Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Avui es farà el ple extraordinari de l’ajuntament per tractar de l’adhesió de Barcelona a l’Associació de Municipis per la Independència. Al nostre entendre, en debatre aquesta qüestió és imprescindible de relacionar l’adhesió de Barcelona a l’AMI amb la necessitat de declarar Barcelona ciutat per la independència i, en aquest sentit, contribuir a la construcció nacional dels Països Catalans, a la ruptura democràtica i a l’obertura d’un procés constituent radicalment participatiu, transformador i per l’emancipació social, de gènere i ambiental.

Aquests trenta anys de transició no han servit per a esborrar els efectes de la guerra que el feixisme internacional va fer contra la República i la Revolució del 36: 40 anys de franquisme, una sèrie inacabable de crims contra la humanitat mai jutjats i encara menys castigats, un estat que mai no ha deixat de ser una paròdia de democràcia formal amb la seva constitució vigilada per l’exèrcit colpista, la seva monarquia volguda per Franco, la seva Audiència Nacional hereva del Tribunal de Orden Público, la seva conferència episcopal que condiciona permanentment el debat públic, les seves oligarquies latifundistes, especuladores i caciquils que han mantingut intacte tot el seu poder i riqueses. Uns efectes, els de la guerra del feixisme, l’imperialisme, el franquisme i en definitiva l’opressió de classe, nacional i de gènere, que han deixat la seva empremta en l’elaboració d’una memòria dels espais de les persones i dels moviments populars i associatius a Barcelona en els àmbits de la construcció monumental, el nomenclàtor i el nomenament honorífic de fills i filles predilectes de la ciutat. La memòria dels vencedors, dels opressors, de la repressió, de l’esclavisme i del patriarcat és una memòria que cal replicar i reescriure en la mesura que exclou els vençuts, els resistents, els lluitadors i les feministes, tota aquella gent que ha donat un sentit històric als combats del present.

A l’àmbit institucional s’ha de valorar la feina que ha dut a terme el Memorial Democràtic i molts persones i associacions en la recuperació de dades, la reconstrucció d’esdeveniments, la identificació de llocs i espais. Avui, cal resignificar tots aquests elements i dotar-los de capacitat d’incidència en la quotidianitat. Així mateix, l’Ajuntament de Barcelona ja disposa d’un estudi encarregat per l’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de l’Ajuntament en què s’identifiquen els símbols que encara resten del període franquista a la ciutat i en què es detallen la descripció i la cerca d’espais ocupats o utilitzats pel règim franquista i, per tant, susceptibles d’haver servit de suport per a la inscripció, col·locació o mostra d’iconografia franquista i falangista. S’hi detecten dos districtes en què es localitza la majoria de registres de les tipologies esmentades: Nou Barris (70) i Sant Martí (65). La resta de registres forma un total de 28: Ciutat Vella (11), Eixample (2), Sants, Montjuïc (5), les Corts (5), Sarrià – Sant Gervasi (4) i Gràcia (1).

Per una altra banda, aflora la necessitat de reescriure la història tot estripant les pàgines vergonyoses dels pactes, les claudicacions, l’acceptació de la ‘pau dels vençuts’, la impunitat exhibida amb arrogància, una necessitat que sembla que esdevingui més nítida a cada generació. Per necessitat política i ètica respecte a la recuperació del fil de lluites, resistències, projectes i ideals que a través dels anys uneix col·lectivitats i crea narracions emancipadores compartides, enfront dels relats que els poders establerts al servei de les classes dominants ens han anat imposant. Una ciutat com Barcelona percep amb més força la necessitat de reivindicar un enfocament que faci de la memòria una eina de combat i de reparació i no un simple estri a les mans de professionals –historiadors, acadèmics, operadors turístics. El moment és ara.

Tanmateix, a la junta de portaveus de divendres passat es va decidir que les esmenes de la CUP – Capgirem Barcelona presentades per al ple extraordinari d’avui no s’acceptessin a portar ni tan sols a debat. El motiu exposat pels grups –recolzant-se en la interpretació feta pel secretari general del Reglament Orgànic Municipal– és que aquestes esmenes no corresponien al tema pel qual s’havia convocat el ple: l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència. Els membres de CUP – Capgirem vam parlar amb la secretaria general durant el mes d’agost per assegurar-nos si podíem presentar diverses esmenes sobre el text presentat i ens van enviar un correu en què s’especificava que sí que es podia procedir d’aquesta manera.

No obstant això, divendres tot va canviar. Emparant-se en motius procedimentals: ‘No hi té cap relació’, ‘Això és com parlar de l’univers’, ‘Són temes totalment diferents’. Així s’ha evidenciat la por i la covardia de Barcelona en Comú, Convergència i Unió, Ciudadanos, Partit dels Socialistes de Catalunya i Partit Popular de mantenir debats polítics reals entorn de la ruptura amb el règim del 78.

D’aquesta manera, entenem que per iniciar el camí cap a la independència cal tractar de la necessitat d’esborrar la simbologia i el nomenclàtor d’imposició espanyola, classista i reaccionària dels carrers de la ciutat, com també de la recuperació de la memòria històrica. I entenem que la independència va estretament lligada amb la necessitat de fer de Barcelona el motor per a la construcció d’una independència que ens ha de servir per a canviar-ho tot, també els noms dels nostres carrers i places i la recuperació de la memòria de les persones i els moviments i col·lectius que van lluitar a la nostra ciutat.

Així, doncs, entenem que els motius adduïts per vetar les esmenes de la CUP – Capgirem Barcelona són meres excuses, ja que eradicar la simbologia i el nomenclàtor d’imposició espanyola dels carrers de la ciutat i evitar de debatre entorn de la recuperació de la memòria històrica va directament lligat al conflicte democràtic i nacional que ens enfronta amb l’estat i el règim del 78 hereu del franquisme.

 

Maria Rovira, regidora de la CUP a l’Ajuntament de Barcelona

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.