Una terrassa al barri de Russafa aquesta setmana. (Fotografies: Prats i Camps)

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Hi ha una frase de l’epidemiòleg Salvador Peiró en aquest reportatge que és com premonitòria: “Sembla com si tothom pensara la manera de fer les reunions complint la llei però sense complir-la. Complir la forma de la llei, però no el fons”. 

És a dir, feta la llei, feta la trampa. 

És a dir, jo sóc més llest que ningú, a mi no m’enxamparan, i per quins set sous no podem celebrar les festes com déu mana després d’aquest any tan punyeter que hem tingut, que ha estat un calvari amb tant de confinament, i no poder veure la família i els amics i per Nadal, un dia és un dia, i si som vuit amics farem dues taules de quatre i si som dotze seran dues de sis, perquè en definitiva, sis és el màxim, no?

Peiró ho va dir el 15 de desembre, quan tot just començaven a notar-se sobre la pressió hospitalària els efectes dels viatges i retrobaments del pont de la Puríssima. Uns dies de festa que es van viure, com cada any, amb aquell ambient tan prenadalenc, i les llumenetes de colors als carrers, i els pares Nadal espantant les criatures, i els aparadors cridaners i els anuncis de perfum a la televisió i les nadales sonant a les totes als supermercats farcits de polvorons i torró de xocolata. 

Va dir allò de fer l’impossible per a complir la llei d’una manera poc eficaç quan tothom volia celebrar Nadal, Cap d’Any i Reis, quan tothom feia plans per a tornar a casa [sense abraçades, una tocada de colzes i la mà al cor], quan tothom, excepte les 1.181 persones ingressades als hospitals i els seus familiars, volien viure unes festes normals. Entre cometes, normals, i entre cometes, festes, i entre parèntesis, la vida d’aquelles persones i els seus familiars.

El 15 de desembre, quan l’epidemiòleg considerava una barbaritat l’obertura dels locals de lleure nocturn, eufemisme de pubs i discoteques, en horari diürn, s’havien mort per la covid 2.561 persones al País Valencià. Deia que era una barbaritat perquè entre les poques certeses que hi ha del virus és que les possibilitats de contagi augmenten en ambients tancats, sense màscara i quan les persones han de cridar perquè la música està molt forta.

El comptador de morts que no para

Ahir, que era 30 de desembre, als hospitals valencians hi havia 1.762 persones ingressades, 283 de les quals a les unitats de crítics. Unitat de crítics vol dir, probablement, 283 persones connectades a un respirador i a unes quantes màquines més, col·locades de bocaterrosa, potser amb una sedació profunda. Vol dir que l’únic somriure que reben, si el poden veure, és el del personal sanitari que l’atén, protegit amb màscares i vestits estancs. I vol dir sense rebre cap carícia de la gent que l’estima.

Ja havien faltat 2.965 persones, el 30 de desembre, [perquè, tot de cop, la fornera, l’home de la veïna, la mare de l’amiga, la senyora que et fa la pedicura… ja no hi són]. 404 persones mortes en quinze dies. 404. Quatre avions de cent places estavellats. Dos, cada setmana.

I avui, que és 31 de desembre, i s’acaba aquest any 2020, continua el recompte diari i macabre de nous casos i nous brots i nous morts. Xifres. Persones que són a l’hospital, que estan aïllades, que no tenen aquella mà que els fa la carícia que els hauria de reconfortar, el comptador s’ha aturat en 2.975. Del 13 de febrer ençà, han faltat 2.975 persones. Prop de trenta avions de cent places estavellats. Tres cada mes. I sabem del cert que dilluns el marcador recuperarà el terreny perdut i remuntarà i tornarà a girar embogit i, probablement, travessarà la frontera dels 3.000.

La revetlla i el cotilló, de vesprada

Per a intentar aturar tot això, la Generalitat ha anat prenent mesures. Ha tancat perimetralment el país, ha reduït els grups de persones que es poden reunir tant en les cases com en els establiments públics, ha establert el confinament nocturn a les onze de la nit, etcètera, però com que feta la llei, feta la trampa i jo sóc més llest que ningú, si no puc eixir de nit, eixiré de dia i les copes les prendré en les terrasses, que hi han posat estufetes i ves, a València mai no fa fred, i ens separarem en dos grups de sis, si és que a més, a l’amo del local li convé que fem gasto, que pobres, arrosseguen una temporada que, ja em diràs, i la màscara molesta, tu, quina mandra posar-la i llevar-la per cada glop de cubata que faig i encara més per cada cigarreta que fume.

Aquest costum de traslladar la festa a les vesprades s’ha estès prou arreu del territori valencià. Tant a les terrasses com dins els locals. La policia obri expedients sancionadors als amos d’alguns locals perquè no compleixen les normes de distància o de cabuda, o posen música o permeten consumir a la barra. 

Fa unes setmanes, els empresaris de l’oci nocturn, pubs i discoteques, van esgarrapar un acord amb la Generalitat que els permet d’obrir de dia oferint només serveis de restauració i cafeteria. Sense pista de ball, sense música en directe, sense consum a les barres. La federació d’empresaris de la restauració i del lleure nocturn calculen en uns 2.000 milions d’euros les pèrdues només aquestes festes.

I ahir, que era 30 de desembre, i els dies anteriors, que eren 29 i 28 i 27 de desembre, etcètera, hi havia a l’ambient tantes ganes de festa que els empresaris van veure una escletxa a la normativa vigent i van muntar festes i revetlles de vesprada, ajustant molt els horaris a l’hora de l’inici del confinament nocturn. Amb tot allò que té una nit de Cap d’Any. La farem abans, perquè la qüestió és que la gent es puga divertir, i sí, complirem totes les mesures, però hi haurà consumició i dolços i cotilló i avançarem una hora o dues si cal les campanades i engolirem els dotze grans de raïm com si no hi haguera un demà. 

Punt.

El president suplica

Ahir, que era dia 30 de desembre, el president de la Generalitat va comparèixer públicament per suplicar. Suplicar als valencians que no celebraren cap festa d’aquesta mena, que no s’ajuntaren al xalet o al mas. Ximo Puig va repetir dues o tres voltes en una compareixença molt breu el verb suplicar. I va dir que la situació no era per a festes i que potser seria millor celebrar Cap d’Any d’ací a uns mesos, quan els efectes dels vaccins siguen comprovables. Per exemple. 

També va anunciar que la policia patrullaria més aquests dies per intimidar. I va recordar que les multes per no complir les normes podien arribar als 600.000 euros i els podrien llevar la llicència d’obertura dels locals. I la Generalitat va haver de fer un decret per a especificar que allà on diu que no es pot ballar als locals i que no es pot consumir a les barres també vol dir que no hi podrà haver discjòqueis, presentadors, karaoke ni qualsevol animació que recorde una festa de Cap d’Any com les que la gent recorda. 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.