[VÍDEO] Una veïna de Benetússer deixa glaçat el congrés espanyol relatant com va provar de salvar la petita Hui

El testimoni colpidor de Verónica Vicent ha commocionat la sala on es reuneix la comissió d’investigació de la gota freda al congrés espanyol. Ha explicat que ella i la seua comunitat de veïns a Benetússer (Horta Sud) es van organitzar per salvar la vida d’una família que havia quedat atrapada als baixos. Tot i que se’ls va escapar la filla, d’onze anys.

Vegeu ací la intervenció sencera al congrés espanyol de Verónica Vicent

Ha dit que, quan va sonar l’alerta, era a casa estudiant, i que va continuar enviant missatges de WhatsApp dient que allà no plovia. Del quart pis estant, va veure els cotxes flotant i un home aferrat a un arbre. Aquell dia, va conèixer les seues veïnes del bloc. Cap a les nou del vespre, algú de la finca del davant els va dir que demanaven auxili al primer pis, i entre tots van organitzar rescats en una botiga on hi havia una família atrapada, ha explicat. Com a policia local, es va fer càrrec de la situació perquè la resta de la gent estava en estat de pànic.

Ha explicat que no podien eixir pel portal i que, amb una escala, van provar de rescatar-los. No hi arribaven. “Quan em vaig girar, vaig veure una corda, una de saltar, i un altre tros de corda. Vaig triar malament. Vaig descartar la corda de saltar per desgast. Ningú no em va dir d’on havien tret l’altra corda. Vaig lligar-ne els caps i un veí d’envergadura s’hi va lligar per fer contrapès. Nedaven el mig metre que calia per a baixar l’escala. En el finestral, subjectava el meu veí Antonio, i jo indicava a la xiqueta quan començà a pujar, tremolant. Es va tallar la corda a un pam d’on estava lligada. La xiqueta va caure, amb l’escala. Ningú no va estirar, simplement va ser el corrent mateix i el pes. La menuda va caure a l’aigua, i encara que li vàrem indicar que provara d’aferrar-se a alguna cosa, i que flotara, el corrent era molt més fort. Em va fer cas fins a l’últim moment. La seua mirada m’acompanya cada nit, i cada matí quan em desperte. Al final del carrer del Palleter, hi havia un tap de cotxes, i es va afonar en la girada del carrer del Doctor Peris”, ha relatat.

Tots els qui hi havia van caure a terra, van entrar en paràlisi. “Vaig recordar que en el traster tenia cordes noves sense estrenar, i em penediré tota la vida de no haver-les agafades quan vaig pujar a buscar  l’escala”, ha dit. Va tornar a pujar a buscar aquest material, i va fer nusos dobles en una corda de trenta metres, perquè encara hi havia gent que demanava auxili. Van poder traure set persones estirant a pols.

Amb el pare de Hui, la xiqueta que va caure a l’aigua, van eixir a buscar-la a les dues de la matinada, ja amb el carrer sense aigua. “Vaig entendre que la prioritat era buscar supervivents entre els vehicles, per xicoteta que fora l’esperança, s’havia d’intentar. Estava desfeta, pel que havia passat amb la xiqueta, però en aquell moment calia pensar amb el cap fred i deixar els sentiments al marge. El silenci del carrer era indescriptible”, ha narrat. Diu que, en la seua vida professional, no havia vist mai una cosa així.

En la segona part de la intervenció, Verónica Vicent s’ha dirigit a PP i Vox per dir-los que se’n sentia decebuda. Ha explicat que d’ençà dels disset anys era monitora en els campaments del Ministeri de Defensa espanyol, i que havia tingut a càrrec fills de generals i soldats. “No entenc què va passar la vesprada del 29. Jo em vaig sentir molt abandonada, perquè hi havia un president que m’havia de protegir, i va decidir que tenia millors comeses. Em sent decebuda, perquè la norma de la casa sempre ha estat la seguretat”, ha etzibat. Ha demanat als diputats que aprenguen, que la gent es forme, i que es comprometen a ser exemplars si torna a passar una cosa com aquesta.