Antonio Tajani, artífex de la violació dels drets de Junqueras, Puigdemont i Comín

La sentència del Tribunal de Luxemburg en el cas d’Oriol Junqueras, i l’efecte directe que ha tingut sobre Carles Puigdemont i Toni Comín, ha constatat el fracàs estrepitós de l’ex-president del Parlament Europeu Antonio Tajani en el seu intent de deixar-los sense escó. Tajani va vetar Puigdemont i Comín d’acord amb els interessos i les pressions que havia rebut dels partits polítics espanyols. Al març, Tajani ja havia vetat una conferència dels presidents Torra i Puigdemont a l’eurocambra, mentre que hi havia permès un acte de Vox.

Dijous, Puigdemont va criticar Tajani i els serveis jurídics de l’eurocambra per haver-los intentat de boicotar: ‘Van preferir posar en perill la imatge del Parlament Europeu i negar-nos l’entrada de manera il·legal.’ També va insinuar que aquesta actuació hauria de tenir conseqüències judicials, i la defensa ja ho ha començat a estudiar.

Tajani ha causat una pèrdua de prestigi de la institució i ha intentat defensar-se argumentant que el Parlament Europeu no podia modificar la llista d’eurodiputats enviada per Espanya, una llista que tot i la proclamació oficial dels resultats de les eleccions europees el 14 de juny excloïa Puigdemont, Junqueras i Comín. ‘Fer-ho hauria estat il·legal’, va dir en un piulet per mirar de defensar-se de les crítiques. Tanmateix, el Parlament Europeu va personar-se com a part al Tribunal de Luxemburg fent costat a les tesis espanyoles, que han quedat completament desacreditades.

Rispetto le sentenze dei Tribunali, ma quella di ieri sugli indipendentisti catalani, p. 69-70, ricorda che il PE non aveva potere per modificare l'elenco degli eletti notificato dalla #Spagna. Farlo sarebbe stato illecito. Le minacce degli estremisti catalani non mi spaventano. pic.twitter.com/0Fssebhp9r

— Antonio Tajani (@Antonio_Tajani) December 20, 2019

L’informe fantasma del Parlament Europeu

El 17 d’abril, un mes i mig abans de les eleccions europees, van començar les maniobres al Parlament Europeu per a torpedinar la candidatura de Puigdemont i Comín. Va filtrar-se un informe a diversos mitjans, atribuït als serveis jurídics de la institució, que donava suport a la tesi espanyola que Puigdemont i Comín no podrien tenir immunitat i ser eurodiputats si no anaven a Madrid a jurar la constitució espanyola, cosa que hauria implicat que fossin detinguts i empresonats de manera immediata.

Però l’informe fantasma que va demanar Tajani no portava cap logotip de l’eurocambra ni anava signat. No se sap que ningú demanés a Tajani que encarregués aquell informe. El fet que no anés signat va fer sospitar que la intenció real fos filtrar-lo a la premsa abans de les eleccions. Dos dies després de les eleccions, el 28 de maig, l’advocat Gonzalo Boye va assegurar que l’informe no era dels serveis jurídics i que tenia un origen fosc i una ‘cadena de complicitats bastant delicades’. Boye ha atribuït l’autoria de l’informe a Freddy Drexler, un polèmic alt funcionari del Parlament Europeu.

Tajani cedeix a la pressió del PP, Ciutadans i el PSOE

El 29 de maig, Puigdemont i Comín van presentar-se al Parlament Europeu per fer els tràmits com a eurodiputats electes. Els funcionaris van impedir-los l’entrada amb el pretext que ho feien per ordres del secretari general, Klaus Welle. La resposta va ser una carta dirigida a Tajani i a la Defensora del Poble, Emily O’Reilly, denunciant el ‘tracte discriminatori’ que havien rebut.

La resposta de Tajani no va fer-se esperar. L’endemà, el 30 de maig, el president de l’eurocambra d’aleshores va decidir de revocar totes les credencials dels eurodiputats de l’estat espanyol que sí que les havien recollides el dia abans. L’escàndol de vetar Puigdemont i Comín havia fet que el PP, el PSOE i Ciutadans demanessin a Tajani de suspendre les acreditacions lliurades, i Tajani va seguir el criteri dels partits espanyols. Amb aquesta maniobra, Tajani volia impedir que Puigdemont i Comín fossin acreditats abans que Espanya enviés la llista d’eurodiputats al Parlament Europeu, un registre que ja sabien d’antuvi que exclouria Puigdemont, Comín i Junqueras perquè no se’ls permetria de jurar la constitució espanyola, tal com exigia la Junta Electoral espanyola.

Obediència cega a Espanya

En tot aquest afer, Tajani ha compartit les tesis de l’espanyolisme per provar d’evitar que Puigdemont i Comín fossin eurodiputats. En una carta del 26 de juny, van advertir el president de l’eurocambra que Espanya havia manipulat la llista d’eurodiputats perquè no els havia inclòs i van publicar tots els correus electrònics sense resposta de Tajani. ‘Contràriament al seu deure, el president del Parlament Europeu defuig la seva responsabilitat i actua com a president de part, a les ordres de certs partits polítics que li donen suport, i no pas com a president de tots els eurodiputats’, criticaven Puigdemont i Comín.

L’endemà, Tajani els va respondre expulsant-se totes les responsabilitats i dient que es remetia a les decisions de les autoritats espanyoles i la Junta Electoral espanyola. L’obediència cega de Tajani a Espanya ha portat el Parlament Europeu a actuar sense criteri propi en aquest cas i a supeditar-se als interessos de l’espanyolisme, i finalment el Tribunal de Luxemburg ho ha posat en evidència.

Sassoli, una nova etapa?

El nou president del Parlament Europeu, David Sassoli, pot representar un canvi de tarannà respecte del seu predecessor. Sassoli ha mantingut Puigdemont i Comín vetats en espera de la resolució del Tribunal de Luxemburg, un vet que va reafirmar quan Espanya va enviar la tercera euroordre després de la sentència contra el procés. Tanmateix, ha reiterat que s’esperaria a la sentència.

I una vegada coneguda la sentència, dijous, Sassoli va fer una dura intervenció al Parlament Europeu exigint a Espanya que acatés la sentència sobre Junqueras. A la tarda, va aixecar el vet a Puigdemont i Comín perquè accedissin a les instal·lacions del Parlament Europeu, on ahir van acreditar-se com a eurodiputats. Sassoli ha acatat la sentència i ha mogut fitxa ràpidament, i ha advertit que no acceptarà cap mena de discussió sobre aquesta qüestió.

Duch, Martínez Alberola, Pérez…

Tajani no és l’únic que ha treballat de bracet amb l’espanyolisme. Jaume Duch, portaveu i director general de comunicació del Parlament Europeu, ha fet servir la seva posició per a maniobrar contra l’independentisme. Clara Martínez Alberola, mà dreta de l’ex-president de la Comissió Europea Jean Claude Juncker, també ha influït els últims anys contra l’independentisme en els moments culminants del procés, quan se cercava el suport europeu. Pablo Pérez, cap de mitjans socials de la Comissió, és un altre dels espanyols ben situats a les institucions europees amb un discurs clarament anti-independentista que ha quedat en evidència amb la sentència de Luxemburg.

El movimiento independentista es euroescéptico. Lo unico que ha conseguido es dividir Cataluña. Y cada vez que se salta las normas democraticamente aceptadas y consensuadas, se ha encontrado con el muro de la UE y sus intituciones.

Y eso es lo que le molesta al gobierno de Torra

— Pablo Pérez (@PabloPerezA) November 11, 2019