Intimidació, tortures i desaparicions forçoses: la presidenta de Tanzània renova el mandat en unes eleccions sense l’oposició

The Washington Post · Rael Ombuor

La campanya electoral a Tanzània ha seguit un patró familiar. Primer, els partits presentaren les seves candidatures, empaperaren els carrers i enviaren als votants les respectives butlletes. Poc després, els activistes i els polítics de l’oposició començaren a desaparèixer, i molts d’ells reapareixeren pocs dies després a la presó.

Alguns tanzans confiaven que l’arribada de Samia Suluhu Hassan a la presidència del país, ara fa quatre anys, podria suavitzar el clima de repressió imposat pel seu predecessor. Però en les setmanes prèvies a les eleccions, en què la presidenta renovà el seu mandat, els principals rivals polítics foren detinguts o desqualificats, i els qui es pronunciaren en contra de les maniobres de la presidenta foren castigats amb duresa.

Els activistes de drets humans han documentat dotzenes de desaparicions en les setmanes prèvies a les eleccions. Un destacat polític de l’oposició ha estat encausat per traïció; la seva mà dreta, condemnat a presó. Un ex-ambaixador convertit en crític de la presidenta fou atacat a la porta de casa per agressors no identificats, segons que ha explicat la família. “Molts governs de la regió volen generar un clima de por per neutralitzar la dissidència”, diu Roland Ebole, investigador d’Amnistia Internacional per a l’Àfrica oriental. “Això hauria de preocupar-nos a tots.”

Oryem Nyeko, investigador principal de la divisió africana de Human Rights Watch, diu que el patró de violència i repressió recorda al d’eleccions anteriors, tot i que a més gran escala.

El portaveu del govern de Tanzània, Gerson Msigwa, no ha respost a les preguntes de The Washington Post per a aquest article.

Tanzània, amb gairebé 70 milions d’habitants, ha estat una de les nacions més estables i influents de l’Àfrica oriental, històricament. Els seus ports serveixen de porta d’entrada –i sortida– a les lucratives mines del país veí de la República Democràtica del Congo. Famós pels seus safaris i les seves platges idíl·liques, el país fa anys que té problemes econòmics, i una quarta part de la població viu per sota del llindar de la pobresa.

Règim de partit únic

El Partit de la Revolució (CCM, per les sigles en suahili de Chama Cha Mapinduzi) de Hassan és el partit que fa més anys que és en el poder de tot Àfrica: d’ençà del 1961, quan el país s’independitzà del Regne Unit. El CCM ha guanyat totes les eleccions al país d’ençà del restabliment de la democràcia multipartidista a Tanzània, l’any 1992.

Els partits de l’oposició rarament han pogut competir en igualtat de condicions amb el CCM. El principal partit de l’oposició, el Partit per a la Democràcia i el Progrés (conegut com a Chadema), s’hagué de resignar a no presentar candidat a les eleccions d’enguany quan la comissió electoral anuncià que no havia signat el codi de conducta obligatori.

El cap del Chadema, Tundu Lissu, va ser jutjat per traïció a l’abril i absolt la setmana passada, tot i que continua detingut. El seu adjunt, John Heche, desaparegué la setmana passada i reaparegué al cap d’uns dies a la presó, segons que anuncià el Chadema. Membres i simpatitzants del partit han estat atacats i detinguts repetidament per la policia. Dos destacats activistes pro-democràcia que assistiren com a observadors al judici de Heche han denunciat que foren detinguts, torturats i agredits sexualment per la policia.

Abans de ser detingut, Lissu encapçalava la campanya “No hi ha eleccions sense reformes”, amb què s’instava els tanzans a boicotar els comicis fins que no es reformessin les lleis electorals. Entre més punts, la campanya demanava la creació d’una comissió electoral independent i l’aprovació d’una llei que permetés als partits d’impugnar els resultats electorals davant els tribunals.

Luhaga Mpina, candidata de l’Aliança per al Canvi i la Transparència, el segon partit de l’oposició del país, ha estat desqualificada per no haver complert, suposadament, els procediments de nominació de candidats. El govern ha permès que setze partits minoritaris es presentin a les eleccions, segurament perquè representen una amenaça mínima per a l’hegemonia del CCM.

Hassan era una figura relativament desconeguda, fins i tot a Tanzània, quan arribà a la presidència el 2021, després de la mort sobtada del president John Magufuli. Originalment, la presidenta semblava disposada a derogar algunes de les polítiques més repressives del seu predecessor, i va aixecar la prohibició contra l’organització d’actes polítics i va alliberar alguns periodistes empresonats.

Però, en compte d’impulsar reformes més ambicioses, com li demanaven els activistes, Hassan no trigà a llançar una nova campanya de repressió contra la dissidència. Alguns crítics van fugir al país veí de Kenya, però aviat descobriren que allà tampoc no estaven fora de perill: el gener passat, l’activista pels drets humans Maria Sarungi fou segrestada al país per homes armats, i tan sols fou alliberada després d’una onada d’indignació pública.

“És evident que les eleccions seran fraudulentes”, deia Sarungi a The Washington Post. “La comunitat internacional no ha de donar cap legitimitat al govern que surti d’aquests comicis, que atempten contra la voluntat del poble tanzà”, afegia.

Onada de desapareguts

En un informe publicat aquest mes, Amnistia Internacional documentà divuit casos d’assassinats, desaparicions i tortures a figures de l’oposició i a activistes, i assenyalà un “patró sistemàtic de desaparicions forçoses”.

Entre els desapareguts, hi ha Amos Pambala, un alt càrrec del Chadema que desaparegué després de ser citat a comissaria el 4 d’octubre. També hi figura Abednego Sanga, membre de les joventuts del Chadema que va ser segrestat aquell mateix dia en una farmàcia per homes armats. Un tiktoker anomenat Ramso, i conegut per les seves crítiques a Hassan, fou segrestat a casa seva pocs dies després de la desaparició de Sanga. Cap d’ells no ha estat vist en públic d’aleshores ençà, segons el Chadema.

Humphrey Polepole va ser segrestat el 6 d’octubre a casa seva, a Dar es Salaam. Tres mesos abans, havia dimitit com a ambaixador de Tanzània a Cuba i havia criticat durament el govern per les seves violacions dels drets humans.

“Atès que no puc continuar formant part d’un govern que no se cenyeix als principis fonamentals de la constitució i que no respecta ni els drets humans, ni l’ètica, ni la dignitat ni la seva responsabilitat envers la ciutadania, he decidit de renunciar voluntàriament al meu càrrec”, escrigué Polepole a la seva carta de dimissió.

Poc abans de la seva desaparició, un alt comandament de la policia envià a Polepole un missatge de text que deia “Et trobarem”, segons que ha denunciat el seu germà, Augustino. El dia que desaparegué, els seus familiars trobaren restes de sang i signes de violència a casa seva.

Quatre dies abans de la desaparició de l’ex-ambaixador, en un incident semblant, la germana d’ambdós homes fou emmanillada i agredida a casa seva per homes que s’identificaren com a policies. Uns quants membres de la família Polepole han fugit de casa aquestes darreres setmanes per raons seguretat, segons que explica el germà de l’ex-ambaixador.

Brenda Rupia, portaveu del Chadema, preveu que serà empresonada aviat, juntament amb molts dels seus companys de partit. Explica que té un fill petit, però que això no la farà recular. “Cal fer sacrificis, cal lluitar. Jo ja no tinc por”, diu Rupia.

Katharine Houreld, de Nairobi estant, ha contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb