Terol Existeix / Teruel Existe

La irrupció de la candidatura de Terol Existeix ha estat un dels fets més destacats d’aquestes eleccions espanyoles, no únicament perquè és una formació nova al congrés espanyol, sinó també perquè implica una manera diferent de fer política a l’estat espanyol que pot canviar el sistema de partits tal com el coneixíem fins ara.

La plataforma, creada el 1999, decidia el mes de setembre de presentar-se a les eleccions, emmirallada pel que havia fet el Partit Regionalista de Cantàbria, amb un raonament ben senzill. El partit càntabre –amb un escó–aconseguia en pocs mesos la licitació de les obres del TGV entre Bilbao i Santander, en canvi de suport a la investidura; tanmateix, Extremadura, amb més població i votant en massa els socialistes, encara l’espera, el TGV. La decisió semblava simple: per a tenir veu, calia una candidatura pròpia.

Les demandes i el malestar feia més de vint anys que s’anaven gestant i en dos mesos la candidatura ha aconseguit un diputat –Tomás Guitarte– i dos senadors –Joaquín Egea i Beatriz Martín– i ha esdevingut la primera força a la demarcació.

Què vol exactament Terol Existeix?

Terol Existeix es va crear ara fa vint anys. Era una coordinadora ciutadana sorgida a partir de diverses plataformes, que reclamaven millores als serveis públics i al transport. El 1999 a Terol no hi havia autovies i l’única línia de ferrocarril havia descarrilat vuit vegades en un any.

D’ençà d’aquell moment, la segona província menys poblada de l’estat espanyol –145.000 habitants– s’ha mobilitzat per fer reclamacions de millores, que no han estat escoltades. Mentrestant, el territori s’ha despoblat sense aturador.

Evolució de la població de la província de Terol

La pèrdua de població encara és més dramàtica si analitzem els canvis dins el territori. Només hi ha dues localitats amb més de 10.000 habitants, Terol i Alcanyís, que han passat de representar el 8% de la població el 1910 a ser el 38% avui. El món rural s’ha buidat.

Les demandes de Terol Existeix se centren en polítiques que capgirin aquesta situació. El segon i el tercer municipis més poblats (Alcanyís i Andorra) tenen l’autovia a més de trenta quilòmetres. Per això una de les primeres propostes és millorar les connexions, per carretera i per ferrocarril, i acabar obres planificades de fa dècades.

També hi ha demandes com ara dur a terme un procés de reindustrialització i inversió arran del tancament de la central tèrmica d’Andorra el 2020 i la pèrdua de l’activitat minera aquest últim segle; aconseguir una fiscalitat que porti avantatges impositius per incentivar l’estada en pobles o el trasllat de noves famílies; i fer arribar internet arreu: avui hi ha un 45% del territori on no arriba ni la fibra ni el cable i no hi ha previsió que la situació millori els anys vinents.

D’on surten els vots?

El partit ha guanyat les eleccions a la demarcació amb un 27% dels vots, i s’ha endut un escó de tres. Les bones sensacions ja es van notar en el recull d’avals per a poder-se presentar, quan en va aconseguir el 6,34% (6.781).

Tot i tenir un caràcter transversal, és cert que el cap de llista, l’arquitecte Tomás Guitarte, es va presentar ara fa trenta anys amb la Chunta Aragonesista i que aquesta mateixa formació va renunciar a presentar-se en aquestes eleccions per demanar el vot per Terol Existeix.

Vots a la província de Terol el 28 d’abril i el 10 de novembre

Tanmateix, el vot va més enllà, perquè el sobiranisme té un caràcter més aviat marginal a la demarcació. Els partits més perjudicats en comparació amb l’abril han estat el PSOE, Podem i també Ciutadans, és clar, que s’ha estimbat a tot l’estat espanyol.

El gran feu de la nova candidatura ha estat la capital, Terol, on ha aconseguit el 43% dels vots i prop de la meitat dels vots totals (8.477 de 19.696). De manera menys contundent, també ha assolit una part de suport a la Franja de Ponent, on ha estat tercera força.

Resultat a la part de la Franja de Ponent inclosa dins la demarcació de Terol.

La formació hi ha fet forat, amb 624 vots (12%), i ha estat primera força al municipi de Ràfels. Tanmateix la disputa al Matarranya ha estat principalment entre socialistes, que han guanyat a les localitats més poblades –com Vall-de-roures o Calaceit– i el PP, que s’imposa a gran part de les més petites.

Un baluard contra l’extrema dreta?

Un altre fet que cal destacar del resultat a Terol, és que l’extrema dreta no hi ha aconseguit cap escó, principalment per l’entrada de Terol Existeix. Sense aquesta formació molt probablement hauria obtingut l’escó que va obtenir Ciutadans ara fa sis mesos.

Percentatge de vot de Vox i diferència entre el 28 d’abril i el 10 de novembre.

Si comparem el resultat de l’extrema dreta amb el de la resta de demarcacions d’Aragó, i amb dues províncies limítrofes similars, trobem que en els altres casos hi ha un suport i un augment molt més important de Vox. De manera gràfica, al mapa de Vox a escala municipal es veuen clarament les diferències de Terol amb la resta de territoris.

L’extrema dreta de Vox al mapa: el Principat i el País Basc, al marge de l’onada ultra

El partit ha tingut la capacitat de canalitzar el malestar per la situació socioeconòmica i envers els partits tradicionals sense caure en un discurs d’extrema dreta, contrari a la immigració. No és casualitat tampoc que, més enllà de Terol, allà on Vox ha tingut els pitjors resultats ha estat al Principat, al País Basc, a Galícia, a les comarques centrals del País Valencià i en alguns municipis de les Illes, on les formacions sobiranistes obtenen més vots i tenen un cert pes alternatiu al de les grans formacions espanyoles.

Un moviment que es pot estendre

Finalment, Terol Existeix com a partit presenta unes demandes que van més enllà de la seva demarcació. A l’acte final de campanya, va rebre el suport de desenes d’organitzacions similars de territoris també amb problemes de despoblament, com ara Sòria o Jaén.

A més, a les eleccions s’hi van presentar candidatures similars, també d’àmbit provincial, que, sense apel·lar a cap ideologia, denuncien l’abandonament del govern espanyol i els partits d’àmbit estatal. Per Àvila (6% dels vots) i la Plataforma del Poble Sorià (3%) no van entrar al congrés però van obtenir resultats significatius, i la Coalició per Melilla va arribar a tocar l’escó amb la punta dels dits.

Terol Existeix ja ha fet un primer pas: ha suscitat més debat que mai sobre els problemes del territori. I si és capaç d’assolir cap contrapartida durant la legislatura ben probablement aquesta mena de partits es multiplicaran en futures eleccions i hi haurà candidatures similars a Osca, Guadalajara, Segòvia i Conca. En un 53% de l’estat espanyol només hi viu el 5% de la població. Per tant, el marge és gran.

Amb aquest panorama, es podria tendir a una atomització del sistema de partits i que, com passa al Regne Unit, als Estats Units d’Amèrica o fins i tot a l’estat francès, els diputats es deguessin més al territori que no al partit i fos habitual trencar la disciplina de vot pels interessos dels electors. Una altra possibilitat és que les promeses del govern espanyol no es compleixin, i que moltes d’aquestes plataformes evolucionin cap a un cantonalisme (o sobiranisme) sorgit del malestar.

Per tant, el primer diputat de Terol Existeix no representa solament un projecte provincial, sinó tota l’Espanya buidada. Ja sabem com ha començat, però és una incògnita quin serà el recorregut de la formació i de tot el moviment que pot acompanyar-la durant les legislatures vinents.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb