La transició d’Apple que marca el futur de la informàtica

Repassem la nova gamma d'ordinadors de la poma i els motius que han causat el canvi

VilaWeb
El dissenyador Jony Ive (esquerra) va dur massa a l'extrem el disseny minimalista de l'Apple de després de la mort de Steve Jobs (dreta).
Marc Belzunces
26.03.2022 - 20:31

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Apple canvia. Fa pocs dies presentaven el nou Mac Studio amb els nous processadors de la marca, adreçat al sector més professional dels seus compradors. La companyia ha rectificat i atès les crítiques d’aquests darrers anys enfront d’una deriva com més va més difícil d’entendre. El tomb s’havia anunciat l’estiu del 2020, quan van dir que Apple començava a fer xips per a ordinadors propis, tal com ja feia amb els mòbils i tauletes. D’aleshores ençà, la marca de la poma ha anat renovant progressivament la seva gamma d’ordinadors i substituint els processadors Intel pels seus. De passada, n’ha evolucionat el disseny i hi ha incorporat elements del passat, n’ha recuperat els ports de connexió abandonats en les darreres generacions, i ha tornat a fabricar monitors. Tot plegat amb uns nous xips que han sorprès tothom per la potència elevada i el poc consum energètic, cosa que els ha fet convertir en la referència de la indústria. A continuació repassem els nous productes d’Apple, a quins perfils d’usuaris s’adrecen i què hi ha al darrere de totes aquestes decisions.

Un minimalisme dut massa a l’extrem

Una de les qüestions que ha marcat sempre els ordinadors Apple és el seu minimalisme i atenció a detalls. Així, una de les primeres obsessions del fundador, Steve Jobs, va ser el transformador elèctric. Havia d’estar integrat dins l’ordinador, i no ser una peça externa que acabava al terra brut. L’objectiu era treure l’ordinador de la caixa, endollar-lo i començar a treballar. Sense una munió de cables pertot arreu. Avui dia, aquesta filosofia continua present en l’iMac, l’ordinador de sobretaula en què la computadora està completament integrada a la pantalla, un format que han copiat unes altres marques. Una altra obsessió ha estat que l’ordinador fes tan poc soroll com fos possible. Apple sempre ha volgut crear un escriptori net i silenciós, sense renunciar a la màxima potència computacional.

Steve Jobs va compartir aquesta obsessió pels detalls amb el dissenyador industrial Jony Ive, la persona que va crear les formes icòniques dels dispositius d’Apple i que han influït tota la indústria tecnològica. Tanmateix, quan Jobs es va morir el 2011, l’obsessió minimalista no va comptar amb el seu contrapès pragmàtic. Ive volia anar com més va més a l’essència dels dispositius i treure’n tots els elements estrictament innecessaris. Això va comportar dues decisions fortament criticades. Quan va eliminar tots aquells ports que no fossin el nou USB-C/Thunderbolt, els usuaris es trobaven que s’havien de gastar fàcilment més de 100 € per comprar adaptadors per a connectar-hi càmeres, cables de xarxa, o qualsevol dispositiu amb connectors antics. L’ordinador podia ser molt minimalista, però l’escriptori era ple de cables d’adaptadors. Apple també va abandonar la fabricació del monitor Thunderbolt Display, que permetia de treballar amb els portàtils en una pantalla de 27 polzades amb solament dos cables connectats, cosa que feia renunciar un ecosistema de perifèrics propi.

A tot això cal afegir el divorci entre Apple i Intel. Centrat en dos inconvenients. Per una banda, els retards en el desenvolupament de nous xips que perjudicaven les presentacions anuals de la companyia. Per una altra, els entrebancs de refrigeració dels xips, que dificultaven o impedien d’aconseguir ordinadors prou silenciosos. Un punt de no retorn va ser quan al portàtil més car de la companyia, el MacBook Pro de 16 polzades, les versions amb el xip Intel més potent (i9) acabaven tenint menys rendiment que els xips inferiors (i7), atès que s’escalfaven molt més i el sistema operatiu en baixava la potència per no fregir l’electrònica. En paral·lel, feia anys que Apple havia anat desenvolupant xips propis pels seus iPhones i iPads. En van anar augmentant la potència generació rere generació fins que van veure que podien superar els processadors d’Intel i, per tant, substituir-los als ordinadors. Per una altra banda, Jony Ive va deixar l’empresa el 2019. Amb aquests dos fets, el 2020 Apple va començar una transició que avui es pot considerar gairebé per acabada i que ja marca el futur de la informàtica.

Nova gamma d’Apple: M1, el xip per al consumidor residencial

A final del 2020, Apple va presentar l’M1, el seu primer xip dissenyat específicament per a ordinadors. Adoptava l’arquitectura ARM, fins ara la dels xips de tots els telèfons mòbils que fem servir, i abandonava la tradicional x86 d’Intel –també adoptada per AMD– dels ordinadors. A més de l’arquitectura, el xip presentava unes altres novetats dins el món dels ordinadors: la integració dins el mateix xip de la memòria ram, els processadors gràfics i els nous processadors neuronals. Aquesta integració i la nova arquitectura van originar uns resultats en potència i baix consum energètic que continuen impressionant a tot el sector. Actualment, el xip M1 és el que millor relació potència/consum elèctric té del mercat. Tant és així, que tota la indústria del PC s’ha orientat a copiar els xips d’Apple per poder competir-hi. I s’hi haurà d’esforçar, perquè és uns quants passos enrere, especialment Intel, que ha reconegut que trigarà anys a igualar l’actual nivell tecnològic dels xips d’Apple.

El MacBook Air ha estat un dels primers models a incorporar el nou xip M1 d’Apple.

El xip M1 és en uns quants models d’Apple, com ara al MacBook Air, el portàtil econòmic –si més no, en el seu rang de preus– de 13 polzades, el model d’entrada a la gamma MacBook. A més, gràcies a l’M1 finalment Apple ha pogut assolir el seu somni: el MacBook Air és un portàtil sense ventiladors, completament silenciós. També trobem el nou xip al Mac Mini, l’ordinador tradicionalment més econòmic d’Apple. Però no cal enganyar-se: tot i ser els ordinadors d’entrada i menys potents de la marca, el seu rendiment és molt gran i superen la majoria de portàtils basats en Intel. L’M1 també és present en un segment una mica superior. Parlem de l’iMac de 24 polzades, l’ordinador tot-en-un referència de la marca. Si no necessitem un portàtil, o no volem tenir un ordinador per una banda, i el monitor per una altra, és la millor opció. A més, a diferència del MacBook Air i el Mac Mini, que conserven el disseny de l’època Intel, el nou iMac inaugura el nou llenguatge post-Ive. Més colors i unes formes més quadrades que recuperen parcialment elements de disseny presents en el passat de la marca.

En aquest mateix segment també trobem el MacBook Pro de 13 polzades, un model que és una incongruència en l’actual gamma d’Apple. Per una banda, incorpora el xip del segment baix, però per una altra és un model “Pro”, és a dir, orientat als professionals. Tanmateix, encara pertany al paradigma de disseny anterior, amb pocs ports. Cal entendre’l com un model fruit dels primers passos de la transició al nou xip. El MacBook Pro petit és un dels models més venuts, i segurament la companyia es va veure forçada a incorporar-hi el nou xip tan de pressa com fos possible per respondre a les crítiques, mentre desenvolupava els MacBook Pro definitius que veurem tot seguit.

Finalment, també hi ha el nou xip d’Apple per ordinadors als iPads, tant a la versió Pro com a l’Air. En el cas de les tauletes, l’efecte és el contrari: l’M1 és dur al màxim la potència dels iPads i situar-la al mateix nivell que els ordinadors d’entrada de la companyia. És un moviment interessant, perquè permetria de fer córrer a les tauletes el sistema operatiu dels ordinadors, el macOS. Una opció que Apple no ha volgut adoptar fins ara, tot i les reclamacions dels seus usuaris, que veuen molt limitats els actuals iPads per les tasques diàries, tot i la seva gran potència sobre el paper. I és que l’iOS, el sistema operatiu dels mòbils i tauletes, és orientat al consum de lleure. A partir d’ara, la limitació tan sols serà de programari, no hi ha cap justificació per la banda de la maquinària per no permetre que un iPad es comporti com un MacBook Air o un Mac Mini.

Els xips professionals: M1 Pro, M1 Max i M1 Ultra

Si som un usuari particular, els ordinadors vists fins ara compleixen perfectament amb la feina. Una mena de tasques, conegudes com de “nucli simple” (single-core en anglès). Són les que fem servir quan naveguem, redactem un document, fem la comptabilitat de casa o fem servir les xarxes socials. Cal tenir clar que els models que veurem a continuació no representen cap millora en tasques de nucli simple. El seu rendiment és exactament igual –obtenen puntuació idèntica en els tests de rendiment– i, per tant, no val la pena que ens gastem més diners si aquest és el nostre perfil d’usuari. La despesa addicional extra de 500-1.000 € dels models superiors no és justificada si no és que hi desenvolupem una activitat professional. Malgrat això, alguns usuaris, tot i tenir prou potència amb els models bàsics, poden necessitar més ports. En aquest cas, és millor optar pels adaptadors que multipliquen ports, molt ben integrats en els models actuals.

El Mac Studio i l’Studio Display són les darreres incorporacions a la gamma d’Apple.

Els programes professionals, com ara els usats en programació o edició d’imatges i vídeos, fan servir una mena de processament coneguda com de “nuclis múltiples” (multi-core, en anglès), en què l’M1 no és especialment bo. El sistema operatiu divideix les tasques computacionals en trossos petits i els envia en paral·lel a uns quants nuclis del processador, que, tot actuant alhora, acceleren el rendiment. També, calen nuclis especialitzats en gràfics i processament neuronal. És per això que Apple, per respondre a les necessitats professionals, ha desenvolupat els xips M1 Pro, M1 Max i M1 Ultra. Sobre la base de l’M1, que hi és per les tasques comunes, amplien el nombre de nuclis genèrics, els nuclis gràfics –equivalent a la targeta gràfica de sempre–, els nuclis neuronals i la memòria. També admeten més ports, una de les grans reclamacions del sector professional i una de les limitacions de l’M1 bàsic. Els resultats són processadors que poden competir de tu a tu amb els processadors del món PC (Intel o AMD) amb un consum energètic molt més baix i uns ordinadors molt menys sorollosos. De fet, una de les coses que destaquen els propietaris dels nous models professionals és que, fins i tot després de molts minuts a la màxima potència, el ventilador no se sent.

Els xips professionals es van inaugurar amb els portàtils MacBook Pro de 14 i 16 polzades, entre els més venuts de la marca. A més del nou processador, presenten el nou llenguatge de disseny d’Apple, amb formes més quadrades. També recuperen ports, com ara un lector de targetes, l’HDMI per als monitors, el reclamat retorn del MagSafe, i les tecles “F” de la part superior del teclat, que havien estat substituïdes per una barra tàctil en la generació anterior, fortament criticada i ara eliminada. Finalment, ara fa uns dies, Apple va presentar el Mac Studio, una mena de Mac Mini Pro, que, així com el seu germà petit, incorpora també ports USB tradicionals per als perifèrics antics. Apple justifica el Mac Studio, un nou segment dins la seva gamma, perquè els usuaris tornen a voler treballar amb ordinadors de sobretaula amb pantalles grans, en compte de treballar tota l’estona en portàtils. A més, el nou Mac Studio seria una alternativa a l’iMac de 27 polzades, un model que Apple ha deixat de comercialitzar, no sense crítiques. No ha estat l’única. El Mac Studio no es pot ampliar, tot i que incorpora internament una ranura per a afegir un segon disc dur. Apple ho impedeix via programari. Alguns analistes han respost indignants per aquesta limitació al dret de reparar o ampliar un ordinador nostre. Malgrat això, se’n destaca la gran potència, especialment amb el nou xip M1 Ultra, i que és molt silenciós.

Els nous xips també representen un nou paradigma amb implicacions sobre tota la indústria. Fins ara, si volíem portabilitat havíem de renunciar a la potència, atès que els ordinadors portàtils porten processadors diferents, i menys potents, per a estalviar bateria. En el cas dels nous xips d’Apple, no hi ha aquesta diferència: els xips són exactament els mateixos en tots dos segments. Tanmateix, els usuaris han detectat una excepció: el MacBook Pro de 14 polzades no rendeix tant com el de 16 polzades o el Mac Studio amb l’M1 Max, tot i tenir el mateix processador sobre el paper. Això pot ser perquè els ventiladors són més petits per les mides de les 14 polzades, cosa que fa que arribat a un ús molt intensiu i puntual, s’hagi de baixar la potència del processador en el model de 14 polzades per no continuar escalfant-se. És una cosa que cal tenir en compte si dubtem entre una variant o l’altra.

Els nous MacBook Pro recuperen ports eliminats en generacions anteriors, una de les grans crítiques a la marca.

Finalment, Apple també ha presentat el nou Studio Display, un nou monitor adreçat als professionals. Amb una qualitat que no ofereixen uns altres fabricants, i un preu no tan desorbitat com el del Pro Display XDR. En què, a banda del preu del monitor (5.499 €), cal adquirir per separat un suport d’alumini que val 1.099 €. Preu que va causar moltes exclamacions de sorpresa entre el públic fidel durant la seva presentació i una evident incomoditat de l’alt directiu dalt l’escenari. Malgrat això, el nou monitor no ha estat exempt de crítica: la mala qualitat de la càmera que incorpora –Apple espera solucionar-ho amb una actualització de programari– i que si volem que sigui regulable en alçària, cal afegir-hi 460 €.

En resum, i a falta d’anunciar el nou model Mac Pro, sembla que Apple ja ha fet el gruix de la migració als nous xips. En el procés, ha marcat el camí a seguir per a tota la indústria. Tanmateix, no s’ha desempallegat de les crítiques. Els preus continuen essent alts i continua havent-hi alguns inconvenients, com ara els pocs ports en els models bàsics o les limitacions artificials al dret de reparar. La companyia encara s’ha de deslliurar dels romanents de l’herència minimalista de Jony Ive, mentre procura mantenir l’esperit de Steve Jobs.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes