El cap de setmana passat tretze joves van ser morts i set ferits al bosc protegit de Bayotte, prop de Ziguinchor, la capital de la Casamance, al sud del Senegal. És l’incident violent més greu que hi ha hagut durant aquests darrers anys de calma, després d’uns quants alto-el-focs i enmig del lent procés de pau entre el Moviment de les Forces Democràtiques de Casamance (MFDC), independentista –dividit en quatre o cinc faccions–, i el govern del Senegal.

La primera versió oficial de l’exèrcit senegalès deia que els joves tallaven llenya quan van ser assaltats per uns quinze homes armats que van obrir foc. Des de llavors, moltes veus han anat perfilant els fets: els joves no tallaven llenya, sinó que tallaven il·lícitament arbres de tec, fusta molt valuosa. Encara és aviat per a saber exactament què va passar. Hi ha una investigació oficial en curs i un cúmul de moltes il·legalitats comeses de fa temps per diversos actors.

El fet que el bosc sigui protegit, la tala il·legal i que Bayotte sigui un amagatall dels campaments guerrillers independentistes fa que l’explicació de la tragèdia, ara per ara, sigui força complexa. La tala il·legal indiscriminada posa al descobert les bases de la guerrilla i, a més a més, demostra l’existència d’un negoci corrupte que podria ser permès i alimentat per alguns sectors de les autoritats administratives de Ziguinchor: autoritats judicials, l’exèrcit, la gendarmeria i els guardes forestals.

Casamance vivia de feia anys una situació de calma, no de pau, una mena de compàs d’espera després de la guerra que hi va començar fa trenta-cinc anys, com vam explicar fa uns mesos en aquesta sèrie.

Darrere la calma aparent, que havia facilitat la lenta recuperació de les inversions estrangeres i el turisme, s’oculta una situació difícil. Hi ha una economia criminal lligada al conflicte amb negocis mafiosos, intimidació i violència contra la població, tant per part de l’exèrcit com de certs sectors de la guerrilla. Sectors corruptes dels governants i les forces armades encobreixen i participen activament en la degradació de l’economia, el medi i la convivència social al país.

Aquests dies a Casamance hi ha por que el conflicte armat torni a revifar violentament. La matança ha fet saltar totes les alarmes entre la població i el moviment independentista, car la reacció de l’exèrcit ha estat immediata: ha enviat importants dotacions d’efectius militars a la zona amb el propòsit de capturar els responsables. El president senegalès, Macky Sall, ha reunit el Consell de Seguretat i ha enviat una delegació ministerial a Ziguinchor.

L’MFDC ha condemnat l’acte, ha expressat el condol a les famílies i ha suggerit que s’investiguessin les autoritats administratives de Ziguinchor, perquè, segons ells, l’enfrontament ha estat un xoc entre bandes rivals dedicades a l’explotació clandestina del bosc sota l’empara de l’administració. A més a més, segons l’MFDC, dilluns passat l’exèrcit va disparar obusos en direcció a l’interior del bosc, on hi ha una de les bases d’Attika, les forces guerrilleres combatents de l’MFDC. Hi ha moviments de tropes visibles a la zona. La por s’ha estès entre la població, ja molt castigada per tants anys de conflicte, una població que aquests darrers cinc anys havia anat recuperant l’esperança, a poc a poc.

En un comunicat titulat ‘Cap a la fi definitiva de la calma, decidida unilateralment per Macky Sall’, l’MFDC, per mitjà de la cèl·lula de comunicació del maquis, ha declarat:

«Després del bombardament, Macky Sall tria la batalla a camp obert. Els combatents de l’MFDC estan preparats i esperen dempeus al camp de batalla les tropes de l’invasor senegalès. Si el Senegal vol la guerra, que ho digui en veu alta. Que no usi l’excusa que assetgen ‘bandits’ per intentar sorprendre els combatents. Per capturar ‘bandits’ no cal l’ús d’armes pesants i reforços de combois en homes, armes i municions.»

El Moviment informa de la psicosi de pànic que rebrota als barris de Ziguinchor i molts pobles de la zona, on, segons que afirmen, la gent ja es torna a preparar per anar-se’n a l’exili. L’MFDC recomana a la gent que es refugiï a les cases i prescindeix de tota activitat inútil des del dimarts 9 a les 21.00. Són dies de gran tensió a Casamance.

Entre la població, algunes veus s’alcen per acusar el president senegalès Macky Sall de ser el responsable final de la matança de Bayotte. Recorden que Macky Sall, l’any 2016, va fer una conferència sobre la implicació de les forces armades en la defensa del medi i es mostrà alarmat dels mals causats a la natura, sobretot, pel ‘desastre de la desforestació’, i va anunciar literalment ‘tolerància zero contra el tràfic il·lícit de fusta en tot el territori nacional’. Si això havia de ser així, com és que ha continuat la tala de tones de tec al bosc de Bayotte, de dia i de nit?, demanen alguns. Sense el vist-i-plau del governador, el prefecte i el comandant de Ziguinchor, nomenats per Sall, hauria estat impossible. A més, tothom sap, diuen, que hi ha dues serradores clandestines a centenars de metres de la caserna militar de Ziguinchor i la gendarmeria.

El laberint de la tala il·legal de tec al bosc de Bayotte
Després de molts anys d’explotació forestal il·legal i intensiva, els boscs de tec de Casamance han disminuït considerablement. En moltes àrees els arbres ja s’han exhaurit i als boscs de Toubacouta, prop de Bayot-Est, de les 960 hectàrees originals només en queden la meitat.

Gran part de la destrucció dels boscs s’ha fet els darrers trenta-cinc anys, des que va esclatar el conflicte, i segons les èpoques ha implicat molts actors, sovint antagònics.

La gent va marxar de la zona arran dels combats dels anys noranta entre l’exèrcit senegalès i el maquis independentista. Aleshores l’exèrcit es va instal·lar i hi va promoure l’explotació forestal de tec. Els soldats van trobar en la fusta un mitjà d’enriquiment. Permetien que la gent tallés els arbres a condició que ells fossin els beneficiaris de la venda. S’aprofitaven de la fusta, de la pobresa de la població i dels camions de l’exèrcit per al transport dels troncs. Molts oficials es van enriquir. Anys més tard, però, per tal de millorar la imatge de l’exèrcit i seduir els ajuts internacionals per la lluita contra l’MFDC, el negoci il·legal es va aturar, aparentment.

El negoci va quedar en mans de la població que comerciava amb empresaris d’uns altres pobles, que, en veient els beneficis del negoci, s’hi van traslladar, fins i tot d’indrets força llunyans, per invertir en el tràfic. És així que el bosc va esdevenir un nucli d’activitats integrat per vilatans, llenyataires, transportistes, comerciants, serradores, i també militars i agents de la direcció de Protecció Forestal que els sortia més rendible de participar-hi que no d’oposar-s’hi. També cal dir que Bayotte, com que és un dels darrers indrets on queda molta tec, ha esdevingut un pol d’atracció de gent vinguda d’arreu.

Per afegir-hi més complexitat, s’hi han creat comitès populars per actuar contra l’explotació clandestina que, sovint, gaudeixen de protecció militar. Tot i això, la nebulosa entorn del negoci il·legal és molt tèrbola: sembla que hi podria haver interessos ocults i gent corrupta o dubtosa en tots els estaments oficials que hi participen, tant en el manteniment de la llei com en el negoci fraudulent.

Fins ara, ja hi havia hagut enfrontaments entre gent implicada en el negoci, de municipis i activitats diferents, alguns sota protecció oficial encoberta. La corrupció enterboleix i complica el panorama. De fons, per als homes de l’MFDC que volen preservar el bosc, la natura de la Casamance és el seu amagatall: com més es tala, més vulnerables i visibles són. És un entrellat laberíntic. Es fa molt difícil, ara per ara, de saber què hi passa de debò.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb