‘Traduttore’, la gran trobada dels traductors valencians al català

A València es fa aquest cap de setmana un certamen sobre traducció literària que inclou una fira exclusiva de llibres traduïts

VilaWeb
Esperança Camps Barber
09.11.2022 - 21:40
Actualització: 09.11.2022 - 21:49

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

“Sense traductors no tenim coneixement d’altres cultures i els altres no ens coneixen a nosaltres!” És l’afirmació, quasi un crit, entusiasta de Carme Manuel, catedràtica de literatura nord-americana a la Universitat de València, membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i traductora. Manuel participarà, amb un bon grapat més de col·legues més, en les Jornades i Fira Editorial de la Traducció que es faran aquest cap de setmana al monestir de Sant Miquel dels Reis, a València.

Són jornades, perquè hi haurà conferències, taules redones i debats, però també és una fira perquè els editors podran exposar i vendre, només, llibres d’unes altres literatures traduïts al català. La convocatòria l’ha preparada l’editorial Lletra Impresa, dirigida per Juli Capilla i Mercè Climent, i compta amb el suport de la Generalitat i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, del CEFIRE, de l’AELC, de la Institució Alfons el Magnànim, de la Universitat Politècnica de València i de l’ajuntament de la ciutat, a banda Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana i la Intersindical. Hi participen una quinzena d’editorials valencianes, a més d’Adesiara, que és del Principat.

Editors molt petits

“Al País Valencià els editors som molt petits, tret de Bromera, i es fa molt poca traducció al català. Sí que hi ha editorials, com Edicions del Buc o Edicions del Bullent, o el Magnànim o nosaltres mateixos, que fem alguna coseta. Amb aquesta convocatòria volem fer una empenteta i dir que som ací”, diu Capilla quan parla de les aspiracions amb què ha creat aquesta fira. A més, diu, les fires són un lloc d’intercanvi. “Els editors ens podem trobar amb els autors o els traductors i ells ens poden fer les seues propostes. De les fires ixen projectes i coneixences de nous autors a qui, a vegades, acabem publicant.”

Capilla es mira en l’espill del simposi sobre traducció que fa l’AELC d’ençà de fa trenta anys a Barcelona i no descarta alguna col·laboració futura. Es tracta de donar visibilitat als traductors que treballen al País Valencià. Alguns treballen per a segells valencians i alguns altres per a editorials del Principat. “La idea és reivindicar la figura i la professió del traductor. Ací en tenim de molt bons. Una literatura que no tradueix i no és traduïda és una literatura que s’empobreix. Traduir no és fàcil, és una tasca de creació; i per això en el títol hem volgut fer una volta a la dita de ‘Traduttore, tradittore’.”

Carme Manuel, que acaba de publicar la traducció de la poesia completa d’Emily Dickinson, amb la Institució Alfons el Magnànim, recorda que no és la primera volta que s’aborda l’estat de la traducció al País Valencià. “L’any 2017, l’AVL ja va fer unes jornades en homenatge a Joan Francesc Mira i se’n va editar un llibre boníssim amb les conclusions. Era un homenatge a Mira, que ara farà la conferència de cloenda”, diu.

Els casos de Mira i Valor

Mira és el gran traductor d’obres cabdals de la literatura universal al català, però al mateix temps és un autor poc traduït a les altres llengües. “Hi ha un problema amb les traduccions a qualsevol altra llengua i en parlarem en les jornades. Tenim un problema molt gros amb la visibilitat dels escriptors valencians. Com han de ser traduïts a les altres llengües si en el territori catalanoparlant no hi ha ni consciència ni coneixement de l’existència d’aquests autors?”, es pregunta Manuel. L’acadèmica intenta respondre, però admet que la resposta no és fàcil. Calen, això sí, veus autoritzades que divulguen, que escriguen i que estiguen compromeses amb la nostra cultura als països de les llengües on voldríem traduir les obres. “Hi ha una colla d’escriptors valencians que ja tenen dificultats per a ser coneguts al Principat o a les Illes. Fer el bot a qualsevol altra llengua és impossible. Pots fer la traducció, però es quedarà en el calaix”, diu.

Així mateix, Carme Manuel cita un altre dels exemples de què es parlarà en les jornades d’aquest cap de setmana: la traducció a l’anglès de les rondalles d’Enric Valor. L’ha feta Paul Derrick, el seu company de departament a la Universitat, ara ja jubilat. Ho ha fet jubilat i amb l’ajuda de la seua dona, Maria Lluïsa Gea Valor, que és néta de l’autor de Castalla. “La traducció la publicarà Routledge, que és una editorial de prestigi, però no ha passat que hagen anat a demanar a Paul Derrick si volia traduir Valor. Ha estat al revés. Ell i la família s’han entestat a fer-ho i han buscat l’editorial i hi han insistit fins que ho han aconseguit. El que ha manat ha estat l’interès dels traductors per internacionalitzar l’obra d’un autor”.

I així és com funciona, segons Manuel, que considera que els traductors en tots dos sentits són els grans prescriptors, els agents culturals de les literatures i les cultures de les quals són especialistes.

Joan Fuster, traductor

Aquesta primera fira i les jornades són una mena de test de com seran les que vindran. La intenció és que cada any es dedique una menció especial a una figura destacada de les lletres, a un moviment o a una literatura. Enguany, ja a les acaballes de l’any Fuster, la figura central és el Joan Fuster que va traduir, per exemple, Albert Camus, però el Fuster encara poc traduït. Hi haurà una taula redona en què l’hispanista Dominic Keown, el doctor en filologia Gianpiero Pelegi i la professora de portuguès Àngela Elena Palacios parlaran de com traduir Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés a l’anglès, l’italià i el castellà.

Vicent Salvador, poeta i catedràtic de filologia catalana de la Universitat Jaume I, farà una conferència sobre les traduccions fetes per Joan Fuster.

Dins el marc de l’Any Fuster, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha promogut algunes traduccions de Fuster al castellà i a l’anglès. El projecte de traduir-lo al rus finalment no s’ha acomplert a causa de la situació geopolítica. Rayo Verde ha publicat la traducció de Sagitari que ha fet Maria Rosich, i Marianne Newman ha traduït a l’anglès Judicis finals.

 

Els traductors, a les cobertes

Una de les taules redones de les jornades es titula “Ofici ocult”, que és la sensació que arrosseguen de fa anys molts professionals de la traducció que no veuen reconeguda la seua tasca. Hi participen Salvador Company, Joan Navarro i Encarna Sant-Celoni, traductors amb molts anys de trajectòria però que no viuen únicament d’aquest ofici. Segons Carme Manuel, avui dia la tasca del traductor comença a ser respectada. “El món no pot prescindir dels traductors. Que es respecte els traductors és el fruit d’una lluita que ha estat titànica, i encara no sempre és així.”

Les petites victòries dels “Nobel valencians”

A les jornades tindran un paper especial les experiències que han de contar els editors de Perifèric amb Ramon Guillem i d’Edicions del Buc amb Pau Sif, que han sabut trobar joies de la literatura universal mai no traduïdes al català: autors com Tomas Tranströmer i Louise Glück que van ser premi Nobel. Juli Capilla també explicarà com van descobrir que mai ningú no havia traduït al català l’obra de Mário de Sá-Carneiro, el gran amic de Fernando Pessoa. Ells ho van fer i els van premiar a la fira Liberisliber, ara ja desapareguda.

Carmina Prats, cap del servei de Foment del Llibre i la Lectura, de la Conselleria d’Educació i Cultura, que ha cedit l’espai de Sant Miquel dels Reis, diu que aquestes petites o grans gestes són fruit del gran moment que viu l’edició al País Valencià. “Crec que hi ha editorials amb un segell de qualitat més que destacat. La gent que seguim el món del llibre ens n’adonem. Tenen molta cura d’allò que s’edita. Supose que com que han de tenir precaució a l’hora de publicar, s’hi miren més i aposten per la qualitat”, diu.

Les altres literatures peninsulars

Juli Capilla explica que en aquesta primera experiència han volgut encabir les literatures basca, gallega, asturiana i una gran desconeguda, l’aragonesa, traduïdes al català. “Manel Rodríguez Castelló parlarà d’una antologia de poetes bascos que ha traduït; hi haurà un autor valencià que ha publicat en aragonès; Vicent Berenguer parlarà de literatura gallega i portuguesa que també ha traduït al català. I Adesiara presentarà les tres traduccions d’una de les grans veus de la llengua asturiana, Xuan Bello.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes