13.06.2026 - 21:40
Fa dos dies que somio amb la visita del papa. És un somni complicat, altament polític i sexualitzat. Em llevo, pobre de mi, suat i amb convulsions. La part sexual del somni, i ho mataré aquí, inclou escenes amb figures públiques del cardenalici nostrat que em costen molt de digerir. Se’m barregen imatges viscudes, reals, amb escenes falses, inventades. Són nits a Barcelona plenes de sexe, droga i rock and roll amb belles descripcions de cardenals i la seva moda que tan bellament descriu Frédéric Martel a In the closet with the Vatican. Hi apareix el cardenal Raymond Leo Burke, els seus vestits de cues quilomètriques, ballant alegrement amb amigues, mesclats amb Antoni Gaudí, apartat, els meus fills, de grans, la meva parella i jo, de joves, i enemics que creia enterrats. És un somni que em trasbalsa i poca cosa hi podreu fer. D’aquí les suors.
En la part polititzada del somni, en canvi, potser sí que em podeu ajudar. Somio una trama fosca i enrevessada que grua per augmentar, encara més, l’arribada de turistes a la ciutat de Barcelona. I ens inventem una taxa, un impost, que pagaran tots els turistes de Catalunya, molts dels quals a Barcelona. I amb aquests diners fomentarem el turisme. Farem campanyes promocionals pagades pels turistes mateixos. Bell cicle. Direm a la gent que la taxa turística serveix per a frenar el turisme. Però no és cert. Serveix per a fomentar-lo.
En aquest somni, el pla arriba a la perfecció amb la recent visita del papa a la ciutat de Barcelona. El govern de la Generalitat, en el somni, cobra un impost als turistes durant els darrers anys. I amb aquests diners paga, entre més, els serveis oferts als periodistes estrangers que han cobert la visita del papa. I funciona. La Sagrada Família ha estat portada a diaris de mig món. La conseqüència, en el somni, és que, en pocs mesos, milions de turistes més vénen a la ciutat. És una part del somni intensa, perquè hi apareixen multituds. I, quan vénen, també els cobrem l’impost. Amb els diners guanyats paguem campanyes promocionals per atreure més turisme. Al final del somni, surt Joan de Sagarra, anunciant-nos el futur: tot Barcelona serà la Sagrada Família (vídeo). No hi haurà res més que el temple, els turistes i la taxa que promou més turistes. I nosaltres. D’aquí les convulsions.
Ara ve quan m’heu d’ajudar vosaltres. Us presento la taxa turística existent a Catalunya , que l’Agència Tributària de Catalunya mostra ací, i on apareix aquesta frase: “El 75% de la recaptació total s’integra al Fons per al Foment del Turisme, destinat a finançar polítiques turístiques per a millorar la competitivitat de Catalunya com a destinació turística i garantir-ne la sostenibilitat, entre més.” Un impost turístic, per a atraure més turistes. Vosaltres sabeu si aquesta frase és certa, o forma part del somni?
Encara més que em podeu ajudar: vosaltres sabeu si la part del somni on la Generalitat ajuda els periodistes a treballar per atraure més turistes, pagat amb diners d’anteriors turistes, és inventada? Perquè ací el govern Illa diu que és real. La darrera visita del papa Benet XVI va més que doblar la visita de turistes a la Sagrada Família, fins a arribar als 5 milions anuals. Fora del temple, pels voltants, al barri, s’ha passat de 10 milions a 20 milions gràcies a Benet XV. La pregunta és: Lleó XIV, arribarà a 30 milions l’any?
Sant Antoni Gloriós, la part fàcil del meu somni és la sexual, tu. La polititzada és un maldecap que només puc superar si hi poso sentit de l’humor. Si llegim sencerq la taxa turística, veiem que l’altre 25% de l’impost es dedica als àmbits de l’habitatge ( a Barcelona pot ser més) Pregunta final: si la taxa turística serveix per a portar més turistes, la taxa en l’habitatge servirà per a atraure fons voltor?
