podran exercir càrrecs públics ni pertànyer a partits polítics. I, quant als membres de la policia, tant la llei orgànica 2/86 com el codi ètic els prohibeixen escrupolosament qualsevol activitat política.

Havent repassat tot això, observeu, perquè no és gens anecdòtic, que són tots aquests –el rei, les forces armades, la policia i els jutges– els qui menen l’atac contra les institucions catalanes. D’una manera com més va més visiblement coordinada i superant i ultrapassant el poder electe. És cert que Rajoy ho va incitar i ho va permetre –en bona part, crec, perquè tenia un govern d’alts funcionaris, de gent del deep state. Però el cas és que Sánchez no ho desmunta. Ni un gest. Ni un sol canvi. Quiet. A Espanya sembla clar que el deep state mana i el poder executiu obeeix. I com a prova, per si calia, ací teniu els gravíssims missatges que s’ha sabut que es bescanviaven jutges i que demostren fins a quin punt la justícia és de part. Com és de part la policia. Com l’exèrcit. Com la corona. No és de tots, sinó d’una part. I pitjor encara: no d’una part, sinó contra una part. I quina demostració més bona podríem tenir que això que passa va més enllà dels límits que una democràcia pot admetre?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb