La publicació al diari ABC del contingut de l’informe sobre el suplicatori contra el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí és un fet inèdit en la història del Parlament Europeu. Perquè mai no s’havia trencat d’aquesta manera tan visible l’obligada confidencialitat de les deliberacions i els documents en un procediment en què s’ha de decidir l’aixecament o el manteniment de la immunitat d’un eurodiputat. Aquest fet ha causat malestar a l’eurocambra, segons que informava ahir l’agència ACN, perquè s’afegeix a un cúmul d’irregularitats que qüestionen la netedat i la imparcialitat del procediment. Les més greus, les declaracions públiques del president de la Comissió d’Afers Jurídics del parlament, l’espanyol Adrián Vázquez, de Ciutadans, i les de l’eurodiputat i membre d’aquesta comissió Esteban González Pons, del PP. Ara fa un mes van trencar la neutralitat i la confidencialitat, respectivament, quan van parlar sobre la compareixença de Puigdemont, Comín i Ponsatí. I, segons el reglament, tots dos haurien de ser sancionats.

D’una banda, Adrián Vázquez, com a president de la comissió, hauria de mantenir una aparença de neutralitat que va trencar quan va declarar, abans de la vista sobre el suplicatori dels tres eurodiputats, que un dels principals arguments que exposarien no tenia cap mena de valor. Va dir que la sentència de Bèlgica sobre Lluís Puig –en què en denegava l’extradició perquè el Tribunal Suprem no era competent per a jutjar-lo– no afectava de cap manera el suplicatori. “No hi té res a veure”, va exclamar.

I González Pons no va perdre ni un moment a fer declaracions als mitjans després d’aquella compareixença, tot dient que dins la comissió hi havia una majoria d’eurodiputats favorable a concedir el suplicatori. Allò va desfermar crítiques no solament de Puigdemont, Comín i Ponsatí, que ho van posar en coneixement de la secretaria de la comissió, sinó també de l’eurodiputada Manon Aubry, de l’Esquerra Unitària, que va dir: “Si no se segueixen les normes, la legitimitat i la imparcialitat de la decisió final pot quedar tacada per un dubte insuportable.”

Això que van fer Vázquez i González Pons constitueix una violació del reglament intern del Parlament Europeu, tant de l’exigència de confidencialitat d’aquests procediments com de les normes de conducta dels eurodiputats. Segons les normes de funcionament dels suplicatoris, “es respectarà la confidencialitat dels procediments d’immunitat. En particular, es farà tant com es pugui per mantenir la màxima discreció sobre tot allò que té relació amb les audiències d’immunitat.” I en cas de vulneració d’aquesta norma, afegeix que “s’aplicaran les disposicions pertinents de l’article 221 [del reglament intern del Parlament Europeu]“.

I aquest article 221 estableix la manera de procedir quan hi ha hagut una violació de la confidencialitat. Es pot obrir, doncs, un procés sancionador, si més no contra Vázquez i González Pons, tot i que el camí per a fer-ho és complex i difícilment prosperaria, perquè depèn d’una majoria política dins la Comissió d’Afers Jurídics que PP, PSOE i Ciutadans tenen controlada. Però sí que hi ha la possibilitat, si més no, de forçar en la pròxima sessió de la comissió, que és dilluns vinent, quan el ponent del suplicatori ha de presentar l’informe, que es revisi si hi ha hagut cap vulneració de la confidencialitat. I si la majoria de diputats hi votés a favor, es podria instar el president del Parlament Europeu, David Sassoli, a aplicar les sancions contra els eurodiputats que l’haguessin infringit.

Per a forçar aquesta revisió, cal que hi hagi una desena part de la comissió, és a dir, tres membres, que ho demanin. I entre els eurodiputats que s’hi podrien avenir, hi hauria precisament Manon Aubry, l’eurodiputada dels Verds Marie Toussaint i l’eurodiputat dels Verds alemany Sergey Lagodinsky. Una altra cosa seria quin resultat tindria aquesta votació, perquè els eurodiputats dels socialistes, els populars i Renova Europa, on hi ha Ciutadans, són més de la meitat dels membres de la comissió. Seria en tot cas una eina més per a fer pressió política, i per a posar de manifest que hi ha sancions contra comportaments que fins ara no s’havien aplicat a l’eurocambra.

Unes sancions que, segons l’article 176 del reglament del parlament, podrien anar des d’amonestacions a la limitació dels drets d’accés a informació classificada o confidencial durant el període màxim d’un any.

La filtració

Però el cas més greu ha estat la filtració a l’ABC, que ara per ara no es pot atribuir a cap eurodiputat en concret. N’hi ha vint-i-cinc que són sota sospita, perquè, d’acord amb les normes i seguint el procediment de confidencialitat, els membres de la comissió d’Afers Jurídics reben els documents de la reunió set dies abans que es discuteixin les immunitats. I els documents, és clar, són confidencials. Quin d’aquests vint-i-cinc ha passat el document al diari espanyol ABC? N’hi ha cinc que són espanyols: Adrián Vázquez (Ciutadans), Ibán García del Blanco (PSOE), Esteban González Pons (PP), Marcos Ros (PSOE) i Javier Zarzalejos (PP).

Segurament algun va filtrar no tan sols la conclusió final del ponent, l’ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki, sinó també tots els detalls dels arguments amb què justificaria la concessió del suplicatori. Segons l’ABC, la conclusió explicarà que els fets pels quals fou processat i pels quals el Suprem vol que li llevin la immunitat són anteriors a la seva condició d’eurodiputat i que no tenen a veure amb la seva activitat parlamentària. Que la causa per la qual és perseguit no té a veure amb les seves opinions o vots emesos com a eurodiputat i que no es pot acollir al protocol sobre privilegis i immunitats de la UE. I afegirà que el Parlament Europeu no pot qüestionar els procediments dels estats membres, i que no entén que aquest procediment judicial pretengui perjudicar-ne l’activitat política.

De les filtracions a la figura del ponent, tot el procediment del suplicatori ha quedat tacat. Perquè Dzhambazki tampoc no manté cap aparença de neutralitat, atès que va participar en un acte de Vox el 6 de març de 2019 al Parlament Europeu, en què es van proferir crits de “Puigdemont a la presó”. I ell hi era, i somreia i aplaudia.

Dzhambazki exposarà l’informe dilluns a la Comissió d’Afers Jurídics, que el votarà dimarts. La validació definitiva correspondrà al ple del parlament, que el podria votar en la següent sessió plenària, prevista durant la setmana del 8 de març.

Sis qüestions per a entendre el suplicatori contra Puigdemont, Comín i Ponsatí

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.