El judici a Francesc Homs al Tribunal Suprem espanyol va quedar vist per a sentència ahir després de tres jornades intenses. Set magistrats de la sala penal del Suprem, presidits per Manuel Marchena Gómez, tenen ara la responsabilitat de redactar una sentència que pot marcar l’estratègia de repressió jurídica de l’anhel sobiranista del poble de Catalunya. El tribunal haurà de valorar els arguments del fiscal Javier Moreno Verdejo, que demana nou anys d’inhabilitació per a Homs pels delictes de desobediència i prevaricació en l’execució del 9-N, i contraposar-los als de la defensa, que en demana l’absolució.

L’objecte del judici
Com ja va passar en el judici del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, acusació i defensa han pugnat per situar al centre del judici allò que consideren que és la matèria sobre què ha de deliberar el tribunal. Si, per una banda, el fiscal demana que s’analitzi si Homs va fer cas de la providència del Tribunal Constitucional del 4 de novembre que ordenava de suspendre qualsevol acte preparatori de la consulta del 9-N, per una altra, la defensa demana que es valori que la Generalitat no va rebre cap resposta al recurs d’aclariment que va presentar per saber l’abast de la suspensió amb més precisió. D’una manera o d’una altra, Homs s’ha plantat en aquest judici admetent d’entrada totes les actuacions que li imputa el fiscal: ‘I encara més coses, vaig fer’, ha repetit.

Per tant, si fa cas de la petició de la defensa, el tribunal haurà de valorar si les condicions amb què es va emetre la providència del TC situaven Homs i el govern en una posició d’indefensió legal, com ha al·legat Eva Labarta, advocada defensora. El fet que el govern espanyol utilitzés la via de l’article 161 –que obliga el TC a suspendre cautelarment el fet impugnat– ha estat denunciat per Labarta com un abús de poder i un ús inadequat de la llei.

Les raons de la defensa
La defensa d’Homs ha fet notar al tribunal que, en la providència dictada el 4 de novembre, el TC no hi va incloure la petició explícita que havia fet el govern espanyol en el seu recurs: que advertís el president de la Generalitat del risc d’incórrer en un delicte de desobediència si no complia l’ordre de suspensió. Aquest advertiment explícit i directe és una de les condicions que posa el codi penal perquè la desatenció de la providència es pugui tipificar com un delicte de desobediència. Segons Labarta, d’aquella manera el TC evitava que es pogués obrir la via penal, encara que finalment s’hagi fet igualment –sense fonament– per raons polítiques.

Els arguments de l’acusació
Per la seva banda, el fiscal ha provat de demostrar que després del 4 de novembre el govern havia continuat preparant la consulta, a desgrat de la instrucció del TC. Ho ha provat amb els interrogatoris als testimonis de les empreses proveïdores de serveis i en el seu informe de conclusions final. El fet cert és que el fiscal ha topat amb les explicacions dels testimonis que reforçaven la versió dels fets de la defensa. L’únic punt que afavoreix la versió de l’acusació és la carta enviada per T-Systems a la Generalitat demanant si calia aturar la preparació de l’últim mòdul informàtic que havia de permetre el recompte centralitzat dels resultats del procés participatiu. Aquesta aplicació no es va lliurar fins el 7 de novembre, tres dies després de la prohibició del TC. Homs va respondre aquella carta per mitjà del Centre de Telecomunicacions de Catalunya (CTTI), dient que aquella tasca no resultava afectada per la providència del TC segons els serveis jurídics de Presidència.

La teoria de la comissió per omissió
Més enllà d’això, el fiscal no ha pogut demostrar gaires fets més que puguin servir per a condemnar Homs, llevat que s’accepti la teoria de la comissió de desobediència per omissió. De fet, Moreno Verdejo s’ha entretingut en les seves conclusions a recordar la jurisprudència del Suprem en sentències basades en aquesta teoria. És a dir, desobediència per no haver fet res. En aquest cas, la teoria s’aplicaria de la manera següent: el TC va dictar que s’havia de suspendre la consulta del 9-N; com que el govern no va anunciar que se suspenia la consulta i no va ordenar d’eliminar la web, aturar la distribució d’urnes, paperetes, ordinadors als punts de votació, etc., el govern va cometre el delicte per omissió. Això voldria dir que el fet d’haver deixat tota l’execució final als voluntaris no serviria d’excusa als membres del govern encausats per desobediència.

Vint-i-un testimoni i dos guàrdies civils
Per a demostrar les seves teories, l’acusació i la defensa han fet desfilar vint-i-un testimoni els dos primers dies de judici i els dos agents de la Guàrdia Civil que van elaborar l’informe pericial del material informàtic utilitzat per a la consulta el tercer i últim dia. El judici va quedar vist per a sentència ahir després d’un al·legat final de Francesc Homs amb un gest de dignitat davant els set magistrats que el jutgen. Homs va deixar clar que no s’amagava de res. Que acceptava tots els fets que li imputa el fiscal. Que encara en va fer més que no s’han dit. Però que es considerava innocent dels delictes que li atribuïen en el judici. I va dir que, fos quina fos la sentència, no canviaria la seva convicció i la seva determinació a favor de l’exercici del dret de decidir del poble de Catalunya. A més, va deixar clar que Catalunya havia decidit de fer un referèndum enguany i que es faria tant si agradava com si no: ‘Aquesta és la nostra determinació.’

Vegeu ací el tros final de l’al·legat d’Homs:

La sentència
Ara el tribunal ha de resoldre una sentència complicada, de fort contingut polític i amb repercussions evidents. Homs ho va dir en l’al·legat final: les conseqüències no es derivaran de la seva situació futura (si és inhabilitat o no), sinó de la reacció que provocarà en la ciutadania catalana una condemna per haver posat les urnes. Caldrà veure ara quin serà l’ordre de les sentències. Els experts diuen que el TSJC esperarà a dictar les seves fins que no s’hagi emès la del Suprem, que és un òrgan jeràrquicament superior, que no voldrà contradir. Sigui com sigui, Homs ja no podrà presentar cap recurs a cap instància superior, llevat d’un recurs d’empara al TC que, segurament, no serà admès a tràmit. Mentrestant, si la sentència és condemnatòria, la inhabilitació serà vàlida i haurà d’abandonar el congrés espanyol. Aleshores la defensa d’Homs podrà portar el cas al Tribunal Europeu d’Estrasburg.


Ací podeu consultar totes les cròniques detallades del judici contra Homs:

Homs desafia el tribunal: ‘Aquest any es farà el referèndum; és la nostra determinació’ (dimecres a migdia)

La defensa d’Homs denuncia que s’està fent un judici polític (dimecres a migdia)

El fiscal manté la petició de 9 anys d’inhabilitació per Homs: ‘El govern de Catalunya va desafiar la legalitat’ (dimecres a migdia)

La defensa d’Homs desmunta les proves pericials informàtiques de la Guàrdia Civil (dimecres al matí)

L’agilitat i la fredor marquen el judici a Homs, que avui s’acaba (dimecres a la matinada)

Xoc dialèctic de Viver Pi-Sunyer i Lamarca amb el fiscal i el tribunal del Suprem (dimarts a la tarda)

Artur Mas al Suprem: ‘En democràcia, el vot de la gent és el primer; almenys per mi’ (dimarts a la tarda)

El fiscal aconsegueix suscitar dubtes sobre l’ús del padró pel 9-N (dimarts al matí)

El fiscal topa amb els primers testimonis en el judici contra Homs (dilluns a la tarda)

Homs planta cara al fiscal del Suprem: ‘Assumeixo tots els fets que m’imputa i més’ (dilluns a migdia)

Matí de contrasts dins i fora del Tribunal Suprem (dilluns a primera hora)

Amb tren cap al Suprem per a un judici d’estat (espanyol) (diumenge al vespre)

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb