Carles Viver i Pi-Sunyer declara al Tribunal Suprem.

Després de la declaració d’Artur Mas, al judici contra Francesc Homs al Tribunal Suprem s’han escoltat els altres testimonis cridats per la defensa. El primer ha estat Miquel Buch, president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), que ha explicat que el procés havia tingut la participació també de centenars d’ajuntaments i que responia a un clam de la ciutadania, com s’havia demostrat amb la gran participació que hi va haver. Buch ha deixat clar que no havien rebut instruccions del govern de la Generalitat i que els ajuntaments que van participar-hi ho havien fet fer perquè ho havien volgut.

Els dubtes de la providència del TC, segons Viver Pi-Sunyer
A continuació, ha estat el torn de Carles Viver Pi-Sunyer, que fou president del Consell Assessor per a la Transició Nacional. L’advocada li ha demanat si havia estat membre del Tribunal Constitucional espanyol. Viver ho ha confirmat. Va ser magistrat del TC entre el 1992 i el 2001 i en va ser vice-president entre el 1998 i el 2001. El jurista que va assessorar el govern en tot el procés del 9-N ha explicat que havia fet en tot moment un assessorament des de la independència de pensament. Ha dit que la providència del TC no deixava clar quines activitats s’havien de suspendre i, per això, va aconsellar al govern que presentés un recurs d’aclariment. Viver ha explicat que no sabien si la Generalitat podia mobilitzar els Mossos d’Esquadra el dia de la votació, si podia informar la ciutadania, si calia liquidar els contractes, si calia eliminar la pàgina web, etc.

També ha dit que la confusió sobre les indicacions genèriques del TC era molt gran i que calia demanar un aclariment abans de prendre decisions. I ell ho va recomanar. Segons Viver, en una reunió informal amb Homs i més assessors, tothom va coincidir en aquesta necessitat d’aclariment. Viver també ha volgut recordar que la providència del TC no recollia la petició expressa del govern espanyol d’incloure-hi un advertiment explícit al president de la Generalitat. També ha recordat la inactivitat de la fiscalia després de la providència del TC, que no va fer res per evitar la consulta del dia 9.

El xoc de Viver i el fiscal
El fiscal ha demanat a Viver quan va ser aquesta reunió amb Homs. ‘Recordo vagament que devia ser el mateix 4 de novembre quan es va publicar la providència’, ha dit Homs, que no ha pogut recordar el nom dels qui havien participat en aquella trobada. ‘De fet, no era cap reunió: entràvem i sortíem…’, ha dit Viver. I ha afegit que el recurs d’aclariment presentat demostrava la voluntat de complir la providència del TC. El fiscal Moreno Verdejo ha demanat a Viver quina diferència hi havia entre la providència de final de setembre i la del 4 de novembre. Viver ha dit que havia canviat el context i la naturalesa d’allò que s’havia de suspendre. Per Viver, no era la mateixa situació perquè al novembre hi havia dubtes sobre quines actuacions podia fer la Generalitat. El fiscal ha insistit unes quantes vegades sobre aquesta qüestió i Viver ha insistit en la resposta.

Josep Martí Blanch, secretari de Comunicació del govern durant el 9-N.

El conflicte arran de la negativa de tres mitjans audiovisuals
El testimoni següent ha estat Josep Martí Blanch, que era secretari de Comunicació del govern en el període del 9-N. En resposta a l’advocada d’Homs, Martí ha explicat el conflicte que hi va haver amb alguns mitjans audiovisuals que es van negar a emetre la campanya institucional del 9-N de manera gratuïta. Segons la llei de l’audiovisual de Catalunya, els mitjans amb llicències al país tenen l’obligació d’emetre aquestes campanyes quan el govern les considera d’interès general. La majoria de mitjans van complir les instruccions del govern, però alguns s’hi van negar. Martí ho va posar en coneixement de l’òrgan corresponent, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Però ha dit que no sap com va acabar la qüestió perquè no era ja la seva competència.

Martí també ha parlat de l’organització de la conferència de premsa del 9 de novembre al vespre. Ha dit que tenia l’obligació d’informar i permetre als periodistes que poguessin fer la seva feina d’una manera digna. L’ex-secretari de Comunicació ha explicat que la vice-presidenta Joana Ortega i el president Mas van comparèixer en aquella conferència de premsa. Martí ha recordat que el govern espanyol, concretament el ministre de Justícia, també va fer una conferència de premsa ‘amb un micròfon aguantat amb un cel·lo’. ‘En aquest sentit, tots dos governs van comparèixer: van empatar a 1’, ha dit Martí.

El fiscal ha volgut indagar sobre la qüestió del conflicte amb els tres mitjans audiovisuals que havien incomplert la llei per haver-ne negat a emetre la campanya institucional. Martí ha dit que tan sols va posar en coneixement del CAC els fets. I ha insistit a dir que no li interessava què havia resolt el CAC. El fiscal hi ha insistit, perquè va passar a mitjan novembre, quan ja s’havia emès la providència del TC.

Albert Lamarca, president de la Comissió Jurídica Assessora del govern.

Lamarca topa amb el president del tribunal
Finalment, l’últim testimoni del judici ha esta Albert Lamarca, president de la Comissió Jurídica Assessora del govern. En resposta a l’advocada d’Homs, ha explicat la seva llarga trajectòria acadèmica en l’àmbit del dret. Ha insistit unes quantes vegades en l’interès ‘sorprenent’ que tenia Homs per a debatre i tenir informació sobre aspectes acadèmics del dret. Va ser Homs qui el va nomenar president de la Comissió Jurídica Assessora. Ha recordat que parlaven molt amb Homs sobre dret comparat. Van parlar sobre la llei de transparència i les opcions que dóna de fer consultes als ciutadans. ‘Els juristes interessats de Catalunya vam fer un màster el 2014 sobre referèndums, consultes i processos participatius’, ha dit Lamarca.

Lamarca ha explicat que el govern de la Generalitat no volia fer cap referèndum, però que l’estat espanyol insistia que s’havia convocat un referèndum i que era il·legal. Ha començat una dissertació sobre les diferències legals dels referèndums, les consultes i els processos participatius, però el president del tribunal l’ha interromput per demanar a l’advocada d’Homs que se centrés en els fets que es jutjaven. Eva Labarta ho ha provat, però Lamarca insistia en les dissertacions i el president del tribunal Manuel Marchena Gómez ha tornat a intervenir: ‘Sembla que vostè vol fer una classe magistral a aquest tribunal i no li correspon. El tribunal sap perfectament tot això que explica.’

Labarta ha demanat a Lamarca que fes cas del president del tribunal i respongués sobre els fets. Lamarca ha explicat que va recomanar a Homs de presentar un recurs d’aclariment perquè, segons ell, no quedaven clars els termes de la suspensió. I també ha dit que havia aconsellat a Homs que tingués confiança en la justícia i els tribunals. Ell confiava que si el TC s’havia reunit d’urgència un dilluns al vespre a instàncies del govern espanyol també es reuniria d’urgència a instància del govern de la Generalitat. El fiscal ha demanat a Lamarca si va considerar que el recurs d’aclariment presentat per la Generalitat tenia caràcter interruptor de la providència del TC. Lamarca ha dit que era evident que no. Amb això, el fiscal ha decidit que no calien més preguntes.

Amb Lamarca, s’acaben els testimonis del judici contra Homs. Demà serà el torn dels dos agents de la Guàrdia Civil que van redactar l’informe pericial informàtic. Ja van comparèixer al judici del TSJC i van aportar més confusió que no claredat. Quan hagin testificat aquests dos agents, serà el moment de les conclusions finals de la fiscalia i la defensa i l’al·legat final de l’acusat, Francesc Homs. El judici restarà vist per a sentència a la tarda.


Les cròniques del judici contra Homs:

Xoc de juristes: Viver Pi-Sunyer i Lamarca davant el fiscal i el tribunal del Suprem (dimarts a la tarda)

Artur Mas al Suprem: ‘En democràcia, el vot de la gent passa davant de tot; almenys per mi’ (dimarts a la tarda)

El fiscal aconsegueix suscitar dubtes sobre l’ús del padró pel 9-N (dimarts al matí)

El fiscal topa amb els primers testimonis en el judici contra Homs (dilluns a la tarda)

Homs planta cara al fiscal del Suprem: ‘Assumeixo tots els fets que m’imputa i més’ (dilluns a migdia)

Matí de contrasts dins i fora del Tribunal Suprem (dilluns a primera hora)

Amb tren cap al Suprem per a un judici d’estat (espanyol) (diumenge al vespre)

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]