Un piano bolcat, timbals enfangats i un cotxe enmig de l’aula d’assaig: així va quedar la Societat Musical d’Algemesí

Allà on solia col·locar-se el director per dirigir els assaigs de la banda simfònica de la Societat Musical d’Algemesí ara hi ha un cotxe. És una cosa que no s’hauria imaginat mai ningú dels qui en formen part.

Al soterrani de la Casa Municipal de la Música, situada en un racó de la plaça del Teular, hi ha la seu de l’entitat, amb gairebé dos-cents anys d’història. Hi ha el cor, i l’escola de música, amb més de 350 alumnes, però l’emblema és la banda. Reconeguda internacionalment, té 267.000 subscriptors a YouTube i els missatges de suport després dels aiguats han arribat, fins i tot, d’Illinois, als Estats Units. Ara la seu ha quedat irrecognoscible i els músics han canviat els instruments per pales i graneres. A l’aula d’assaigs, encara inundada, timbals, violins i un piano cap per avall –literalment– comparteixen espai amb aquest vehicle, que, arrossegat per la força de l’aigua, va trencar la paret del garatge contigu.

Les tasques de drenatge avançaven lentament per la gran quantitat d’aigua que hi havia, tant en el garatge com en la seu, que ara són tot la mateixa cosa, i no hi van poder accedir fins una setmana després, en companyia dels bombers. Tot i que no s’havien reportat desapareguts en el poble, el protocol deia que, primer, havien de revisar el cotxe. Una vegada descartada la presència de víctimes, i havent comprovat que l’estructura de l’edifici era segura, van provar de rescatar els instruments.

Amb la llanterna al cap, Vicent Girbés ens guia entremig de la foscor i l’aigua. “Ací és segur aixafar. Ara ve un escaló. Compte amb les coses que pengen del sostre. Ací hi ha un ferro. Açò era una aula, encara s’hi veuen els pentagrames.” És el president de la Societat Musical d’Algemesí i no s’hauria imaginat que mai viuria una situació com aquesta. Quan ens ensenya on hi ha el cotxe, no pot evitar de fer broma: “Ara tenim un aparcament.” També ens acompanya Víctor Camarasa, membre de la banda, que se sent impressionat amb les coses que veu. Dalt, a l’entrada de l’edifici, músics, alumnes i voluntaris proven de llevar el fang. Als racons, alguns instruments –o les restes que en queden– esperen una segona oportunitat.

“La impressió va ser molt xocant. Ens esperàvem que estigués malament, però quan vaig entrar i vaig veure un cotxe vaig al·lucinar. Penses: com ha arribat açò ací dins? Jo esperava trobar-me instruments flotant en l’aigua, plens de fang, però no eixe escenari postapocalíptic que vam trobar”, diu Girbés.

Les pèrdues poden oscil·lar entre els 40.000 euros i els 50.000. “El material més gros que hem perdut és el de percussió, que són instruments molt grossos i molt cars. Els timbals sols ja valen 24.000 euros. També teníem dos bombos, el de la banda i el de la banda juvenil, una bateria, làmines, que són el xilòfon, la marimba… Són instruments de fusta, professionals, que estan molt mesurats de grossor, de quina densitat ha de tenir cada tecla. Tot açò, després de set dies sota l’aigua, se n’ha anat en orris. Ara ja no hi ha manera d’afinar-ho. Intentarem portar-ho al lutier, per si hi ha res que es puga recuperar, però no sabria dir-te com quedarem”, diu. El piano, per exemple, ja saben que serà per a llençar al fem.

Entre els instruments que han localitzat, hi ha una marimba coberta per una llana aïllant, i un timbal que se’n va anar flotant fins a l’escala d’emergències. Però Girbés encara no ha pogut recuperar el seu bombardí. Era en l’aula d’instruments, just on l’aigua va rebentar la paret, i no saben on és. Explica que el cotxe va trencar la paret que hi havia entre l’aula d’instruments i la de percussió, que estava preparada acústicament amb un tractament especial i tenia unes parets de vint centímetres de gruix. “El sostre d’aquesta aula ha cedit completament. Jo crec que deu ser allà baix. Però fins que no vinguen professionals a llevar eixe sostre –perquè nosaltres no tenim recursos, ni materials, ni coneixement per a fer-ho–, no sabrem si el meu bombardí hi és, o no, ni en quines condicions”, diu.

“Tenim un nus en la gola”

Veure el lloc on han passat tantes hores des de menuts ha estat un xoc per als músics de la banda simfònica. Per a molts, és la segona casa. “Ací ens hem criat tots des de xicotets, des que comences en preparatori musical i ja quan entres a la banda, són moltíssimes hores, les que hem passat ací. Els professors de l’escola després es converteixen en companys a la banda. Al final som una família, i tenim tots un nus en la gola”, diu Girbés. Un sentiment que s’ha estès a totes les bandes de música, que han fet arribar ajut i mostres d’estima a les desenes de societats musicals afectades.

En aquest sentit, la Federació de Societats Musicals del País Valencià ha llançat la proposta de fer concerts solidaris en benefici de totes les bandes damnificades, especialment ara, que s’acosta Santa Cecília. A més, la Societat Musical d’Algemesí també ha publicat el seu número de compte per a qui vulga contribuir directament que les notes tornen als pentagrames i la música continue sonant als baixos de la plaça del Teular.