14.04.2026 - 12:16
|
Actualització: 14.04.2026 - 12:48
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha advertit l’estat espanyol que la figura dels treballadors indefinits no fixos, les indemnitzacions, el sistema de responsabilitat de l’administració i la convocatòria d’oposicions no permeten de sancionar ni prevenir adequadament l’abús de la temporalitat en el sector públic.
El tribunal, amb seu a Luxemburg, recorda que correspon al Tribunal Suprem espanyol de determinar si les mesures espanyoles sancionen l’abús, però aporta algunes “precisions” per a orientar la justícia espanyola. En una sentència publicada avui, el TJUE conclou que la conversió dels interins en indefinits no fixos, segons la interpretació dels tribunals espanyols, és incompatible amb la legislació europea.
La sentència exposa que la figura dels indefinits no fixos manté una situació de precarietat i no sanciona adequadament l’abús laboral ni elimina les conseqüències de la vulneració dels drets laborals garantits per la normativa europea.
Indemnitzacions insuficients i falta de mesures efectives
El TJUE també refusa que les indemnitzacions previstes –abonades en el moment de l’extinció de la relació laboral i subjectes a un doble límit màxim– puguin eliminar les conseqüències de l’abús. Quant al règim de responsabilitat de les administracions públiques, el tribunal destaca que és “ambigu, abstracte i imprevisible” i lamenta que no es complementa amb mesures efectives, dissuasives i proporcionades per a suprimir el dany causat.
Els magistrats europeus avisen que la convocatòria de processos selectius tampoc no és adequada. Tot i que s’hi valora l’experiència prèvia i el temps de servei del treballador afectat, “no sembla limitar-se exclusivament a aquells que hagin estat víctimes de la utilització abusiva de contractes de durada determinada, sinó que s’estén a tots els treballadors temporals que tinguin aquesta experiència, inclosos els que no hagin experimentat aquest abús”. Per això, el tribunal considera que la valoració de l’experiència o el temps de servei no sanciona ni elimina les conseqüències de l’incompliment del dret de la Unió Europea.
Antecedents de la controvèrsia i diverses sentències del TJUE
Els interins mantenen un litigi obert contra l’administració pública per l’abús dels contractes temporals i ja han dut unes quantes vegades el cas als tribunals de la Unió Europea. La legislació europea fixa límits a la successió de contractes temporals perquè representen un risc d’abús laboral.
El març del 2020, el TJUE es va pronunciar per primera vegada sobre la qüestió i va advertir que la renovació successiva dels interins no es podia justificar per motius de necessitat, urgència ni per programes de caràcter temporal. Correspon als tribunals estatals de determinar les mesures adequades per a prevenir i sancionar aquests abusos, però el tribunal europeu fa indicacions sobre la compensació correcta.
La utilització de la figura del treballador indefinit no fix per a resoldre aquests casos no ha generat consens entre els tribunals espanyols. En una sentència del febrer del 2024, el TJUE va respondre al Tribunal Superior de Justícia de Madrid que era justificable fer contractes indefinits no fixos per a convocar oposicions, però advertia que si la llei espanyola no garantia la convocatòria efectiva d’aquests processos de selecció, no es prevenia l’abús de la temporalitat i la normativa era contrària al dret europeu.
El març del 2024, el TJUE va afegir més indicacions arran de preguntes de dos tribunals catalans sobre la compensació d’interines de la Generalitat que exigien d’adquirir la condició de funcionàries o de personal indefinit no fix. Luxemburg va admetre que, si mancaven mesures adequades de compensació, aquesta opció podia ser vàlida sempre que no impliqués una interpretació contrària al dret estatal.
Nova sentència: el Suprem pregunta i el TJUE respon
Ara el Tribunal Suprem espanyol havia preguntat a Luxemburg si negar el reconeixement de la condició de treballador fix al sector públic als indefinits no fixos vulnerava el dret de la Unió Europea. També li demanava si el reconeixement d’una indemnització dissuasiva podria ser una mesura adequada per a prevenir i sancionar l’abús.
Amb aquesta nova sentència, el TJUE sosté que les mesures vigents a Espanya no compensen prou els interins afectats per l’abús de la temporalitat.

