Tajani posa en perill l’espai de llibertat europeu

  • «Que ningú no es confonga: Europa no és, per sort de tots nosaltres, la Unió Europea i prou. Europa és també cada estat i Europa és, mitjançant aquests estats, un espai de llibertat indiscutible i imprescindible per als catalans»

Vicent Partal
18.02.2019 - 21:50
Actualització: 19.02.2019 - 11:24
VilaWeb

Uns polítics que ningú no ha triat a les urnes decideixen a Brussel·les sobre la vida de tots nosaltres. Mentre fan la pantomima de deixar-nos escollir als nostres països uns polítics nacionals, que una volta elegits no podran fer res perquè els ho impediran, fent servir la Unió Europea. La frase, encertada i punyent –terrible, de fet–, és del politòleg búlgar Ivan Krastev, una de les veus més directes i originals que té avui el nostre continent. I, lamentablement, dibuixa un feixisme postmodern i institucionalitzat que cada dia preocupa més i més europeus.

En aquest context, ahir els presidents Puigdemont i Torra es van trobar obligats a anar a un hotel de Brussel·les per fer una conferència que havia estat anunciada al Parlament Europeu. El president de la cambra, Antonio Tajani, la va prohibir amb una excusa peregrina al mateix temps que es feia públic que l’extrema dreta polonesa, contra la qual el Parlament Europeu s’ha pronunciat de manera clara, havia programat una conferència sobre Catalunya, a la mateixa cambra però a càrrec de Vox.

De tot plegat, n’emergeix una imatge del parlament i de l’actuació de Tajani molt lamentable. Terrible. Fa temps que més i més gent adverteix de la desafecció que causa aquesta Europa. Una desafecció que, de manera dramàtica, ja ha dut el país més democràtic del continent, el Regne Unit, a voler abandonar la UE. La privatització galopant de les institucions europees al servei d’uns interessos polítics concrets no pot sinó complicar les coses més encara. En diversos terrenys.

Tajani, per centrar-nos en el seu exemple, aquests darrers dies ha encès aquesta polèmica per Catalunya, però també una crisi molt més greu amb Eslovènia i Croàcia, que fa que tots dos estats en demanen la dimissió. El president del parlament, que en funció del seu càrrec hauria de representar tots els ciutadans europeus, va desfermar fa dies un escàndol monumental reivindicant per a Itàlia una part del territori d’Eslovènia i Croàcia, membres tots dos de la Unió Europea.

Aquesta manera de fer les coses, d’oblidar el rol institucional, no passa perquè sí. Si poses de president del parlament Tajani ja saps què passarà. Com saps què passarà si un home tan inquietant com Juncker el col·loques al capdavant de la Comissió. Un polític fracassat luxemburguès, assetjat per la corrupció i els problemes personals i un monàrquic italià, mà dreta de Berlusconi i investigat pel seu passat com a comissari. La Unió Europea és això ara mateix. Té aquesta mena de gent al capdavant. I funciona amb aquest nivell d’immoralitat i d’incompetència.

Aquests darrers deu anys la Unió Europea ha perdut el compàs moral, aquell que l’havia convertit precisament en una esperança per a tots. L’asfíxia econòmica en nom de l’austeritat, la disminució del valor de la política, la usurpació del dret de vot a les institucions europees, el tancament de les fronteres als refugiats, el creixement consentit de l’extrema dreta i l’ofec militant de la dissidència han deixat el projecte tocat de mort. La prohibició de la conferència al Parlament Europeu tan sols confirma que és ben quotidià el segrest de la idea continental. Tant, que no cal ni tan sols guardar les formes.

Però que ningú no es confonga: Europa no és, per sort de tots nosaltres, la Unió Europea i prou. Europa és també cada estat i Europa és, mitjançant aquests estats, un espai de llibertat indiscutible i imprescindible per als catalans. En la majoria dels estats.

Perquè Europa són també els tribunals federals alemanys i la seua sentència exemplar sobre Carles Puigdemont. Europa és també Flandes i Bèlgica, amb el seu suport admirable a tots els exiliats, no únicament els polítics, i amb l’enfrontament dur amb la corrupta justícia espanyola. I és Eslovènia, on quan el govern espanyol intenta impedir una visita oficial, el president de la república rep al palau, amb tots els honors, el president Torra. I és Irlanda, on el president Puigdemont fa pocs dies va ser rebut al senat i a l’ajuntament de la capital, edifici on va onejar de manera oficial la senyera en solidaritat amb el nostre país. I és Suïssa, que acull dues exiliades i ni tan sols accepta de parlar-ne amb Espanya. I Escòcia i el Regne Unit en general, que té cura de la consellera Ponsatí que fins i tot en diuen ‘our Clara’. I Europa són els observadors internacionals del judici. I Peter Gabriel regalant la seua cançó més emblemàtica a l’ANC. I és Varufakis, Hunko i Andersson reclamant en nom de l’esquerra europea la llibertat dels presos polítics. I tots els diputats de l’estat francès, fins i tot del partit de Macron, que han alçat la veu, indignats. I tanta i tanta gent de tants països que cada dia es demana com és possible que a la Unió Europea hi haja presos polítics i exiliats.

Amb el seu gest, Tajani vol posar i posa en perill aquest espai europeu de llibertat. I per això mateix no sols ho fa contra Catalunya, encara que Catalunya en siga l’excusa. Ho fa contra tots els europeus. Ho fa contra aquella Europa que era una esperança enfront de l’opressió de tants pobles, d’aquella Europa que volem que ho torne a ser.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
jaume vall
jaume vall
18.02.2019  ·  22:31

Per què aquests líders de dretes que flirtegen amb el feixisme regeixen la UE, que va ser creada pels guanyadors de la lluita antifeixista?
Una resposta simple però òbvia. Perquè els ciutadans, sobretot a través de la massiva classe mitjana europea, els van votar?
Per què ? Qui sàpiga respondre amb exactitud, que ho faci. En tot cas, per una combinació asimètrica i desconeguda de : càstig a les esquerres que van fracassar en donar exemple de contenció davant la cobdícia; d’oblit dels electors dels països occidentals sobre la desgràcia que va suposar el populisme violent dels anys 1930’s ; d’inevitable alternança política; d’incultura democràtica i desagraïment posterior dels ciutadans dels països de l’est, beneficiaris de la llibertat occidental, després de la caiguda del mur. També per raons més prosaiques i quotidianes. Tant és.
Tenim el que tenim, i no som els únics que s’han disparat un tret al peu.
I malgrat tot, com diu l’editorial, unes generacions d’europeus es resisteixen a deixar-se arrossegar per la indecència de les elits econòmiques, i per la trivialitat de la post-postmodernitat. I encara defensen valors fundacionals de 1951.
Què fer? L’opció òptima no la sé. L’opció a descartar, la que ara ens veiem abocats a tenir: falta de cohesió dins la comunitat agredida, que fa molt costerut el camí cap a la victòria.

Josep Usó
Josep Usó
18.02.2019  ·  22:42

A Europa ja fa molt temps que la socialdemocràcia, que acceptava el capitalisme però en proposava unes “correccions” o controls va dimitir del seu paper i es va dedicar a parlar sense dir res. I quan l’esquerra traeix, triomfa l’extrema dreta. Això és el què ha passat a les institucions europees. Curiosament, són països com Itàlia o Espanya, amb una viabilitat més que discutible, els qui aporten personatges com aquests que estan ara al capdavant d’una institució moribunda. No oblidem que l’eixida del Regne Unit, imminent, amenaça amb rebentar-ho tot, mentre tothom fa (fem) com que no ho veu.

GUILLEM BOSCH
GUILLEM BOSCH
18.02.2019  ·  23:16

Llegint l’editorial d’ahir i el d’avui, alguns catalans (ep, i intueixo que en un nombre no menyspreable) el que ens passem a preguntar de seguida és: i què hem de fer, doncs, a les eleccions al congrés i senat espanyols? I a les del parlament europeu? Que, desenganyem-nos, són dues de les decisions pràctiques a resoldre de manera imminent. A les municipals no tenim massa problema, votarem per la candidatura de Primàries del nostre poble o ciutat. Fins aquí, fàcil. Tenim l’eina, una solució bastant ajustada a les nostres necessitats actuals. Però, i a les altres? Perquè; hi haurà en aquestes altres -considerant el poquíssim marge de temps que disposem per a bastir res- alguna nova candidatura, per exemple “d’escons buits”? Alguna nova candidatura que eviti la nostra abstenció i de la qual ens puguem fiar que no farà un ús indigne del nostre vot? Els nostres vells partits ni ens semblen massa de fiar ni bàsicament tenim estómac ja per tornar-los a donar confiança com hem acabat fent sempre, fràgils com érem davant les pressions d’última hora. Però és que ara ens hem endurit. La nostra implicació en el procés d’independència ens ha fet més crítics, molt més exigents. Però, és clar, també ens dol pensar que la nostra abstenció pugui ser aprofitada pel nostre maltractador. No tot és la coherència portada al límit. Potser no tenim vocació d’homes purs, de càtars. Potser voldríem enfangar-nos i votar sense acabar fent un vot nul posant una enganxina estelada dins el sobre que caurà dins l’urna. Serem capaços, en tan poc temps, d’engendrar alguna fórmula que sigui útil a aquest efecte? I no parlo de llistes unitàries, que personalment em semblarien bé però que (ja fa dies que m’afaito) sé que són tan utòpiques com que el regne veí s’avingués a fer un referèndum acordat. Ni crec que calgui gastar més energies procurant enganxar els partits existents, alguns dels quals són al·lèrgics a la cola, ni crec que em sigui possible votar-ne cap per separat. És a dir que, Houston, tenim un problema.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
18.02.2019  ·  23:23

Tajani treballa pels lobbies econòmics i aquests son els que utilitzen els feixistes.

Els bancs, petrolieres i les armamentístiques, tanmateix volen fer desaparèixer l’Europa de les persones i construir una Europa assedegada de poder antidemocràtic.
I, per ara, ho estan aconseguint folgadament.

Odien la democràcia i es serveixen del feixisme.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
18.02.2019  ·  23:32

Els dircursos dels presidents Torra i Puigdemont varen ser molt encertats. Varen anar al nucli del problema de manca de democracia a Europa i es varen posar al capdavant de la defensa de les llibertats dels europeus i de la democracia a Europa com a sinonims de la defensa de la democracia i la llibertat de Catalunya.

Europa té un problema molt profund i ho sap. Segurament, de moment, no es mourà per arreglar-lo. Però això ens posiciona molt bé per quan arribi el moment. En la meva opinió ara manquen dues coses per poder fer el pas. Primer que Espanya entri en una nova fase d’enduriment de la crisi del deute i segon que nosaltres ens organitzem i fem passos clars per arribar a assolir el control del territori de forma unilateral. La primera condició apareixerà per si sola més aviat que no pas tard. La segona és la que em preocupa. No veig que ens estiguem espabilant amb prou energia. Convindria posar-nos les piles al Consell per la República o on sigui per començar a posicionar-nos per quan arribi el moment.

Gerber van
Gerber van
19.02.2019  ·  00:08

En europa encara massa poca gent s’interessa en el que està passant a Espanya, Bruxel.les i Europa. Fins que s’ho troben perquè és toca la seva propi butxaca i altres interessos. Llavors és massa tard. Europa funciona aixì, la majoria.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
19.02.2019  ·  00:24

A l’Europa que reclama Vicent, cal que es posen dos idees al capdavant: la democràcia i l’humanisme. Si es fa camí per aquestes vies, a la vegada, l’Europa del benestar i de les llibertats pot tornar a florir. I el cas català n’és una oportunitat d’or per jugar a fons aquestes “cartes” (com ho va ser fa un temps per a l’estat espanyol, fins que la seua violència l’1-O ho va malmetre tot).
Ara, en canvi, Europa està dirigida per una oligocràcia capitalista i un egoïsme estatal, que són les seues vies principals d’expressió. També està presonera de la por als populismes pseudodemocràtics, i de la por que es té a Polònia, França, Austria, Hongria, … estats on el neofeixisme està brotant amb força amb el reg constant del racisme i de la xenofàbia.

Roser Cabacés
Roser Cabacés
19.02.2019  ·  07:01

Crec que hauríem d’enviar al parlament europeu (ho hauríem d’haver fet fa temps, al meu parer) les autoinculpacions de tots els votants del referèndum de l’1 d’octubre. No tan sols perquè és el que ens toca fer per dignitat, com a mínim en correspondència amb el que pateixen els presos polítics.
La xifra és prou alta perquè si no se senten interpel·lats, almenys els faci nosa.

Victor Serra
Victor Serra
19.02.2019  ·  08:32

Es evident que hi ha un pla de l’ultradreta per ocupar totes les institucions. I que tene molts recursos per fer-ho. En això treballa Steve Bannon. Tal com diu Josep Maria Martin hi ha molts lobbies econòmics interessats. Ens em de mobilitzar i anar a votar per impedir-ho abans que sigui massa tard. Cal que Tajani i gent com ell perdin i fer-los fora dels llocs que ocupen. Catalunya té una gran oportunitat com a focus de resistència de la democràcia, els drets humans i el progrés social. Al final serà l’opció guanyadora, encara que potser haguem de passar un temps de patiment sofrint les conseqüències de l’augment de poder de l’ultradreta. Però al final cauran perquè les seves propostes sempre porten el caos i la destrucció.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
19.02.2019  ·  08:36

Benvolgut Vicent, una cosa és la Unió Europea, que és un club d’estats amb la única finalitat de facilitar el negoci, que el diner corri sense impediments fronterers amb unes normes que afavoreixin sempre les classes oligàrquiques i les multinacionals. Hem vist països com Grècia, que han estat castigats durament, això vol dir empobrir els més desfavorits encarint impunement els serveis més bàsics com l’electricitat, per no complir les regles que imposen els més forts i dominats d’aquest grup. També hem vist com els diners que han arribat a Espanya han servit per fer infraestructures inútils i molt poc rentables perquè darrera hi havia grans operacions especulatives (AVE-Urbanitzacions). En aquest club Catalunya no hi pinta res perquè no és un estat. Els ciutadans catalans som europeus com a catalans, però formem part de la UE com espanyols. Europa és una altra cosa, no els estats, són els ciutadans francesos, alemanys, italians belgues, …etc , aquí sí que tenim acollida, des de sempre, i reconeixement. Confondre la UE amb Europa és com confondre el Circulo Equestre amb Barcelona.

Albert Miret
Albert Miret
19.02.2019  ·  09:09

La tan anhelada (els espanyols) unió que van tenir a l’abast amb la transició, l’ha destruït la ultradreta (PP, C’s i Vox). L’han destruït a base d’imposicions i lleis injustes per a apoderar-se de tota la riquesa, dilapidar-la i afirmar a la seva putrefacta oligarquia. A la Unió Europea li està passant el mateix. Tot allò que toca el feixisme, es podreix fins a la seva total descomposició. Europa m’ha interessat sempre, i me l’estimo sincerament, però aquesta Unió està infestada de rates feixistes i de corrupció, ja que el feixisme hi ha anat introduint el pitjor de cada casa i per a mi, avui ja no té cap valor.

Josep Albà
Josep Albà
19.02.2019  ·  09:16

Espai de llibertat europeu?

Llibertat per humiliar-nos més, deu voler dir. No és justament ara quan s’ha demostrat que aquest club de gàngsters anomenat UE no només no ajudarà Catalunya ni la seva justa causa, sinó que estarà sempre fent costat a España, siguin quines siguin les condicions.

I qualsevol estratègia per intentar que aquesta Europa opressora i antidemocràtica ens reconegui els drets i ens ajudi, està condemnada al fracàs i, com s’està demostrant constantment, es girarà en contra nostra.

És a Catalunya on s’ha de lliurar la batalla, i l’hem de lliurar nosaltres mateixos, nosaltres sols. Europa -els estats europeus- i Espanya són l’enemic i d’ells no hem d’esperar res que no sigui venjança, humiliació i odi. Europa ens vol muts, quiets i dominats, igual que Espanya.

Per això és inútil anar a pidolar justícia i democràcia, ni a Europa ni a España, per molts diputats que tinguem tant a un lloc com a l’altre, no serviran per res. Per res. Si juguem al seu joc, perdrem: estem perdent.

O sortim al carrer i els demostrem, sense possibilitat de dubte, que aquest país és nostre, o continuarem sent el de sempre: una regió d’Espanya.

Josep Salart
Josep Salart
19.02.2019  ·  09:17

Els discursos dels Presidents Puigdemont i Torra em vàren agradar molt i espero que arribin a la gent d’Europa, i que cada dia més gent s’adónio del que va dir el MHP, que qualsevol dia els pot tocar a ells. Estem parlant de repressió i de manca de llibertats, poca broma.

Pep Agulló
Pep Agulló
19.02.2019  ·  09:26

EL RAPTE D’EUROPA PELS APRENENTS DE ZEUS…

La democràcia representativa ha degenerat totalment. És la representativitat banal, la que no es qüestiona, ja se sap. L’elegit, a través dels mitjans manipuladors del poder, passa comptes a l’oligarquia econòmica, al poder polític del feixisme present a les institucions, no pas als ciutadans mers figurants de la UE en el millor dels casos.

¿On és doncs la democràcia participativa?
Silenciada, perseguida, empresonada…ens l’han raptat.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Agnès Buscart
Agnès Buscart
19.02.2019  ·  09:36

Tots sabem qui mana…però no ens adonem fins a quin punt es fiquen a les nostres vides i utilitzem comentaris i fets que els afavoreixen a ells els poders fàctics.
Què fem?
No podem oblidar que el poder de les dretes es construeix sobre l’abandó del poder de les esquerres.

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Rosa Gispert
Rosa Gispert
19.02.2019  ·  10:00

I nosaltres, en lloc d’utilitzar les poques eines que tenim i anar tots junts a una candidatura europea, ens deixem emportat per mesquines raons d’orgull i partidisme.
No cal donar-hi gaires voltes ni autoenganyar-nos més. Cada poble obté el que es treballa i es mereix. A Catalunya i a Europa.

Elena LOPEZ
Elena LOPEZ
19.02.2019  ·  10:09

Per una vegade no estic d.acord amb votre exposiciò dels fets.
La trovo massa partidiste ; massa “mitin” inclosas informacións tipus “fake” que no calien. Exemple, el país mes democratic del continent es la CH; no pas el RU.
Per la forma, llegint el vostre article he tingut la sensació de llegir un panfleto del trifacho.
Amb el fons, totalement d.acord.
La decisió d.en Tajani es una vergonya, una traició a la democracia.

Antoni Morell
Antoni Morell
19.02.2019  ·  11:16

Quan el Govern de Turquia s’assabenti que en el Parlament Europeu no es pot parlar amb llibertat, creieu que insistirà en entrar en la UE?

Josep Sierra
Josep Sierra
19.02.2019  ·  13:05

Aquestes decisions dels actuals mandataris de la Unió Europea, semblen estar en contraposició de la seva pròpia Constitució que no parla d’estats nació sino de “… pobles d’Europa orgullosos de les seves identitats nacionals i de la seva història, que estan decidits a transcendir les seves antigues divisions per tal de forjar un destí comú…” A mi hem sembla que en Tajani i companyia van més en direcció contrària, amb el perill que això significa de tornar a la primera meitat del segle XX. Potser sí que hem de començar a pensar en el Brexit.

Àlvar Manresa
Àlvar Manresa
19.02.2019  ·  14:17

Molt bon editorial, Vicent.
Nosaltres hem començat una revolució que no, només posa l’estat contra el mirall, sinó que pren al cor dels europeus i les “nostres” institucions europees, emmirallant a tot el que es mou i a tot el que rau inmóvil, especulant i calculant.
Tajani ho sap i ha calculat malament donant un pas ( mal pas ) que portarà consecuències a curt termini per la seva inoportunitat i ignomínia.
És un elefant apoltronat a un cementiri d’elefants.
Catalunya i Europa tenen vides paral·leles i veurem, al seu moment com es portarà el límit de la incredulitat, rebenta el tumor i surt tota la pus.
Som el europeus que a cada día que pasa es anem empoderant i reclamem els nostres valors i principis que quatre sectaris, no poden malbaratar.
Espanya se’ns quedarà petita catalans, som la punta de llança de quelcom que esdevindrà capdal per els nostres fills, la Europa de veritat, gran, forta, lliure i democràtica.
El bressol de la democràcia del segle XXI es a casa nostra, lluitem per els nostres drets, els drets de tots.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
19.02.2019  ·  14:26

Estic molt d’acord en tot lo que dius. M’agradaria saber la teva opinió sobre Donald Tusk. Crec que des del bàndol català els voldrien com a intermediari.
Gràcies.

Roser Caminals
Roser Caminals
19.02.2019  ·  16:32

La censura contra la llibertat d’expressió que veiem a Espanya s’emmiralla a Europa. Però tens tota la raó, Vicent, que Europa no és sols la cúpula, de manera que els estats i diputats que combaten el feixisme han de combatre també els seus lideratges corruptes. Junker i Tajani no tenen per què perpetuar-se en els seus cárrecs. Europa necessita una revolta política com la catalana, d’abaix a dalt.

Alexandre Pineda
Alexandre Pineda
19.02.2019  ·  16:49

Al cap i a la fi, la nostra lluita va i continuarà anant fins aconseguir-ho Europa Unida ,tots els seus valors fundacional totalment traïts cal doncs, portar Europa cap a ser L’EUROPA FEDERAL DELS POBLES / Vencent el grup financer que domina la U.E. desvirtuant-la i fent un atracament constant de la llibertat del europeus, entorpint el Parlament deixant-lo gairebé nul., tota la fa aquest clan que la monopolitzat a favor dels seus espuris,,indecents negocis per a profit de la gent mafiosa descrita.

Teresa Martorell
Teresa Martorell
19.02.2019  ·  17:55

Hem de fer caure aquest energumen d’en Tajani Juncker, Dastis, Borrell i tots aquests que no caben en una democràcia. No es mereixen cap respecte.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
19.02.2019  ·  18:16

Irene Lozano i Josep Borrell, ideólegs del Boicot que comença a donar els seus fruits, 48h després de les ‘manis’ que no serveixen x res

Per Desgràcia

jordi Rovira
jordi Rovira
19.02.2019  ·  18:26

Quan més avancem en el temps més visible se’ns fa qui hi ha enfrontat en aquesta pugna de la que no només som part; sinó un dels agents principals. Hauríem de poder discernir també en què hi ha enfrontament; però la inconsistència del temps fa que tot no sigui ni publicat ni especificat. Vull dir que no només discutim sobre el brexit, la independència de Catalunya, els drets dels migrants, o la democràcia a Veneçuela. Darrera tot plegat és possible el concurs d’alguns aspectes més que no podem sinó suposar. L’aparició en escena del senyor president del parlament europeu, Tajani; n’és una prova més i de pes. Per tant, no som pas una qüestió interna; sinó un catalitzador europeu de primer ordre. Estic d’acord amb les raons que exposa l’editorial; Europa és moltes coses i molts interessos contraposats.
Si ahir preníem posició com a protagonistes amb veu i objectius ben propis en el Congreso espanyol, avui prenem un primer contacte com a protagonistes amb veu pròpia en l’entorn europeu. I no només en aquests dinosaure polític e institucional que és avui la UE; sino en el seu procés de futur immediat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any