05.03.2024 - 18:04
|
Actualització: 05.03.2024 - 19:48
L’Ajuntament de Terrassa ha anunciat l’obertura d’un procés per a trobar infants desapareguts o robats després de la riuada que l’any 1962 va afectar gran part del Vallès Occidental. El consistori comença els tràmits coincidint amb els seixanta-dos anys dels fets, que només a la ciutat van deixar uns tres-cents morts. L’entitat Niños Desaparecidos hi ha treballat durant molts anys, amb la recerca de testimonis, declaracions i pistes. Ara l’ajuntament s’hi ha afegit per provar de determinar quants casos de criatures desaparegudes hi ha, i per facilitar a les famílies de fer processos de reclamació i d’investigació, la informació recollida es posarà a disposició de les famílies i les autoritats pertinents.
La riuada va tenir lloc el 25 de setembre de 1962 i va deixar una profunda empremta en la memòria col·lectiva de Terrassa i els municipis més afectats de la comarca. A més, va tenir un impacte molt notable quant a víctimes, desapareguts i pèrdues materials, a banda dels efectes sobre el paisatge de la ciutat i, especialment, dels barris més propers a les rieres del Palau i de les Arenes.
La iniciativa s’ha presentat just a la “zona zero” de la riuada, a tocar de la riera de les Arenes, amb motiu de la commemoració dels fets i l’inici d’una investigació històrica en profunditat. A més de cercar infants desapareguts, també es procedirà a identificar les víctimes no identificades fins ara i a quantificar les dades totals de víctimes, que avui són unes tres-cents.
De la mateixa manera, es vol definir un relat col·lectiu de ciutat compartit, en homenatge a les víctimes i les famílies, per reconèixer-les i compartir el dol com a ciutat al llarg de tantes dècades.
Nens desapareguts
El procés per a identificar els nens desapareguts és una de les peces més destacades d’aquesta investigació. La riuada va desestructurar moltes famílies, que van quedar trencades amb la mort de molts dels seus membres, moment en què es tem que es podria haver aprofitat el caos del moment per segrestar infants. “Calculem que parlem de cinquanta o seixanta nens desapareguts o que van ser robats, alguns van desaparèixer perquè els van robar, i volem saber què va passar aquella nit i què va passar els dies posteriors, què no va fer el règim franquista i què cal fer ara mateix per reparar el dany de moltes famílies”, ha detallat el batlle de Terrassa, Jordi Ballart. Sobre això, ha destacat que a hores d’ara encara no s’han guarit les ferides d’una ciutat on moltes famílies tenen relació amb la riuada de 1962: “Què va passar amb les ajudes del règim franquista i els nens que van desaparèixer i que tenim la intuïció que poden ser vius?”, s’ha demanat.
En la investigació, per la qual l’ajuntament aportarà una partida inicial de sis mil euros, també es vol establir un cens el més exacte possible de víctimes mortals, de persones ferides, de persones desaparegudes i de víctimes no identificades. Es desconeix ara com ara amb exactitud la xifra, i s’ha previst encarregar un estudi al Centre d’Estudis Històrics de Terrassa per recollir els noms i cognoms d’aquestes persones.
Igualment, també s’impulsarà un procés d’identificació de víctimes no identificades de la riuada, per part de familiars directes o persones amb interès acreditat. Això es farà donant accés a l’arxiu fotogràfic de víctimes no identificades per a totes aquelles persones que mostrin un interès legítim i demostrable en la identificació de víctimes de les quals se’n va perdre el rastre. Tot plegat garantint la privacitat i demanant la màxima sensibilitat possible als interessats.
Cerca entre documentació
L’entitat Niños Desaparecidos fa anys que remou arxius per trobar respostes a la tragèdia que va marcar un gran nombre de famílies a Terrassa. Fa vint anys, després de llegir retalls de premsa de l’època, van adonar-se que hi havia moltes preguntes i poques respostes sobre què havia passat amb una gran quantitat d’infants que mai més van ser localitzats, i que es va donar per fet que havien anat a raure al mar. La fundadora de l’entitat, Ana Martínez, explica que “tenen indicis i molts silencis” però no proves que una part de la canalla podria ser viva, en algun lloc, amb famílies que no eren les seves el setembre de 1962. Fins i tot han localitzat cartes que reclamen nens en adopció, informació que el règim franquista va amagar, assegura.
“Tenim una oportunitat de restaurar el dolor, el ressentiment i la ràbia de la gent que va viure la riuada”, detalla Martínez, que considera que l’única manera de trobar pau és obtenint respostes sobre què va passar amb aquells infants. “La reparació és un deute de la ciutat des de l’any 1962, cap ajuntament democràtic ha pres com a pròpia la iniciativa”, afegeix.
L’ajuntament té previst de fer un ple extraordinari en homenatge i memòria a les víctimes de la riuada de 1962 el dia 25 de setembre de 2024. A més, es crearà un nou espai monogràfic al web municipal, que serà el primer pas per a definir i establir un nou espai temàtic al Museu de Terrassa, a partir de l’any 2025.
