Tot s’explica: el monstre partidista només pensa en les municipals

En les eleccions municipals és on es posa en joc de debò el poder de les maquinàries de partit

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Fa anys la política catalana tenia un retorn de les vacances dels més calmats d’Europa. La Diada feia que les coses començassen amb una suavitat i una tranquil·litat que sobtava qualsevol observador estranger. El procés d’independència va posar fi a aquest costum, però això que hem vist enguany em sembla que, amb l’excepció de l’estiu del 2017, no ho havia vist mai. N’és un bon exemple tot allò que va passar ahir al parlament, amb la segona part de l’episodi Borràs, les desqualificacions imprudents de Marta Vilalta sobre els seus socis de govern i les enèsimes amenaces buides i gens creïbles sobre la permanència de Junts al govern –que ve el llop, que ve el llop, aneu alerta que ve el llop!–, pronunciades en públic per Jordi Turull.

Però no entendrem aquests fets sense tenir present una raó que explica tanta acceleració i tanta impostura de tothom. I aquesta raó és les eleccions locals, que l’estat espanyol ha decidit que siguen aquest curs, el 28 de maig. Perquè aquell dia, vist que el combat per la independència ha estat substituït –no al carrer, però sí en l’àmbit institucional– pel combat per l’hegemonia, es posaran en joc unes quantes coses importants. D’ací vénen el soroll i la gestualitat. D’ací vénen l’excés de soroll i l’exageració de la gestualitat.

Oficialment, es tracta de saber quin partit aconseguirà més batllies, o, si més no, més regidors abans dels pactes. En les eleccions del 2019, ERC passà per primera vegada al capdavant, amb 3.107 regidors, seguida de Junts, amb 2.798, i la resta de partits ja molt enrere –la CUP, per exemple, n’obtingué 355. Per Esquerra va ser una victòria molt important, perquè la consolidava com a partit major, després d’haver guanyat amb claredat unes quantes voltes les eleccions espanyoles. Però encara era, i és, una victòria massa minsa a l’hora d’assegurar l’hegemonia, sensació que es va reforçar molt pels resultats tan ajustats de les autonòmiques posteriors.

Ara, per tant, la qüestió és saber si ERC serà capaç de marcar prou distància amb Junts i consolidar-se definitivament com el partit més gran o no. O bé, alternativament, si Esquerra començarà a pagar el seu gir copernicà d’aquests darrers anys en la lluita per la independència de Catalunya o no.

Vistes les coses així –i així és com les veuen en les seus centrals–, les eleccions del maig són una partida a vida o mort i d’ací ve la violència amb què s’expressen els uns contra els altres dia sí dia també. El nerviosisme, lògicament, és particularment intens a ERC, perquè el 2019 va obtenir un resultat excel·lent –guanyà a Barcelona i a Lleida i fou segona a Tarragona, on va fer seua la batllia– i defensar un èxit d’aquestes dimensions no és gens fàcil. És veritat que a Junts, que va guanyar a Girona, ara tampoc no li serà fàcil allí, però Esquerra té més a defensar, sobretot perquè les enquestes no són gaire positives per als actuals dirigents ni a Lleida, ni a Tarragona, ni a Girona tampoc. I tenint en compte també que a Barcelona, que té un pes propi i únic, tot canviarà molt si Xavier Trias acaba essent el candidat de Junts. La batalla per les ciutats de l’àrea metropolitana i les capitals de la Catalunya interior tampoc no s’ha decidit, aparentment, i la xifra d’abstencionistes dins l’independentisme puja a cada votació, mentre que el PSC creix i creix en vot i poder i amenaça de xafar la guitarra a tothom. El panorama, vist amb aquestes ulleres a la seu partidista, no pot ser més inquietant.

Però a l’hora d’explicar aquest nerviosisme cal afegir-hi dos factors. L’un és l’allunyament, com més va més irreversible, entre ERC i Junts, que els ha fet perdre de vista les normes de convivència i respecte mutu més elementals. Esquerra, especialment, sap que la seua credibilitat com a partit independentista cada dia és menor, de manera que cerca quina llufa pot penjar a Junts com a contrapartida, simplement per a evitar que els independentistes que els abandonen a ells es passen als altres. D’ací ve bona part de la pirotècnia verbal.

Ara, el fet més important en definitiva, allò que gairebé ho explica tot, és que en les eleccions municipals és on es posa en joc de debò el poder de les maquinàries de partit.

Perquè els ajuntaments, i els consells comarcals i les diputacions que se’n deriven, són la gran menjadora, els espais que serveixen per a “alliberar” més militants de partit, que, cobrant un sou que els paguem entre tots, es dediquen amb intensitat a fer créixer territorialment les seues sigles. Que és per aquesta sola raó, per exemple, que Junts pacta amb el PSC a la Diputació de Barcelona, gràcies a una de les decisions més extravagants i incoherents d’aquests darrers anys.

Però no parle solament, ni de bon tros, dels regidors –que n’hi ha que cobren sou, però també n’hi ha que cobren dietes i prou. Parle sobretot del gran nombre d’assessors i càrrecs de confiança que els partits camuflen per via d’ajuntaments, consells comarcals i diputacions, però també per via d’empreses o organitzacions dependents –i sobre això us recomane aquest article magnífic de Josep Sala, que ahir es va estrenar com a columnista d’aquest diari. Tan sols l’existència d’aquesta trama finançada, el sotagovern, explica que en un país on l’afiliació als partits polítics és de les més baixes d’Europa, en canvi aquests partits siguen dels que mouen més diners del continent.

Tot plegat ens confirma que, entre la munió de paranys de la transició postfranquista, el peculiar format espanyol de partit és segurament el més reeixit. Perquè la llei electoral i la llei de partits van ser dissenyades amb molta més intel·ligència que no vam saber entendre llavors, amb el propòsit de fabricar un monstre castrador de la voluntat popular –a còpia de concentrar tot el poder en el secretari general, perquè és més fàcil de collar i espantar un sol individu que tot un poble, i de tenir plena llibertat per a cedir a la corrupció i disposar de tants sous, col·locacions i prebendes com siga possible, sempre que el partit estiga disposat a donar suport a l’estabilitat.

Aquest és el monstre que molts de nosaltres, els d’una certa edat, vam haver de suportar ja durant la transició postfranquista, el que va enterrar amb el PSOE els somnis democràtics del postfranquisme. I aquest és el monstre que hem de veure ara, en el procés d’independència –encara que no se n’acaben d’eixir, perquè el nostre carrer aguanta moltíssim– i en la domesticació –aquesta, sí, ja completa i certificada– del moviment dels indignados. En definitiva, generacions distintes de mediocres amb aspiracions han acabat fent igual el 1982 que el 2017: tastar amb el mateix goig aquest particular ascensor social parat pel règim i adaptar-se ràpidament al fet que té com a condició d’ús obligatòria garantir que res de substancial no canviarà mai i que els privilegis del poder real no seran mai amenaçats per l’exercici de la democràcia.

PS. Aquesta vesprada, primera presentació de Fronteres de la nova temporada. I una que serà molt especial per a mi, perquè la faré a l’Alguer, la ciutat catalana de Sardenya, a les set, al jardí de Vila Mosca. Podeu consultar la llista completa de presentacions dels mesos vinents.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
01.09.2022  ·  22:09

D’ací al maig caldria trobar la manera de rebentar la gran menjadora de la qual viu una munió d’ineptes i mediocres. Per ser generós. Només cal pensar, fer pública la proposta i explicar-la tant com sigui possible.

Marià Puig
Marià Puig
01.09.2022  ·  22:24

Volen que sembli un trencaclosques, però se’ls hi veu tant el llautó que no puc entendre com no ho veuen els votants. Tot i que molts ho han de veure, però els interessos creats tenen més força que “dos carretas”. I no ens els podem desempallegar tan fàcilment com voldríem.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
01.09.2022  ·  22:37

Davant tota aquesta podridura,hi ha un remei infal·lible: la independencia.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
01.09.2022  ·  22:50

Jo mateix em pregunto què fer. A Terrassa no hi ha ningú votable, i el millor que ens podria passar seria un ajuntament ingovernable a l’estil del de Badalona. Que ningú pogués prendre decisions i que tots es barallessin entre ells, donant un respir a la ciutat. I m’ensumo que això mateix hauria de passar a tants municipis catalans com fos possible. Que el preu per voler viure de la menjadora fos patir constants atacs d’ansietat. S’ho mereixen. Tots.

Carles Serra
Carles Serra
01.09.2022  ·  22:55

Apreciat Vicent, simplement dir-te gràcies per tanta claredat, per posar llum a tanta fuscor; per la resta només amb gent sense valors humans i democràtics poden actuar així; àneu a la puta merda fdp

joan rovira
joan rovira
01.09.2022  ·  23:07

Adjunto un breu resum, en relació amb l’editorial d’avui; per si tot i la llargària consideren oportú publicar-lo; (d’on som i què estem), a pesar que no ho expliquin els responsables polítics, professionals i el periodisme en general (fent individualment i col•lectiva):

Fase (1): Referèndum d’autodeterminació fet i guanyat (1/10/2017)

Fase (2): Descolonització col•lectiva (2017- )
2,1 Descodificar la piràmide de població de l’escenari oficial colonial (A):
(8) secretaris generals de partits, que són abans espanyols que catalans.
(74) diputats al parlament autonòmic que no obeeixen al poble.
(43.461) militants de partits que obeeixen al gerent de l’empresa partit.
(91.914) treballadors administració local de la generalitat.
(232.784) treballadors a les altres administracions catalanes.

(5.623.962) electors amb dret a vot a unes institucions autonòmiques que gestionen. NO manen.
(7.739.758) habitants de Catalunya.

2.2 Descodificar les institucions colonials de la generalitat, diputacions, consells comarcals i administracions locals del Principat de l’escenari oficial (A):
(91.914) treballadors administració local.
(232.784) treballadors a les altres administracions catalanes.(departaments i entitats autònomes, altres ens públics, sector públic de la generalitat, ens parlamentaris i organismes independents i universitats)

2.3 Descodificar les entitats interposades que es reparteixen els càrrecs a prorrata o influències entre TOTS els partits polítics:
*CAC. Consell Audiovisual de Catalunya
*ACPD. Activitat catalana de protecció de dades
*IEA. Institut d’Estudi de l’autogovern (vegeu article Josep Sala a VilaWeb)
etc.

2.3 Descodificar les institucions paral•leles de l’escenari (B)
(Pren les decisions estructurals que li imposen els lobbys internacionals, espanyols i catalans; però, cap ciutadà vota. A prorrata dels resultats dels partits, TOTS, de les eleccions de l’escenari (A) oficial)

*Totes les infraestructures en mans de l’estat colonial: ports, aeroports, ferrocarrils, carreteres, rodalia, etc.

* AMB. Área metropolitana de Barcelona
3,2 M habitants que representa el 82% de la població de la província de Barcelona.
El 65% del PIB de CAT que representa el 15% del PIB de l’estat espanyol.
(41% migració: estranger 20% estat espanyol)
(59% país: 44% mateixa comarca 15% altra comarca)
De 36 municipis: 24 en mans de partits espanyols 5 quasi espanyols i 6 altres.
*CZF. Consorci de la Zona Franca
*BR. Barcelona Regional
*TMB. Transports metropolitans de Barcelona
*TRAM. Tram
*Fira de Barcelona
*Turisme de Barcelona
etc.

*Tarragona, Lleida i Girona, el mateix, amb les seves particularitats.

2.4 Desprogramar aquestes entitats col.lectivament; així com, individualment, per tal de simultàniament, bastir la següent fase.

Fase (3) Construcció de la República catalana

PS. Com veuran el mur de la descolonització hi és present; però, expressament amagat, perquè l’han anat bastint les oligarquies espanyoles i catalanes al llarg de la dominació borbònica, la dictadura franquista i la borbònica imposada, sense la participació del poble.

Però, en tant que el reconeixem i el fem visible aprenem a descodificar-lo individualment; per la manca de compromís dels col•legis professionals, departaments universitaris i la majoria dels mèdia infiltrats pels partits polítics espanyols i catalans, encara.

Tot és possible i imprevisible, sempre!

Secundí Mollà
Secundí Mollà
01.09.2022  ·  23:18

A l’ANC es va aprovar que si fos necessari caldria impulsar una llista cívica de caràcter transversal on poder sumar les forces que estiguin per fer la independència.
Espero que aquesta iniciativa vagi endavant i fiqui pressió i por al cos als partits disfressats d’independentistes que han acabat fent el que han vulgut amb el nostre vot.

Guillem Canet
Guillem Canet
01.09.2022  ·  23:47

Si, aquest es el gran mal de Catalunya. La propia dinamica de l”administracio i ents associats porta a la seva expansio (es poden crear noves secretaries i aquestes nous negociats i seccions i nous ents empresese publiques on es xol.loca sl perinal afi) amb gent que l’unic merit que te es que es de partit.

Resumint el sistema fa que l”administracio i ents associats amb tota aquesta corrua de gent de partit cobrant quantitats i decents de diners exploti la resta de la societat. Ells estan organitzats i es el seu modus vivendi. Nosaltres no estem organitzats i prou feina tenim per sobreviure per poder dedicar temps per articular algun tipus de contrapes o resposta.

Joan Mollà
Joan Mollà
01.09.2022  ·  23:54

Responc al meu company de cognom, en Secundí: L’esmena per la que es contemplava la llista cívica va triomfar, però només a nivell d’eleccions al Parlament. N’hi havia una altra que proposava que se’n fes també a les municipals, com a assaig previ, però no va sortir.
En tot cas, perquè la llista cívica sigui creïble, hi ha d’haver una estratègia: que com més gent millor del món independentista es comprometi a no votar cap dels 3 teòrics partits actuals. Només així potser es començaran a preocupar. Ara bé, en qualsevol cas, res d’abstenció: si no hi ha llista cívica a les municipals, votar qualsevol opció no espanyolista, per minoritària que sembli. I si pot ser, posem-nos de cor i fem-ne créixer una de determinada.

Jaume Riu
Jaume Riu
02.09.2022  ·  00:22

EN QUIN ORDRE S’HAN DE MOURE LES FITXES
Quan saps jugar als escacs, és relativament fàcil saber quines fitxes s’han de moure en les següents jugades, però només els grans mestres saben en quin ordre s’ha de fer. Això és essencial per tenir avantatge i fer escac al rei.
Ara mateix en aquest moment de la partida ens trobem que hem de moure la fitxa dels partits polítics que només fan nosa, de la dissolucíó de la Generalitat autonòmica sempre intervinguda, del divorci encara no consumat entre junts i republicans en el govern de Catalunya, de la desobediència radical a la constitució del regne d’Espanya, i de mantenir la entelèquia d’un parlament que no pot parlar ni legislar però el necessitem perquè és des d’on es declararà la independència de Catalunya.
Són fitxes importants del tauler que mourem segur en les properes jugades, per superar la política de partit i desplegar un Procés Constituent des del Consell per la República i declarar, ara sí, unilateralment la independència, però només els grans mestres saben en quin ordre s’han de moure les fitxes.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
02.09.2022  ·  07:20

Si estàs a l’atur, ingressa a ER, i director general al cap de 3 dies. ERC oficina de treball, per forrar.te

Esteve Mach
Esteve Mach
02.09.2022  ·  09:02

Quan els independentistes ens sentim tractats injustament pels tribunals espanyols, recorrem a l’ONU i, encara que sigui al cap d’anys, celebrem que diguin que ens han tractat sense garantíes jurídiques ni amb la presunció d’innocencia.
I això, precisament, ho fan ara ERC i la CUP amb la Laura Borràs.
A l’ONU – i a Europa – deuen pensar que als independentistes no hi ha qui els entengui!
Madrid deu celebrar que ja hi ha qui li fa la feina bruta i, a més, podran respondre el requeriment de l’ONU dient que els independentistes són, ara, els primers que actuen com ells!
Menció a banda per Marta Vilalta que, ahir, a TV3, declarava que lo de la Borràs era molt diferent que els cassos reclamats a l’ONU, perquè aquests es referien a repressió, mentre que el de la Borràs es referia a corrupció. Una acusació que no li formula ni el fiscal! Però ja determinada, per endavant, per la nova flamant jutgesa d’ERC!
Curiosa manera “d’aixamplar la base”, aquesta d’ERC

Pep Agulló
Pep Agulló
02.09.2022  ·  09:02

Ben explicat. El parany està dissenyat perquè molts independentistes descontents esclatin contra els polítics i els partits però no qüestionin el que els perpetuen, el mateix sistema d’eleccions i dels partits dissenyat pel neofranquisme, que és realment la garantia de la seva continuïtat. I si algú vol anar més enllà, tenen els togats que fan política antidemocràtica beneïda per la façana d’una democràcia formal… Tot ben lligat.

Gerber van
Gerber van
02.09.2022  ·  09:04

Al meu entendre, la vulneració dels drets fonamentals i actuar contra el dictamen de l’ONU va més enllà d’una campanya per a les eleccions municipals. Els partits polítics que han destituït Laura Borràs creuen una línia vermella.

A més, amb la destitució de la presidenta el Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya ha perdut el seu valor democràtic i, per tant, la seva legitimitat. Cal foc nou.

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
02.09.2022  ·  09:19

Senyor Partal: jo li agrairia que, un dia, faci una editorial (vostè) o un article el senyor Casulleras, explicant les conseqüències que tenen, en la formació de les assemblees representatives (a Espanya) , els vots en blanc, els vots i les abstencions.
Jo espero una candidatura cívica de persones independentistes. També em miraria els partits petits no espanyolistes. Però, penso que una idea clara del que representa l’abstenció, el vot en blanc i el vot nul ajudaria molt a prendre una decisió.
Aquestes incògnites en el tema de les eleccions deuen haver estat molt útils a l’hora de formar-se aquesta partitocràcia que vostè ens ha explicat tan bé.

Enric Mauri
Enric Mauri
02.09.2022  ·  09:20

Sols sobre l’opció de que Junts surti del Govern … a mi em resulta, relativament és clar, creïble (!).

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
02.09.2022  ·  09:47

A veure quin dia podrem llegir amb claredat el que passa deixant els monstres(?) a part. La realitat és que ERC ha traït al poble català i serveix a Espanya(els altres també). I quan s´apropen urnes comencen a parlar d´independència. Veurem la maduresa del poble.

Anna Linares
Anna Linares
02.09.2022  ·  10:00

Últimament estan proliferant debats molt interessants a les xarxes, i ahir parlava un ex de ER, hi va explicar com funciona el partit i fa esgarrifar, va explicar que abans del 1O en Junqueres ja havia pactat la rendició amb SSS, ell faria el paper de victim, s’està ria a la presó tres mesos i sortiria triunfant com el gran líder que no fa fugir, però resulta que la fiscalia encara era mes dura de la Sorsya, i li va sortir malament, i per això aquelles entrades i sortides de polítics espanyols a la seva cel·la, i al final ha aconseguit sortir després de perdre bous i esquelles, en resum és un gran traïdor i espero que la història el jutgi!

Salvador Aregall
Salvador Aregall
02.09.2022  ·  10:32

Estic tristament d’acord amb l’Editorial d’avui. Els partits polítics, empreses de col·locació, els hi pesa més l’objectiu expansionista dintre de l’administració i tenir a quanta més gent “col·locada” millor, que l’objectiu polític o ideològic. Aquest mal el veiem a tot el món dit democràtic i és la raó principal del perquè la dreta catalana es va fer independentista, en un moment en que la societat no demanava una altra cosa. Ara que hem tornat a dintre el clos –Vicent, els carres estan buits- i que el pes del dol ens ha esclerosat, els partits han trobat la sortida –la única sortida aparent- en l’autonomisme. ERC, encara sota els efectes psicotròpics d’un raonament fantasiós, creu que pot ocupar espai al PSC, com ho va fer Cs. Cs ha desaparegut, el PSC ha tornat, torna amb força i el miratge dels republicans –pobrets- desapareixerà com fa cada dia “el mago Pop” al teatre. Passegeu-vos pels grans barris de Gavà, Castelldefels, l’Hospitalet, Santa Coloma, Sant Adrià, Sabadell, Ciutat Badia, Terrassa, etc i veureu com torna el PSC. Perquè, diguem-ho clar, els catalans –per dir-ho d’una forma molt genèrica- no hem aconseguit integrar el gruix de la immigració dels anys 60 i aquests, per més que diguem i pensem que Espanya no és una nació sinó un estat, són profundament nacionalistes espanyols i tenen l’estat que els hi dona una cobertura impenetrable pel catalanisme. Així doncs, com un peix que es mossega la cua, veurem un PSC al Parlament ocupant una gran part dels escons, ERC tornarà a tenir el pes que li toca que no és més que el que tenia el 2010, la CUP mai passarà de 8-10 escons i Junts tindrà molta feina per assemblar-se el què va ser CDC. Tot plegat misèria i companyia, més ben dit misèria perquè companyia poca.

Albert Miret
Albert Miret
02.09.2022  ·  10:43

Perdona Vicent, però em sembla que seria millor quan dius: “Però a l’hora d’explicar aquest nerviosisme cal afegir-hi dos factors. L’un és l’allunyament, com més va més irreversible, entre ERC i Junts, dir que: “L’un és l’allunyament, com més va més irreversible, entre ERC i l’independentisme”.
Espero que aquestes eleccions facin pagar a ERC-si més no una part-, de l’enorme traïció comesa. Si no és així, començaré a pensar seriosament que la nostra societat ja està igual de podrida que l’espanyola.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
02.09.2022  ·  10:50

Llúcida i precísa anàlisi de la nostra realitat política. Gràcies Partal, un cop més. Si volem ser independents hauríem de deixar de ser i fer d’espanyols! I no ens en sortim…Cal que enfortim molt els Consells locals del Consell per la República, i materialitzar-ho en el maremagnum de podridura politica, actual!…Però sense podrir-se! És l’unica llumeta d’esperança que veig, ara mateix.

jaume vall
jaume vall
02.09.2022  ·  11:29

Seguint el raonament de l’esplèndid i agosarat editorial d’ ahir sobre congruències espanyoles i incongruències catalanes, més el punyent editorial d’avui, se’m confirma una conclusió: si volem un país millor governat, ens toca fer palès als que ara ens governen que han fracassat.
I, en democràcia parlamentària la manera de fer-ho consisteix en no votar aquells que ho han fet malament, han enganyat els electors, o bé les dues coses alhora.
Si vull un país millor he de posar-hi el meu gra de sorra.
Com a ciutadà, ser cívic i responsable.
Com a treballador, produir -en quantitat o en qualitat-.
Com a administrat, ser crític i diligent respecte dels que elegeixo com a administradors.
Amb coherència amb tot l’anterior, faria un mal favor al meu concepte de país modern, seriós, ecològic, participatiu, democràtic i lliure si votés els que, sota el meu punt de vista són mals gestors i pèssims polítics.

En els darrers anys no han sabut reduir el dèficit fiscal amb l’estat.
No han sabut actualitzar la inversió en energies renovables (estem a la cua d’Europa…. i malament respecte d’Espanya !!!)
No han sabut resoldre la massificació de les escoles (aquest curs hi haurà instituts amb 35 o més alumnes per aula).
No han sabut blindar l’ensenyament en català en l’ensenyament obligatori, ni afavorir-lo en l’ensenyament universitari.
No han sabut preveure el declivi lingüístic en el seu ús social malgrat l’evidència de la immigració sud-americana castellana (ni el poc ús en lleure, ni el mínim ús en etiquetatge).
No han sabut mantenir-se dignes quan han est a jutjats, tot renunciant a fer servir el català davant el Tribunal Suprem i provocar la irritació dels seus membres. I un escàndol mediàtic internacional (potser esperant benvolença de l’enemic que els jutjava)
No han sabut dimitir tots els presos polítics, presoners de l’enemic, i no han tingut la perspicàcia i/o la valentia d’exiliar-se.
No han sabut ser conseqüents amb el que creien, o deien que creien. Des de Junqueras : “No serveix de res pactar amb l’estat espanyol, mai compleix”, fins a la presidenta Borràs : “Recolzaré els diputats del Parlament millor del que ho va fer el President Torrent”.
Cal continuar?
(Permeteu que ni esmenti les CUP, que sovint semblen els “tontos” útils de l’espanyolisme).

Per acabar. Com a raonament per la previsible qüestió sobre la possibilitat de que si no voto “els meus”, guanyaran “els altres”, una resposta : Ja vaig votar més d’una vegada tapant-me el nas, en circumstàncies molt crítiques, el desembre 2017, i les posteriors. Tot té un límit.

Si vull un país millor, no puc donar indefinidament carta blanca als ineptes i/o mentiders, perquè estic renunciant com a ciutadà i administrat a ser responsable, crític. Perquè si hi renuncio, estic admetent que accepto que em governi qui no s’ho mereix. Si actuem sense esperit crític, ens estem espanyolitzant. I no és el que volem, oi?

Finalment, “l’imperatiu categòric” kantià que diu : “la meva acció és la que voldria que fos realitzada per tothom, que es converteixi en llei universal”. Bé, doncs jo NO puc desitjar que es converteixi en categoria, el fet d’haver de renunciar tan sovint a les meves conviccions, només per “salvar el cul” dels que en teoria són del meu bàndol, manifestament indignes per renovar-los la confiança.
El que això suposi en el moment del recompte de vots, m’afectarà, sens dubte, però NO serà responsabilitat meva. Qui té més poder té més responsabilitat. Qui vol ser elegit té la responsabilitat de convèncer el seu elector, no a l’inrevés. Si fos el cas, que els partits -suposadament- independentistes no guanyessin, els màxims responsables del fracàs serien els representants, no els representats.

I el missatge d’exigència cívica que donaria la ciutadania, esdevindria més proper, semblant a l’exigència de les democràcies consolidades europees, que a la indolència d’algunes democràcies massa novelles.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
02.09.2022  ·  11:33

El problema és que ara ja tenen el cap a les municipals i per esgarrapar vots son els primers a caure a la practica de desqualificacions desproporcionades dels nervis.

Trobo vergonyos

CARLES MILLAN
CARLES MILLAN
02.09.2022  ·  11:40

Magnífic i aclaridor article, Vicent, com és habitual.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
02.09.2022  ·  11:58

Podem anar criticant o destrossant Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i altres anys i anys… tot seguirà igual de desolador mentre una gran majoria no sigui conscient que ens volen exterminar com catalans.
Mentre una majoria no sigui conscient que som una nació ocupada per les lleis i per les armes fa tres-cents anys.

Fa segles que Castella/Espanya té entre cella i cella fer-nos desaparèixer. Fins ara no se’n ha sortit perquè sempre ens hem resistit a ser com ells amb la seva cultura colonial.
Però ara Espanya, amb la constitució del 78, ho té més fàcil que mai perquè tenen una coartada legal intel·ligentíssima.
El franquisme era brutal però va ser capaç de fer una llei constitucional capaç de fer-nos agenollar legalment com a poble dominat i espoliat.

Podem anar criticant polítics àvids de la seva poltrona: no ens en sortirem si no som capaços de fer veure als nostres conciutadans que som un poble ocupat. I ARA, OCUPAT LEGALMENT AMB UNA CONSTITUCIÓ FRANQUISTA capaç de transformar els polítics catalans en servidors al servei del poder del regne
borbònic-espanyol.

La nostra feina ha de ser fer pendre consciència de la situació d’oprobi i ultratge real a tots els ciutadans de la nostra nació catalana.

Només criticant polítics no ens en sortirem.

Alfred Mollá
Alfred Mollá
02.09.2022  ·  12:42

Nosaltres, els de casa, ja no els votarem pas mes, votar-los per que no guanyin els espanyols ens la bufa.

Francesc Fortian
Francesc Fortian
02.09.2022  ·  12:46

L’historia ens dona exemples de com de ràpid pot canviar un estatus que ha perdurat molt de temps. Ara toca decidir el poder local i son els partits establerts els que afilen per aconseguir una implantació més important. Ara tindre’m una oportunitat per debilitar-los si fossem capaços de presentar candidatures cíviques a cada Ajuntament.
La perdua important del poder local debilitaria molt la força del establi-gement actual i prepararia un retorn del poder a les bases del poble. Siguem clars, es el cos de funcionaris els que fan rotllar l’administració, no pas els carracs polítics que xupa’n dins.

Ricard Collado
Ricard Collado
02.09.2022  ·  13:03

Algú amb prous coneixements, hauria de quantificar els llocs de treball, empreses amigues… La política és la primera empresa de Catalunya, està en joc pagar la hipoteca i l’escola dels nens.
Qualsevol sector laboral pot ser recicable, però el de la política no. On vas després de 4 anys amb un bon sou? De què et recoloques? Pots anar al SOC, i dir de professió polític?

Josep Jallé
Josep Jallé
02.09.2022  ·  13:06

Al llibre de Clara Ponsatí, amb claredat i brevetat, explica que les llistes tancades als sistemes electorals son la base del control i la corrupció.
Queda clar, també per part meva.
Llavors tenim tres opcions mentre la pseudo democràcia segueixin sent la menjadora:
no anar a votar-los,
votar en blanc o
gargotejar per a fer vot nul.
Això mentre no fem possible una República, amb llistes electorals obertes: un candidat, un vot. Salut!.

Ricard Portabella
Ricard Portabella
02.09.2022  ·  13:54

Estaria molt bé disposar d’un vídeo de l’acte a l’Alguer.

Jordi Torres
Jordi Torres
02.09.2022  ·  15:32

Molt bona anàlisi de la trampa que és l’administració catalana, Vicent, aquesta immensa menjadora que la majoria dels nostres polítics cobegen.

Però encara hi ha més factors que reforcen la dependència de la pagueta. Per exemple: Que el 80% del finançament dels partits sigui d’origen públic i depengui enormement dels resultats electorals, o que les cúpules, tan jerarquitzades, on l’obediència prima per sobre de la capacitat, acabin actuant de selecció natural: Els individus més obedients, però sovint menys preparats, són els que fan carrera política. Això fa que molts càrrecs tinguin pànic a perdre la poltrona perquè no estan capacitats per a desenvolupar una carrera professional fora de la política o, si ho fan, la seva remuneració serà molt inferior a la que tenen com a polítics. Per això es venen l’ànima al primer que els hi promet una cadira.

Aquest monstre, com tu l’anomenes Vicent, explica el nerviosisme, d’acord, però no explica les decisions de fons que estan prenent alguns partits. Em centro ara en Esquerra, que és el cas més palmari que tenim d’hipocresia política. Va arribar al poder a còpia d’assegurar-nos el seu compromís insubornable amb la independència, ho va cridar durant anys i panys, i un cop assolit el poder està fent tot el possible per impedir-la o ajornar-la.

https://www.vilaweb.cat/noticia/4129174/20130626/junqueras-doneu-me-68-diputats-declaro-independencia-mateixa-tarda.html

Aquest gir no s’explica només per la menjadora, va més enllà. Per què Esquerra voldria autodestruir-se? És evident que després de tot el que ha fet no podran continuar fent-se dir independentistes, la traïció ideològica és tan flagrant que converteix el seu viatge en un de no-retorn. Tornant al teu argument, si tenim en compte que la seva prioritat és alimentar el seu propi monstre-menjadora, per força han de tenir pensada una estratègia de sortida amb possibilitats d’èxit fora de l’independentisme.

Potser soc malpensat, però té tot l’aspecte de pacte amb l’estat: Tu m’arrossegues els partits independentistes de bracet cap a l’infern de la submissió i de la vergonya nacionals, heu de perdre votants a cabassos, i jo t’asseguro que després et muntaré una reconversió exprés dins d’un altre espai ideològic, no-independentista tot i que ha de festejar amb l’independentisme (federalista, verd, feminista, republicà… poseu-hi la macedònia ideològica que vulgueu). Tindràs tot el suport de l’estat: els mitjans de comunicació, els jutges, els diners de l’IBEX, les clavegueres… Si cal els hi traurem draps bruts als teus competidors, que en tenim de tothom.

No seria el primer partit polític fabricat pel poder. Així Espanya es treu de sobre el problema de la independència per molts anys i Esquerra aconsegueix l’hegemonia que busca.

És només una hipòtesi, òbviament, però a mi em sembla plausible.

Pel que fa a Junts, cada cop li queda menys marge per divagar. A final de setembre haurà de decidir-se: O caixa o faixa. Si acompanya Esquerra en aquest descens a l’autonomisme lobotomitzat potser en traurà un rèdit immediat a les municipals, però haurà clavat la tapa del seu taüt polític.

Ana Maria Lera
Ana Maria Lera
02.09.2022  ·  17:47

Crec que molts estem d’acord amb el mateix, el propòsit inicial de lluitar per l’independència sembla o millor dit està aparcat, el mecanisme que s’utilitza a la politica catalana es el mateix que l’espanyol, per tant els vicis son els mateixos, crear i crear llocs per doder-hi ficar a qui els interessi. Tan i fa el poble, aquest ha d’acceptar el que els partits li diuen. Si volem ser un pais diferent i amb empenta s’ha de capgirar-ho tot. Es dificil, si i molt pels vicis ben arrelats pro aixó no vol dir impossible

Salvador Clemente
Salvador Clemente
02.09.2022  ·  17:49

El company Josep J. (13:06). Potser ja sap que el vot blanc, nul i abstenció alimenten al monstre.
Ja ho insinua, crec, la Carme T. (09:19)

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
02.09.2022  ·  18:49

Gràcies, Josep Maria Martín.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
02.09.2022  ·  21:07

ER, la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras, està alineada amb l’espanyolisme, li fa la feina bruta desprestigian o traient del mig aquells independentistes més coneguts i honestos.
Van insultar al MHP Carles Puigdemont (en ve al cap el fill de sa mare Rufian), i ara aparten Laura Borràs mentint sobre el suposat delicte (Marta Vilalta, pren nota, ni la fiscalia espanyolista l’acusa de corrupció) i passant-se pel folre la presumpció d’innocència que fins i tot exigeix la ONU.

CUP, la CUP de la suposada exiliada Anna Gabriel, agenollada davant el NO-jutge Llarena, la CUP de la “pura i honesta” Reguant, també rs passa pel l’entrecuix la presumpció d’innocència i dona suport al lawfare espanyolista.

Vist això, als votants independentistes honestos (no venuts a la menjadora, car ja no serien independentistes), els hi demanaria que tant ER com la CUP la esborrin del seu cap. Jo ho vaig fer amb ER a partir del desembre de 2017.

Votar cal votar sempre, no podem deixar l’espai als enemics de Catalunya. Per això cal fugir d’aquests apòstols que demanen vot nul o en blanc, treballen pel naZionalisme espanyol.

El millor seria si la ANC crea una Agrupació Electoral transversal (ni esquerres ni dtetes. només independentisme), en la qual hem se concentrar el vot.
Si no JxCat, vist lo vist fins ara, seria preferible molt abans que ER o CUP.
O votar massivament un partit independentista ara petit que ens mereixi confiança perquè l’avalin gent creïble com per exemple la Clara Ponsati o en Josep Costa.

.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
02.09.2022  ·  23:00

Els qui ho poden engirgolar hab de començar a bastir alternatives electorals municipals que (absorbent o confrontant, segons els llocs i els taranna de cada agrupació) puguin plantar cara a les candidatures suposadament indepes que ja han demostrat que és molt de”suposar”?
Si el sector octubrista de Junts no guanya el torçabraços intern (i sembla que no l’està guanyant) seria suïcida no generar alternatives, però fins i tot si el guanyava no aniria malament perque “gat escaldat aigua freda tem” i són molts els indepèndentistes que no s’en fiarien, fins i tot molts no acaben de tenir confiança ni en aquells de qui no l’han perduda tota i, a més , hi ha qui no convé que s’hi presenti. Les candidatures s’haurien de bastir procurant integrar tothom que no haja fet figa, però fugint de qualsevol control de partit …I l’esforç serviria de preparatori per l’alternativa “unitària” de país, per a tothom qui hi vulgui esser renegant abans de “controls” i de quotes de partit. … Primàries, Repressaliats, dissidents d’ERC, octubristes de Junts, “fetiguanyats” de les CUP, referendumistes, etc.
Crec que na Clara Ponsatí, en Ramon Cotarelo, en Toni Castellà, en Lluís Llach, en Josep Costa, n’Elisenda Paluzie, etc.,s’hi podrien posar d’acord (na Laura Borràs, segons si guanya o perd el torçabracos, hauria de romandre dins Junts o sortir-ne). Em direu que això és manar feines als altres o que de segons quin dels que jo he anomenat no vos en fiau, o que hi manca gent que hi hauríeu posat, etc., i tendreu raó, pero els qui no tenim gaire capacitat de convocatòria poca cosa més podem fer si no és oferir feina voluntària per a quan ells s’hi decideixin. Salut

Moises Celades
Moises Celades
02.09.2022  ·  23:25

El parlament de Catalunya va proclamar l,independència el 27/10/2017. Des de llavors jo no voto en eleccions espanyoles, no segueixo cap directriu de cap altre país que no sigui el meu (i del meu tampoc), tota la meva actitud, el meu discurs , el meu dia a dia, les meves eleccions i tarannà és el de una persona que té un país i no està supeditat a cap altre. Des de llavors no faig servir la estel.lada, només la bandera del meu país. Per a mi Espanya només existeix tant com Itàlia o Rumanía. No se perquè la gent no ha fet el mateix, lo que van dir posteriorment parlaments o institucions o jutjats o reís d,altres països sobre lo que el parlament del meu país va decidir no va tenir cap importància per a mi.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes