Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La Comissió d’Afers Legals del Parlament Europeu ha reactivat el procediment sobre el suplicatori contra els eurodiputats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín. Ho fa després de molts mesos aturat per causa de la covid-19 i per la dificultat de fer les reunions presencials que exigia el procediment. Ara, però, es reactiva de manera telemàtica i amb l’imperatiu que totes les sessions que es facin siguin confidencials, a porta tancada. La data en què compareixeran tots tres diputats a porta tancada a la comissió per a presentar al·legacions serà el 7 de desembre vinent. La reunió, en principi, serà presencial. Depenent de com evolucioni la situació de la pandèmia es canviarà i es farà telemàticament.

Per a entendre com funcionarà tot aquest procés responem aquestes cinc qüestions fonamentals.

Anàlisi I Per què el suplicatori contra Puigdemont, Comín i Ponsatí es pot girar contra l’estat espanyol?

1. Quant de temps durarà el suplicatori i quines en seran les fases?

És un termini incert, però es pot allargar uns quants mesos. Ara s’ha fet un primer pas que consisteix a presentar del cas a la Comissió d’Afers Legals del Parlament Europeu, formada per vint-i-cinc eurodiputats de diversos països i presidida per l’eurodiputat espanyol de Ciutadans, Adrián Vázquez. En aquest primer pas, el ponent del suplicatori de Puigdemont, de Comín i de Ponsatí, l’ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki, presenta el cas breument i hi ha un dret de rèplica dels altres eurodiputats de la comissió. Aquest tràmit serà telemàtic, després de l’aval dels serveis jurídics de l’eurocambra per a fer-ho a distància malgrat que el reglament preveu que hagin de ser presencials.

En una següent reunió de la comissió els tres eurodiputats hauran de comparèixer per exposar els seus arguments contra l’aixecament de la immunitat que demana el Tribunal Suprem espanyol. Normalment la comissió es reuneix un cop al mes, i els eurodiputats afectats per la petició del suplicatori poden excusar una sola vegada la seva compareixença, de manera que en una segona convocatòria hi estarien obligats. La data fixada per a la compareixença de tots tres eurodiputats serà el 7 de desembre del 2020. Cadascun d’ells disposarà de quinze minuts per a presentar els seus arguments, i ho faran individualment, no pas tots tres de cop.

El tercer pas, un cop passades les audiències, que en aquest cas es faran també de manera telemàtica, el ponent farà una proposta als membres de la comissió sobre l’aixecament o el manteniment de la immunitat, i s’haurà de debatre i posteriorment votar per tal d’aprovar-lo o de desestimar-lo.

El quart pas serà, un cop aprovada la ponència en comissió i passat un mes, traslladar-la al ple del parlament perquè sigui votada i aprovada o desestimada finalment.

2. Qui és el ponent del suplicatori contra Puigdemont, Comín i Ponsatí?

L’encarregat de fer la proposta per a acceptar o desestimar la petició del Tribunal Suprem espanyol a la comissió parlamentària és Angel Dzhambazki. Membre del Moviment Nacional Búlgar, socis de govern del primer ministre Boyko Borisov, Dzhambazki forma part del grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) on també hi ha Vox i els nacionalistes flamencs del partit N-VA. El seu perfil l’hauria de desacreditar per a ser ponent d’un suplicatori com aquest, perquè va participar a l’acte “Catalonia, a Spanish region”, del partit d’extrema dreta espanyol Vox que es va fer al Parlament Europeu el 6 de març de l’any passat.

A part, té un discurs anti-immigració i homòfob. Després de la seva reelecció com a eurodiputat el maig del 2019, Dzhambazki es va presentar per ser batlle de Sofia i entre les seves promeses polítiques hi havia la prohibició de la desfilada de l’orgull LGTBI. En diverses intervencions a l’eurocambra el búlgar també ha criticat la “violenta imposició de la ideologia LGTBI”.

A més, la defensa de Puigdemont, Comín i Ponsatí denuncia que el fet que ell sigui l’únic ponent per a tots tres és una irregularitat, perquè n’hi hauria d’haver un per a cadascun.

3. Quins membres hi ha a la Comissió d’Afers Legals?

Si el ponent té aquest perfil hostil amb l’independentisme català, passa el mateix amb el president de la Comissió d’Afers Legals, Adrián Vázquez, de Ciutadans, que ha maniobrat per a reactivar tan aviat com fos possible el procediment del suplicatori, aturat des de començament d’any a causa de la pandèmia, tot convencent els serveis jurídics que es fes de manera telemàtica.

En aquesta comissió hi ha una de les proporcions més altes d’eurodiputats espanyols respecte del total de membres. I això que és una comissió que no acostuma a ser llaminera o de les més preferides per part dels eurodiputats tan bon punt comença una legislatura. Quan va començar aquesta, i preveient que en aquesta comissió s’hi podrien discutir qüestions importants sobre els eurodiputats independentistes, els partit espanyols es van afanyar a prendre-hi posicions. Trobem en aquesta comissió eurodiputats espanyols com ara Ibán García del Blanco (PSOE), Esteban González Pons (PP), Marcos Ros Sempere (PSOE) i Javier Zarzalejos (PP), a més de Vázquez. I entre els suplents –que voten quan hi ha absències dels membres titulars– hi ha Jorge Buxadé (Vox), Javier Nart (independent després d’haver sortit de Ciutadans) i Nacho Sánchez Amor (PSOE). Podeu veure la llista sencera dels membres ací.

4. Què passarà si els lleven la immunitat?

Cal deixar clar que el procediment del suplicatori en cap cas ha d’examinar si els eurodiputats poden haver comès un delicte o no, sinó si és pertinent de llevar-los la immunitat tal i com demana el Tribunal Suprem espanyol. Per això hauran de mirar si la petició s’ha fet bé des d’un punt de vista reglamentari, si és raonable tenint en compte els delictes pels quals se’ls vol jutjar a l’estat espanyol, si no hi ha persecució política o si el propòsit de la petició no és d’alterar la composició de l’actual parlament.

En cas que s’aprovés el suplicatori, tots tres eurodiputats continuarien essent eurodiputats, amb tots els seus drets i deures, però deixarien de tenir la immunitat de què ara gaudeixen. Això voldria dir que haurien de tornar a comparèixer davant la justícia belga, que té obert i en suspens un procediment sobre l’euroordre per la qual el jutge Pablo Llarena els vol extradir a l’estat espanyol. A Puigdemont i Comín per sedició i malversació i a Clara Ponsatí per sedició. Si Bèlgica decidís d’extradir-los, serien jutjats al Tribunal Suprem espanyol. Però hi ha el precedent recent de la denegació per part de la justícia belga de l’extradició de Lluís Puig que tindria molt de pes en la decisió que haguessin de prendre respecte de Puigdemont, Comín i Ponsatí. Durant aquest temps, podrien ser detinguts en qualsevol altre país de la Unió d’acord amb l’euroordre espanyola.

5. Espanya pot demanar un altre suplicatori si fracassa aquest?

Si el suplicatori és denegat per part del Parlament Europeu, el Tribunal Suprem espanyol no pot tornar a demanar un altre suplicatori per a llevar-los de nou la immunitat. No és permès d’activar més d’un suplicatori contra una mateixa persona per la mateixa causa. Si Bèlgica refusés l’extradició dels eurodiputats caldria veure fins a quin punt podrien recuperar la immunitat, o bé si hi hauria cap altre estat de la Unió per on es moguessin que gosés detenir-los i començant tot un altre procediment d’extradició, amb els dubtes jurídics i polítics que plantejaria.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.