Els subscriptors de VilaWeb reben cada dia a les deu del vespre l’edició en pdf del diari, amb els millors articles que hi trobaran l’endemà. Feu-vos-en subscriptors per ajudar VilaWeb i la seva visió del periodisme i el país.

El govern espanyol, i l’aparell mediàtic i polític que l’acompanya, n’ha tingut prou amb dues frases de la ministra Batet per a instal·lar en un cert imaginari públic que ja s’havia obert l’etapa del diàleg entre els governs espanyol i català. Les frases no han estat ni tan sols amables. La ministra Batet, elogiada per Jordi Sànchez només de prendre possessió, ara com ara s’ha limitat a opinar que no cal violentar tant les coses com va fer el govern anterior. Recuperar alguns dels punts que reclamava Puigdemont, sobretot els que són indiscutibles, no és avançar en res, sinó retornar, si de cas, a un cert seny, perdut fa temps a Madrid, no pas a Barcelona. Opinar que seria lògic que els presos fossen prop de sa casa és simplement recordar què diu el codi penal. I afegir que li semblaria bé una reforma constitucional, sense dir quina ni com, és parlar per parlar. Oimés si és evident que no té prou vots per a fer-ne cap, de reforma, ni la més moderada que hom es puga imaginar.

En aquest sentit, el president Torra ahir va establir amb encert un límit quan va dir que no era hora de parlar de diàleg, sinó de negociació i que la negociació no podia de cap manera negligir tot allò que havia passat al Principat durant aquest darrer any. És a dir, els dos mandats democràtics del primer d’octubre i el 21 de desembre i la proclamació de la República.

La distinció entre diàleg i negociació és ben formulada, perquè posa el govern espanyol al lloc on cal. Ells poden creure –ho creuen, n’estic cert– que amb una política de gests, fins i tot de gests inconcrets, ja en tindran prou per a desbaratar el moviment republicà i impedir la concreció del projecte independentista. Guanyar temps, els importa: per al seu projecte nacional i per al seu projecte partidista. I en aquest punt el govern de Catalunya hauria de ser molt exigent.

És clar que cal dialogar, sempre. Aquests darrers vuit anys l’independentisme ha estat l’únic que s’hi ha escarrassat i de totes les maneres possibles. Per tant, en aquest terreny, de lliçons, ni una. I és clar que ens convé a tots, a ells i a nosaltres, un cert retorn a la normalitat que, tanmateix, no serà possible mentre hi haja una sola persona represaliada, especialment a la presó o a l’exili. Si el govern del PSOE deixa d’actuar amb l’agressivitat i la violència amb què ha actuat el del PP això serà benvingut. Però no n’hi haurà prou.

Perquè aquests mesos vinents, com expliquem en aquest dossier que publiquem avui, les oportunitats per a recuperar la República proclamada el 27 d’octubre tornaran a ser sobre la taula i a l’abast de la majoria independentista. I només faltaria que aquestes noves oportunitats les deixàssem passar en canvi de cares amables i prou.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]