El fiscal Jaime Moreno en el judici a Francesc Homs al Tribunal Suprem.

El judici contra Francesc Homs al Tribunal Suprem espanyol ha continuat aquesta tarda amb la declaració dels testimonis proposats per la fiscalia. Després de la declaració de l’acusat aquest matí, el fiscal ha mirat de demostrar que quan el TC ja havia emès la providència del 4 de novembre es van continuar les tasques preparatòries del procés participatiu. Malgrat alguna excepció, els testimonis han posat en dubte aquest relat del fiscal i han explicat què havia passat exactament entre el 4 i el 9 de novembre del 2014.

La relació entre T-Systems i el CTTI
Bernat Rigau Rigau, gestor de serveis dels contractes amb la Generalitat de T-Systems, ha estat el primer testimoni. Rigau, responent les qüestions del fiscal Javier Moreno Verdejo, ha confirmat els encàrrecs que van ser contractats durant el procés participatiu. El fiscal ha demanat especialment sobre el suport que s’havia d’oferir fora d’horari laboral, el cap de setmana de la consulta. Rigau ha explicat que s’havia ofert el tracte habitual per als clients o contractes importants: un servei de suport de 24 hores.

El fiscal també ha volgut demanar-li com s’havia assabentat de la suspensió ordenada pel TC i quina reacció havia tingut. Rigau ha explicat que ells no sabien si allò que havien sentit als mitjans de comunicació sobre la suspensió afectava els seus serveis. I van decidir de demanar-ho a la Generalitat, amb una carta al Centre de Telecomunicacions de Catalunya (CTTI), empresa pública que els havia contractats.

Bernat Rigau, responsable dels serveis a la Generalitat de T-Systems.

Els serveis pendents el 4 de novembre
Entre les feines pendents d’acabar el dia 4 de novembre, hi havia l’aplicació que havia de servir per a acumular els resultats de les meses de votació al centre de recollida de dades. Va ser lliurada el dia 7 de novembre. Així va quedar explicitat en la carta que T-Systems va enviar al CTTI. El fiscal s’ha entretingut una estona en aquest joc de dates de lliurament i validació de les aplicacions per mirar de demostrar que, un vegada emesa la providència del TC, s’havia continuat treballant. Rigau ha dit que si els haguessin ordenat de parar no haurien pogut acabar el mòdul d’agregació de dades, però que tot allò que permetia el procés de votació a les meses ja s’havia fet i lliurat.

Moreno Verdejo també ha demanat pels voluntaris de T-Systems que van participar en el 9-N. Rigau ha dit que no tenia coneixement ni responsabilitat de cap voluntari de l’empresa i que ell tan sols va facturar la feina feta pels treballadors no voluntaris.

A continuació, l’advocada d’Homs, Eva Labarta, ha demanat a Rigau si després del 4 de novembre havien rebut cap encàrrec de la Generalitat. Rigau ha dit que no n’havien rebut cap. Tot s’havia encarregat molt abans, a final de setembre i durant l’octubre. Labarta ha volgut demostrar amb les respostes de Rigau que l’única conseqüència que hauria tingut el fet de no acabar l’última aplicació hauria estat un alentiment del recompte dels resultats globals.

La reunió i la decisió de continuar a T-Systems
El testimoni següent ha estat José Manuel Descó, director general de T-Systems. El fiscal li ha demanat si havia participat en la reunió per a decidir què s’havia de fer arran de les informacions dels mitjans de comunicació sobre la providència del TC. Descó ha explicat que va participar-hi i que va signar la carta que es va enviar al CTTI i que havien preparat els serveis jurídics de l’empresa. ‘Vam enviar la carta perquè la nostra obligació és complir els contractes amb l’administració i també complir la llei’, ha dit Descó. El director general de T-Systems ha explicat que van rebre resposta de la Generalitat dient que els seus serveis no resultaven afectats per la providència del TC i per això van continuar treballant. La defensa ha declinat de fer preguntes a Descó.

En el torn de Josefa Martín Bazoco, màxima responsable del servei jurídic de T-Systems, ha confirmat la reunió que van fer amb Descó i Rigau sobre la providència del TC. Martín ha explicat que no restava clar si els serveis pendents resultaven afectats per la providència del TC. Segons Martín, van seguir les instruccions de la Generalitat, que era el seu client.

Jordi Escalé, director gerent del CTTI durant la consulta del 9-N.

El CTTI, l’eliminació de la web i el calendari dels encàrrecs
El fiscal ha cridat també Jordi Escalé, director gerent del CTTI el 9-N, per demanar-li quins encàrrecs s’havien d’acabar i lliurar després del 4 de novembre. Escalé ha confirmat les explicacions prèvies dels testimonis dient que tan sols restava rebre l’aplicació de recollida de resultats. També ha explicat que s’havia fet un reforç de guàrdia d’aquell cap de setmana com es feia sempre que hi havia jornades especials.

Així mateix, Escalé ha explicat què havia fet amb la carta que havia rebut de T-Systems. La va traslladar a Felip Puig, que era el conseller responsable del CTTI, i Puig va respondre amb una carta de Presidència. A partir de la carta rebuda de Presidència amb una consulta als serveis jurídics, Escalé ha explicat que va poder aclarir a T-Systems que podien continuar la feina i acabar-la.

Amb Escalé, el fiscal també ha mirat de demostrar que es van fer instal·lacions informàtiques i es van lliurar aplicacions després de la providència del TC. Però Escalé ha deixat clar que les coses fonamentals ja s’havien fet abans del 4 de novembre. Tan sols el repartiment dels ordinadors que s’havien de fer servir als punts de votació es va fer majoritàriament el 7 i 8 de novembre (divendres al vespre i dissabte), perquè s’havia ordenat que es fes fora dels horaris escolars.

‘Algú de la Generalitat va ordenar al CTTI de tancar o eliminar la web del procés participatiu?’, demana el fiscal. Escalé ha dit que van rebre instruccions de no actualitzar ni entrar dades noves a la web. El màxim responsable del CTTI ha explicat que van recomanar de no eliminar la web per qüestions tècniques i de seguretat. ‘S’hauria pogut tancar?’ demana el fiscal. ‘Sí –ha dit Escalé–, s’hi hauria tardat un màxim de 48 hores.’

Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació durant el 9-N.

Felip Puig es va limitar a seguir les instruccions com a membre govern
Finalment, arriba el testimoni més esperat de la tarda: Felip Puig, l’ex-conseller d’Empresa i Ocupació durant el 9-N. Puig era president del consell d’administració del CTTI com a conseller del govern. El fiscal li ha demanat per la carta que van rebre de T-Systems. Puig ha explicat que els membres del govern tenien instruccions de consultar al conseller de Presidència, responsable dels serveis jurídics centrals de la Generalitat. També ha explicat que no va fer cap consulta jurídica, sinó que es va limitar a seguir les instruccions que tenia com a membre del govern. Amb tot, Puig ha deixat clar que el seu criteri hauria estat exactament el mateix que el del conseller Homs.

El focus a la conferència de premsa
A continuació, ha passat per l’audiència pública el conseller delegat de l’empresa Focus, Daniel Ramón Martínez, que es va encarregar de muntar l’espai de la conferència de premsa del 9-N. Martínez ha explicat que van rebre l’encàrrec d’organitzar la conferència de premsa des de Presidència per via telefònica. El fiscal ha demanat per què havia signat el contracte amb la Fira de Barcelona –on es va fer la conferència de premsa– el dia 7 de novembre amb data al document del dia 3 de novembre. Martínez ha explicat que la data de l’encàrrec correspon a l’inici de les tasques encarregades, com fan habitualment. En resposta a l’advocada defensora, Martínez ha dit que el dia 3 de novembre ja s’havien acordat tots els detalls de l’encàrrec.

El següent testimoni de la tarda cridat per la fiscalia i per la defensa és Joan Còdol, també de l’empresa Focus, de la qual és director general d’esdeveniments. L’encàrrec d’organitzar la conferència de premsa del 9 de novembre va ser rebut uns quinze dies abans de la consulta. Còdol ha explicat que el dia 3 de novembre ja s’havia pactat tot amb el govern i amb la Fira de Barcelona.

La data del contracte
L’últim testimoni és el d’Isabel Vidal, que inicialment era previst que declarés a la sessió de demà al matí. Vidal era la responsable de la direcció general d’operacions de l’empresa Focus. Ha explicat el procediment administratiu i de control pressupostari de la contractació de l’organització de la conferència de premsa. També ha aclarit els dubtes sobre la signatura del contracte el dia 7 amb data del dia 3 de novembre. El fiscal considera que es tractava d’una argúcia per esquivar la suspensió, però els responsables de l’empresa diuen que és la pràctica habitual d’aquesta mena de feines. Vidal també ha explicat que és totalment normal que el document del contracte tingués la rúbrica ‘document confidencial’.

El fiscal ha cercat les contradiccions en les declaracions dels testimonis per demostrar que s’havia continuat actuant després de la providència del TC. Ho ha fet en relació amb els encàrrecs informàtics, les feines acomplertes pel CTTI durant el cap de setmana del 9 de novembre i la conferència de premsa davant de centenars de periodistes a la Fira de Barcelona. Amb les seves explicacions, els testimonis han dificultat aquesta línia argumental del fiscal, llevat del cas de l’aplicació de l’empresa T-Systems que va servir per a fer la recollida dels resultats del procés participatiu. Demà el matí declararan els testimonis cridats per la fiscalia i a la tarda els que ha convocat la defensa, entre els quals Artur Mas i Carles Viver i Pi-Sunyer.


Les cròniques del judici contra Homs:

Artur Mas al Suprem: ‘En democràcia, el vot de la gent és el primer; almenys per mi’ (dimarts a la tarda)

El fiscal aconsegueix suscitar dubtes sobre l’ús del padró pel 9-N (dimarts al matí)

El fiscal topa amb els primers testimonis en el judici contra Homs (dilluns a la tarda)

Homs planta cara al fiscal del Suprem: ‘Assumeixo tots els fets que m’imputa i més’ (dilluns a migdia)

Matí de contrasts dins i fora del Tribunal Suprem (dilluns a primera hora)

Amb tren cap al Suprem per a un judici d’estat (espanyol) (diumenge al vespre)

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]