El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

La mala manera que ha tingut la justícia espanyola d’encaixar els revessos judicials europeus en les causes contra els dirigents independentistes exiliats pot tenir conseqüències en el futur. De fet, ja n’ha tingut en la sentència sobre la immunitat d’Oriol Junqueras del TJUE del 19 de desembre proppassat i del 20 de desembre sobre la de Carles Puigdemont i Toni Comín com a eurodiputats. Però no només les decisions preses per la màxima instància judicial europea desautoritzen la repressió imposada pel Tribunal Suprem espanyol contra tots tres (de moment), sinó també les recents declaracions del president del TJUE, Koen Lenaerts sobre la prevalença del dret de la Unió per damunt de la regulació dels estats membres. Ho ha dit en diverses ocasions en ple impacte de la sentència sobre Junqueras i enmig de la crisi per les ingerències del govern de Polònia en el poder judicial.

Ho va fer aquest mes de gener passat en aquesta entrevista a la web polonesa sobre actualitat jurídica RuleOfLaw.po, on fa afirmacions com aquesta: ‘Quan la legislació nacional enta en conflicte amb la legislació de la Unió Europea, no hi ha cap error possible quan es diu que preval la legislació de la Unió. Per què? Una manera populista de referir-s’hi és la de dir sovint que Europa d’alguna manera “esclafa” els estats membres. Res més allunyat de la veritat: els estats membres són la Unió Europea’.

Quan Lenaerts diu això vénen a la memòria alguns declaracions  de membres del l’alta magistratura espanyola. Com les que va fer el president del poder judicial espanyol, Carlos Lesmes, en l’obertura de l’any judicial del 2018, quan va llançar crítiques contra els tribunals europeus que van desautoritzar la persecució contra els dirigents independentistes, desestimant les euroordres a Alemanya, a Bèlgica, a Escòcia… ‘No vull passar per alt la greu incertesa que unes recents decisions judicials procedents d’uns altres estats membres han generat, interpretant de manera unilateral conceptes jurídics autònoms de l’anomenat espai europeu e llibertat, seguretat i justícia’, deia Lesmes, que ja fa més d’un any que té el mandat caducat. I ressonen també les dures crítiques llançades pel jutge Llarena i pel Tribunal Suprem contra els seus col·legues europeus que qüestionaven les euroordres contra els exiliats.

Encara una altra referència que fa pensar en la manera com les autoritats judicials i administratives espanyoles (el Suprem i la JEC) han interpretat la doctrina recent de la UE sobre Junqueras, Puigdemont i Comín. ‘El tribunal nacional que remet una qüestió s’encarrega d’aplicar el dret de la Unió sobre la base de la interpretació que proporciona el TJUE perquè els tribunals nacionals estan subjectes al principi de prevalença del dret de la Unió. En conseqüència, han d’aplicar aquesta llei i decidir, quan calgui, que una disposició de la legislació nacional s’ha d’anul·lar en un cas concret.’

Independència judicial i respecte al dret de la defensa

A l’entrevista, el president del TJUE aprofundeix en la idea d’oposar-se clarament a tots aquests estirabots contra els tribunals europeus, que han tingut una amplificació a l’estat espanyol amb la sentència sobre Junqueras. Diu Lenaerts: ‘L’argument que la UE interfereix les competències nacionals no té solta. Els estats només poden confiar els uns en els altres dins la UE si estan segurs que tots són igualment compromesos amb els valors del pluralisme, la tolerància i la democràcia; que la democràcia es construeix, a més, sobre les llibertats fonamentals i el principi de solidaritat.’

En aquesta entrevista també parla d’un dels aspectes que han estat més qüestionats de la justícia espanyola a l’àmbit europeu, la independència dels jutges, amb uns quants informes del Consell d’Europa que critiquen que l’estat espanyol no apliqui les mesures necessàries per a corregir la politització de la justícia. La independència judicial i el respecte al dret de la defensa són fonamentals, diu Lenaerts: ‘Per exemple, el comportament que constitueix un delicte a Bèlgica pot no ser punible segons el dret penal dels Països Baixos, Polònia o Portugal. Tanmateix, els procediments penals en tots els estats membres de la Unió s’han d’acomplir davant de tribunals plenament independents i imparcials, d’acord amb les normes d’un judici just, respectant els drets de la defensa i observant les normes adequades sobre l’administració de les proves.’

Lenaerts ja va fer unes declaracions semblants en el discurs de l’acte protocol·lari davant la presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, i tot el seu gabinet, amb motiu del començament del mandat. I en aquest discurs deixava anar un avís, que feia així: ‘Més recentment, ha sorgit la preocupació pel respecte a l’estat de dret, la democràcia i els drets fonamentals i les llibertats en uns quants estats membres, i això ha dut a la proliferació de casos, particularment a les qüestions pre-judicials davant el tribunal. No es pot tolerar cap concessió que afebleixi aquest conjunt de valors que conformen el segell distintiu de la Unió Europea.’

Arrenglerats amb Polònia i Hongria

Aquestes declaracions, que es poden llegir com a senyals d’advertiment, arriben quan a les institucions europees creix la inquietud per l’aproximació de la dreta espanyola als abusos del poder judicial que hi ha hagut a països com ara Polònia i Hongria. El PP europeu va votar a mitjan gener a favor d’una resolució que demanava d’intensificar la vigilància sobre aquests dos països. Però els eurodiputats del PP espanyol s’hi van oposar, desmarcant-se fins i tot del vot del seus companys de grup i arrenglerant-se amb els euroscèptics polonesos i els conservadors hongaresos. La imatge que va projectar aquest vot dels espanyols era de comprensió i d’empatia envers dos estats que ara mateix són qüestionats per la manera com s’hi polititza la justícia i s’hi degrada l’estat de dret. I precisament en un moment en què Puigdemont i Comín denuncien la persecució política de què són víctima i la politització de la justícia a l’estat espanyol.

Si dins els socialistes europeus hi pot haver fissures a l’hora de donar suport a l’aixecament de la immunitat del president i del conseller a l’exili, el bloc del PP i dels liberals europeus hauria de ser compacte si no vol veure perillar una majoria favorable als seus interessos en la votació que es farà en la Comissió d’Afers Jurídics, primer, i al plenari del parlament, després.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.